Taules (escacs)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Taules és el nom que rep l’empat en el joc dels escacs, segons el reglament d'aquest joc de taula. En els torneigs, aquest resultat atorga mig punt a cada jugador, expressat generalment com "0,5-0,5" o "½-½".

Quan acaba en taules una partida?[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 kl c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 nl c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 kd d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Taules per insuficiència de material.

Segons el reglament dels escacs, es donen les següents situacions en les quals una partida es declara acabada en taules:

Insuficiència de material[modifica | modifica el codi]

S'arriba a aquesta situació quan cap dels jugadors té material suficient per fer mat al rei contrari. Per exemple, es presenta quan al tauler només hi queden:

  • Rei contra rei.
  • Rei i cavall contra rei sol.
  • Rei i alfil contra rei sol.
  • Rei i alfil contra rei i alfil, quan els dos alfils corren per caselles del mateix color. Alfils addicionals del mateix color creats per promoció no modifiquen el resultat de taules.
  • Rei i cavall o rei i alfil contra rei i cavall.

També es poden presentar casos en què teòricament no hi ha la insuficiència de material per fer mat, però sí que és impossible fer mat contra una defensa raonable, com ara els següents finals:

  • Finals d’alfils oposats (que corren per caselles de diferent color), en els quals és impossible guanyar (amb una defensa raonable) malgrat es tinguin un o dos peons d'avantatge.[1]
  • Rei, alfil i peó lateral contra rei, si el peó corona en una casella de diferent color a les que controla l'alfil.

Per ofegat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ofegat

L’ofegat es produeix quan un jugador al qual li toca jugar, sense que estigui en xec, no pot fer cap moviment legal. Quan es produeix un ofegat, la partida acaba automàticament, amb el resultat de taules

Repetició de jugades[modifica | modifica el codi]

Les taules per repetició de jugades es produeixen quan es dóna una situació en què una mateixa posició es repeteix per tercera vegada (essent el torn del mateix jugador). El final en taules per escac continu ja no és una regla oficial dels escacs, però aquesta situació acaba concorrent en aquesta regla de la repetició de la posició al tauler, o en la regla dels cinquanta moviments. L'escac continu (o escac perpetu) és útil per a un jugador que tingui una mala posició, i que davant la possibilitat més o menys imminent de perdre, optarà per aconseguir taules si li és possible.

Regla dels cinquanta moviments[modifica | modifica el codi]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 kd f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 pd e6 f6 pd g6 h6 pd
a5 pd b5 c5 pd d5 pl e5 f5 pl g5 h5 pl
a4 pl b4 c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 bl d2 e2 f2 g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 kl f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Exemple de posició morta

Si després de 50 jugades consecutives sense que hi hagi hagut una captura ni s’hagi mogut un peó, la partida acaba en taules, si un dels dos jugadors ho demana.[2][3][4] Hi ha determinats finals (per exemple, rei, alfil i cavall contra rei) en els quals no hi ha taules per insuficiència de material, però el mat presenta certa dificultat d'execució, per la qual cosa cal aconseguir fer-lo dins d'aquestes 50 jugades. Aquesta és una norma introduïda per evitar que les partides s'allarguin indefinidament en situacions on un bàndol pot guanyar però no sap com, o simplement creu que pot guanyar i no és cert.

El diagrama de la dreta il·lustra una posició morta. Les posicions anomenades “mortes” es produeixen principalment en el final, quan no és possible arribar de cap manera a l’escac i mat degut a un bloqueig de la posició, malgrat que teòricament el material sí és suficient, ja que la disposició de les peces al tauler impedeix que aquestes puguin progressar. En una posició morta com la il·lustrada, amb tots els peons bloquejats, l’usual serien unes taules de mutu acord, però en cas que no hi hagués acord, la partida acabaria en taules per aplicació de la regla dels 50 moviments.

Hi ha posicions reconegudes i documentades que constitueixen excepcions a la regla de les 50 jugades. No obstant això, la FIDE no ha modificat la regla dels 50 moviments per partides oficials entre humans o ordinadors, tot i que permet ignorar aquesta llei en les composicions de problemes d'escacs.[5]

Taules per mutu acord[modifica | modifica el codi]

Les taules per mutu acord es produeixen quan tots dos jugadors estan d'acord a declarar l'empat. Un jugador pot oferir taules al seu oponent després de realitzar la seva jugada, i si aquest accepta l'oferta la partida es declara taules.

Les ofertes de taules normalment es presenten quan el jugador oferent considera que la posició és igualada i que no és possible decantar la partida, però també passa a vegades que s'acorden les taules al cap de poques jugades d'haver començat a jugar, en plena obertura, cosa que és considerada per alguns com una falta d'esperit competitiu. Per aquesta raó, els organitzadors de torneigs tenen l'autonomia de prohibir les taules per acord, com en el cas del Torneig M-Tel de Sofia (Bulgària), en el qual està prohibit oferir o acordar taules. Aquesta norma s'ha passat a anomenar regla de Sofia.[6]

Taules relacionades amb la limitació de temps en competició[modifica | modifica el codi]

En torneigs oficials es pot declarar una partida taules per situacions degudes al control de temps o la implementació del rellotge d'escacs. Per exemple, d'acord amb l'article 6.9 de les Lleis dels Escacs, quan un jugador excedeix el límit de temps establert per a la partida, però el seu oponent no pot fer mat ni encara davant les pitjors respostes, la partida és declarada taules.

Igualment, si s'empren rellotges mecànics i totes dues banderes cauen, sense que es pugui determinar quin bandera va caure primer, la partida és declarada taules, d'acord amb l'article 6.11

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.todoajedrez.com.ar/cursobasico/alfilcontraalfil.php Alfil contra Alfil
  2. Manual de la FIDE, 2000.
  3. Christian Ewerhart (2002): "Backward Induction and the Game-Theoretic Analysis of Chess", Games and Economic Behavior 39, p. 206-214.
  4. Revista d’escacs de la UNED
  5. Nuevo récord de Ajedrez: mate en 290
  6. Ajedrez, fútbol y Regla de Bilbao (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]