Final (escacs)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
b6 negres rei
c4 negres peó
f4 blanques rei
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Rei contra Rei i peó. Un final comú escacs.

Dins l'entorn dels escacs, el final fa referència a la tercera etapa del joc, després de l'obertura i el mig joc, en la qual queden poques peces sobre el tauler i el desenllaç és imminent. Hom recomana que sigui l'etapa del joc que els principiants aprenguin en primer lloc.

El final d'una partida[modifica]

Una partida d'escacs acaba quan es dóna alguna d'aquestes situacions:

El final com a etapa del joc té a veure amb els moviments previs a aquests desenllaços.

Tot i que una partida pot acabar en pocs moviments, amb un escac i mat (com ara l'escac i mat del pastor), el més habitual és que la partida es decideixi en un final. El final com a etapa del joc acostuma a començar després de 30 moviments o més i es caracteritza pel fet que:

  • Queden poques peces al tauler, de manera que les combinacions de moviments són menys nombroses que en les etapes anteriors del joc.
  • Les peces de llarg abast com dama, torre o alfil tenen més llibertat de moviments, ja que el tauler està més buit.
  • Els peons avançats poden arribar a coronar i, amb aquest fet, un bàndol en desavantatge passa a tenir avantatge. No és estrany veure partides que acaben amb més de dues dames.
  • Els cavalls perden part de la seva importància en no ser tan necessària la seva capacitat de salt.
  • Els reis, abans peces passives i necessitades de protecció, esdevenen peces ofensives o defensives molt útils.

El final de joc[modifica]

Sovint la línia que separa el mig joc i el final no és clara, ja que pot passar bé gradualment o bé pel ràpid intercanvi d'un petit nombre de parells de peces. El final, però, té característiques ben diferents respecte del mig joc, i els jugadors han d'aplicar estratègies diferents per a aquesta etapa. En particular, cada peó existent es torna més important per la seva capacitat de promoció; els finals usualment giren al voltant del tema de tractar de promoure un peó (avançant fins a la seva vuitena fila). El rei, que ha de ser protegit en les etapes prèvies al final (obertura i mig joc) es torna part important de l'estratègia del final de joc, a causa de la petita quantitat d'amenaces que existeixen i a la seva capacitat d'atac, a banda del fet que ni la peça més poderosa en moviment (la dama) és capaç de fer escac i mat per si sola.

Estudis[modifica]

Molta gent ha realitzat estudis dels finals d'escacs, els principals mats amb el material mínim estan ben estudiats així com les formes de guanyar quan no sembla clara una victòria o la forma d'aconseguir taules mitjançant el tema de l'ofegat quan sembla que es té la partida perduda.

És molt curiós en escacs que un peó que en l'obertura o el mig joc tenen un valor d'1, al final signifiquin l'esperança de guanyar la partida, així per exemple en un final de rei i cavall contra rei i peó és millor tenir el peó, que podria coronar, que no pas el cavall, que no pot fer escac i mat per sí sol, ni amb l'ajut del rei propi.

Els finals en escacs es classifiquen d'acord amb el tipus de peces i la quantitat de peces que queden al tauler. Alguns finals interessants són:

  • Final de rei contra rei i peó.
  • Final de rei contra rei, alfil i cavall.
  • Final de rei contra rei i alfils de colors diferents.
  • Finals de rei i torre, contra rei i torre, amb peons o sense.

Els finals artístics consisteixen en posicions similars a un final de joc normal, generalment amb poques peces, creades amb el propòsit de presentar una solució que, ja sigui per l'enginy que requereix, la subtilesa dels moviments necessaris, o la seva originalitat, mostren la bellesa del joc. Hi ha diversos autors que s'han dedicat a la composició d'aquest tipus de finals:

En els estudis se sol anomenar bàndol "fort" al jugador que té avantatge de peces i bàndol "feble" al que té desavantatge.

Finals bàsics[modifica]

S'anomenen finals bàsics aquells en què el rei "feble" està sol a l'escaquer.

Finals bàsics que acaben en escac i mat i victòria del bàndol amb més peces.

(Estan ordenats de menor a major dificultat, com es recomana per a l'aprenentatge.)

Finals bàsics que acaben en taules:

  • Cavall i rei contra rei
  • Alfil i rei contra rei

Les mateixes regles de moviment d'aquestes peces impedeixen que cap dels bàndols pugui fer escac i mat.

Finals bàsics amb més peces: La resta de mats de més peces contra rei sol no se solen estudiar, ja que són combinacions dels mats bàsics essencials.

Finals contra rei i peó[modifica]

Finals amb torres i peons[modifica]

  • Torre contra peó
  • Torre contra dos peons
  • Torre contra tres o més peons
  • Torre i peons contra peons
  • Torre i peó contra torre
  • Torre i dos peons contra torre
  • Torre i peó contra torre i peó
  • Torre i dos peons contra torre i peó
  • Torre i dos peons contra torre i dos peons
  • Finals de torres i peons amb avantatge de material
  • Finals de torres i peons amb avantatge posicional

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Vegeu també