Dragoljub Velimirović

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dragoljub Velimirović
Nom original Драгољуб Велимировић
Dragoljub Velimirović
Naixement 12 de maig de 1942
Valjevo, Sèrbia
Mort 22 de maig de 2014 (als 72 anys)
Nacionalitat Iugoslàvia Iugoslàvia
Sèrbia Sèrbia
Títol Gran Mestre (1973)
3 cops campió de Iugoslàvia
Notes
Màxim Elo: 2575 (gener 1986)

Dragoljub Velimirović (en serbi cirílic: Драгољуб Велимировић) (Valjevo, 12 de maig de 1942 - 22 de maig de 2014) fou un jugador d'escacs serbi, que havia jugat anteriorment sota bandera iugoslava, i que té el títol de Gran Mestre des de 1973.[1][2]

A la llista d'Elo de la FIDE de setembre de 2011, hi tenia un Elo de 2407 punts, cosa que en feia el jugador número 73 (en actiu) de Sèrbia.[3] El seu màxim Elo va ser de 2575 punts, a la llista de gener de 1986.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Va aprendre a jugar als escacs als set anys, mercès a la seva mare Jovanka Velimirović (1910–1972), qui fou una de les millors jugadores de Iugoslàvia abans de la II Guerra Mundial. Va viure a Belgrad des de 1960.

La FIDE li va atorgar els títols de Mestre Internacional el 1972 i el de Gran Mestre el 1973. Va guanyar tres cops el Campionat d'escacs de Iugoslàvia, a Vrnjacka Banja 1970 (amb Milan Vukić), a Novi Sad 1975 (en solitari) i a Nikšić/Belgrad 1997 (també en solitari).[2]

Velimirović va jugar molts cops amb l'equip nacional de Iugoslàvia; una de les primeres vegades fou pel Matx URSS vs Iugoslàvia a Ohrid 1972, en el qual derrotà de manera molt remarcable Rafael Vaganian a la primera ronda. Al Campionat d'Europa per equips entre 1970 i 1977 hi va tenir una actuació brillant, guanyant diverses medalles d'argent i de bronze, tant per la seva actuació individual, com per equips. A l'Olimpíada d'escacs de Niça 1974, hi guanyà dues medalles d’argent (una per equips i una d'individual). També va guanyar una medalla de plata amb l'equip iugoslau en la seva participació en el Campionat del món per equips nacionals a Lucerna 1989.[4]

Pel que fa als cicles pel Campionat del món, guanyà els Zonals de Praia da Rocha 1978 i Budva 1981. Va participar en tres Torneigs Interzonals, a Rio de Janeiro 1979, Moscou 1982 i Szirák 1987, tot i que mai no es va classificar per a la fase de Candidats.

Velimirović és conegut pel seu estil d'atac i per la seva capacitat de visualitzar possibilitats de sacrificis. Tot i que els seus escacs espectaculars l'han fet popular entre els aficionats, cada partida li suposava un gran esforç, i això li ha suposat un hàndicap per arribar a tenir grans èxits. Els seus primers èxits en torneigs es produïren a Skopje 1971 (2n=, rere Lev Polugaievski, empatat amb Albin Planinc), Vrnjacka Banja 1973 (1r),[5] Novi Sad 1976 (2n, rere Jan Smejkal, per davant de Vlastimil Hort i Svetozar Gligorić) i Albufeira 1978 (1r, per davant de Ljubomir Ljubojevic). Va tenir també alguns èxits els 1980s i començaments dels 90s, amb victòries a Titograd 1984, Vršac 1987 i Niksic 1994.

Contribucions a la teoria dels escacs[modifica | modifica el codi]

En la teoria d'obertures hi ha una aguda i popular variant de la defensa siciliana anomenada atac Velimirović, que es caracteritza per la seqüència de moviments: 1. e4 c5 2. Cf3 d6 3. d4 cxd4 4. Cxd4 Cf6 5. Cc3 Cc6 6. Ac4 e6 7. Ae3 Ae7 8. De2 ... intentant 9. 0-0-0. És semblant a l'atac iugoslau de la variant del drac de la defensa siciliana, però no tant poderós ni arriscat, degut al fet que l'alfil negre no és a la gran diagonal.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gaige, Jeremy. Chess Personalia, A Biobibliography. McFarland, 1987, p. 443. ISBN 0-7864-2353-6. 
  2. 2,0 2,1 «Nota biogràfica de Dragoljub Velimirović» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 de setembre de 2011].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Sèrbia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 20 de setembre de 2011].
  4. «Resultats dels Campionats del món per equips nacionals» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 20 de setembre de 2011].
  5. Golombek, Harry. The Penguin Encyclopaedia of Chess. Penguin Books, 1981, p. 501. ISBN 978-0140464528. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Títols
Precedit per:
Aleksandar Matanović
Campió de Iugoslàvia
(amb Milan Vukić)

1970
Succeït per:
Predrag Ostojić i Milan Vukić
Precedit per:
Ljubomir Ljubojević i Srdjan Marangunić
Campió de Iugoslàvia
1978
Succeït per:
Ivan Nemet
Precedit per:
Božidar Ivanović
Campió de la República Federal de Iugoslàvia
1997
Succeït per:
Miroslav Marković