Rafael Vaganian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Vaganian

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalՌաֆայել Վահանյան
Рафаэль Артёмович Ваганян
Rafael Artiómovitx Vaganian
Biografia
Naixement15 octubre 1951 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Erevan Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArmènia Armènia
Unió Soviètica Unió Soviètica
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaArmènia
Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1971)
Campió d'Europa juvenil (1968/69)
Campió de l'URSS (1989)
Punts Elo (màx.)2.670 (gener 2005)
Identificador FIDE13300016 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1986Olimpíada d'escacs de 1986
1984Olimpíada d'escacs de 1984
1978Olimpíada d'escacs de 1978 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1971)
Campió d'Europa juvenil (1968/69)
Campió de l'URSS (1989)
Premis

Rafael Artiómovitx Vaganian, també transliterat Vahanyan (en armeni: Ռաֆայել Վահանյան), (en rus: Рафаэль Артёмович Ваганян), nascut a Erevan el 15 d'octubre de 1951, és un jugador d'escacs armeni, conegut pel seu agut estil de joc tàctic, i que té el títol de Gran Mestre des de 1971.[1]

Tot i que roman pràcticament inactiu des de gener de 2012, a la llista d'Elo de la FIDE de febrer de 2015, hi tenia un Elo de 2577 punts, cosa que en feia el jugador número 12 d'Armènia.[2] El seu màxim Elo va ser de 2670 punts, a la llista de gener de 2005 (posició 35 al rànquing mundial).[3]

Carrera escaquística i resultats destacats en competició[modifica]

Fou Campió d'Europa juvenil, a Groningen, el 1968/69. Va assolir el títol de GM el 1971, a la inusual edat de 19 anys, després d'un excel·lent resultat al torneig de Vrnjacka Banja del mateix any,[1] on hi fou primer per davant de Leonid Stein i de Ljubomir Ljubojević. El mateix any, fou quart al Campionat del món júnior (el campió fou Werner Hug). Arran d'aquest resultat decebedor, estava tan molest amb ell mateix que va desafiar en Hug a un matx d'escacs llampec, en un intent de salvar l'orgull. Varen jugar només uns minuts i Vaganian va emergir com el guanyador amb un increïble marcador de 10-0.

El 1974, fou el primer tauler de l'equip soviètic a l'Olimpíada d'estudiants a Teesside, on hi puntuà 10/11 i aconseguí el premi al millor tauler.

El 1984 va ser el cinquè tauler de l'equip soviètic en el Matx URSS vs. Resta del món, en què s'enfrontà a Zoltán Ribli[1] (perdent l'enfrontament particular, per 1½-2½).[4]

El 1988 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg.[5] A Odessa 1989, va guanyar el 56è Campionat d'escacs de la Unió Soviètica, coincidint amb el seu 38è aniversari.[6] En edicions anteriors, havia assolit un tercer lloc a Leningrad 1974 i a Moscow 1983, i un segon lloc a Erevan el 1975.

Arribà dos cops al Cicle de Candidats, essent-ne eliminat contra Andrei Sokolov el 1986 (+0, =4, -4),[7] i contra Lajos Portisch el 1988 (+0, =5, -1).[1][7]

Amb un caràcter alegre, ha estat molt popular al circuit de mestres, on el seu rècord de victòries en torneig és excepcional i inclou victòries a Kragujevac 1974, São Paulo 1977, Kirovakan 1978, Las Palmas 1979, Manila 1981, Hastings 1982/83, Interzonal de Biel 1985, Leningrad 1987, Toronto 1990 i Ter Apel 1992. A Moscou 1982 i Tallinn 1983, hi empatà al primer lloc amb Mikhaïl Tal i a Naestved 1985 amb Walter Browne i Bent Larsen. Va guanyar dos cops el Torneig d'escacs de Reggio Emilia: la 35a edició 1992/93 i la 37a edició 1994/95.

Ha guanyat més de trenta torneigs de primera línia en total. El 2004, va vèncer ex aequo l'Aeroflot Open de Moscou, empatat amb Serguei Rublevski i Valerij Filippov.[8] El gener de 2005, el seu Elo va pujar fins a 2670, tornant-lo breument al top 50 mundial, malgrat que ja passava la cinquantena. A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Robert Kempinski.[9][10][11]

Participació en competicions per equips[modifica]

Al llarg dels anys, també ha guanyat diverses medalles en competicions per equips, representant a la Unió Soviètica i després a Armènia en les Olimpíades d'escacs i Campionats d'Europa per equips. Va formar part de l'equip armeni que va guanyar la medalla de bronze a l'Olimpíada de 2004 celebrada a Calvià. Al mateix torneig, hi obtingué la medalla d'or individual per la seva actuació al tercer tauler armeni.

Ha participat en cinc ocasions al Campionat del món d'escacs per equips, dos cops representant l'URSS, (1985 i 1989, ambdós cops medalla d'or per equips), i tres cops representant Armènia (1997, 2001, i 2005, els tres cops medalla de bronze per equips).[12]

Estil de joc[modifica]

El 1985, Aleksei Suetin el va descriure com un jugador amb grans dots naturals. Després d'haver jugat amb ell diverses vegades, havia notat la gran intuïció de l'armeni - "Ell té una gran sensibilitat per percebre la dinàmica d'una batalla d'escacs i sap com intensificar el joc en el moment adequat. No sempre calcula variants a fons, confiant en el seu instint d'escacs natural. Sobre les volàtils idees de Vaganian sobre el tauler d'escacs, va afegir: "... El sentiment de por o incertesa és desconegut per a ell. És un optimista perpetu, ple d'intencions ambicioses en cada etapa de cada joc, amb un temperament explosiu ..."

Partides notables[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Rafael Vaganian» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 agost 2011].
  2. ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Armènia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 20 febrer 2015].
  3. ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Rafael Vaganian «benoni.de». Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 4 agost 2011]. (alemany)
  4. ↑ «Dades sobre el matx de Londres URSS-Resta del món, 1984» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 novembre 2011].
  5. ↑ «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
  6. ↑ «Taula de classificació i creuaments del 56è Campionat de l'URSS, Odessa 1989». [Consulta: 4 agost 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  8. ↑ «The Aeroflot Chess Festival revisited» (en anglès). Chess News. ChessBase.com. [Consulta: 4 agost 2011].
  9. ↑ «Lloc web oficial de la Copa del món de 2005» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2011].
  10. ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  11. ↑ Crowther, Mark. «FIDE World Chess Cup 2005» (en anglès). The Week in Chess 580. Arxivat de l'original el 2012-02-01. [Consulta: 4 agost 2011].
  12. ↑ «Resultats dels Campionats del món per equips nacionals» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: 4 agost 2011].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rafael Vaganian
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 4 agost 2011].
  • Rafael Vaganian a ChessGames.com (anglès)
  • Partides de Rafael Vaganian a «365chess.com». [Consulta: 4 agost 2011]. (anglès)


Títols
Precedit per:
Anatoli Kàrpov 		Campió d'Europa juvenil
(amb Karl-Heinz Siegfried Maeder i Zoltán Ribli)
1968/69 		Succeït per:
András Adorján
Precedit per:
Anatoli Kàrpov
Garri Kaspàrov 		Campió de l'URSS
1989 		Succeït per:
Aleksandr Beliavski
Leonid Yudasin
Ievgueni Baréiev
Aleksei Vijmanavin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rafael_Vaganian&oldid=32950334»