Olimpíada d'escacs de 1986

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1986
Chess Olympiad Dubai 1986 Hall.jpg
Entrada de la sala de joc
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 641
Lloc i data
Lloc Dubai
Estat Emirats Àrabs Units
Data 1986
Estadístiques
Partits jugats 3.024
Modifica les dades a Wikidata

L'Olimpíada d'escacs de 1986 fou un torneig d'escacs per equips nacionals que se celebrà entre el 14 de novembre i el 2 de desembre de 1986 a Dubai, als Emirats Àrabs Units. Va ser la vint-i-setena edició oficial de les Olimpíades d'escacs, i va incloure tant una competició absoluta[1] com una de femenina. També s'hi va celebrar, conjuntament, l'Assemblea General de la FIDE.

Israel, formalment en guerra amb els Emirats, no va participar en la competició; alguns països europeus, com Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i Suècia no s'hi presentaren per solidaritat.

Torneig obert[modifica]

Al torneig obert hi participaren 108 equips (dos dels quals eren dels Emirats Àrabs), compostos per un màxim de sis jugadors (dos dels quals eren suplents), per un total de 641 jugadors. El torneig es disputà per sistema suís, a 14 rondes.

Des de les primeres rondes, se situaren al capdavant de la classificació un grup d'equips entre els quals hi havia Hongria, els Estats Units, Anglaterra, Islàndia i la Unió Soviètica: aquesta última va tenir una sèrie de resultats decebedors, inclosos tres empats consecutius, i una derrota contra els Estats Units, amb derrotes individuals de Kaspàrov i Kàrpov.

Després de caure fins al cinquè lloc, els soviètics es van recuperar guanyant França per 3,5-0,5; a les darreres rondes la lluita per la medalla d'or es concentrava entre els Estats Units, Anglaterra, i l'URSS: els estatunidencs conservaren un punt d'avantatge sobre els dos rivals fins a dues rondes del final, però un emparellament amb Bulgària a la darrera ronda els va fer caure fins al tercer lloc, sobrepassats pels soviètics i els anglesos, que guanyaren ambdós per 4-0 contra, respectivament, Polònia i el Brasil.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadors Elo[2] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Garri Kaspàrov, GM Anatoli Kàrpov, GM Andrei Sokolov, GM Artur Iussúpov, GM Rafael Vaganian, GM Vitali Tseixkovski 2681 40
Medalla de plata Anglaterra Anglaterra GM Anthony Miles, GM John Nunn, GM Nigel Short, GM Murray Chandler, GM Jonathan Speelman, MI[4] Glenn Flear, 2585 39,5
Medalla de bronze Estats Units Estats Units GM Yasser Seirawan, GM Larry Christiansen, GM Lubomir Kavalek, MI John Fedorowicz, GM Nick De Firmian, MI Maxim Dlugy 2555 38,5
4 Hongria Hongria GM Lajos Portisch, GM Zoltán Ribli, GM Gyula Sax, GM József Pintér, GM András Adorján, GM István Csom 2584 34,5
5 Islàndia Islàndia GM Helgi Ólafsson, GM Jóhann Hjartarson, MI Jón Árnason, MI Margeir Pétursson, GM Guðmundur Sigurjónsson, MI Karl Þorsteins 2526 34
6 Bulgària Bulgària GM Kiril Gueorguiev, GM Vantzislav Inkiov, GM Petar Velikov, GM Ivan Radulov, MI Krum Gueorguiev, Bogomil Andonov 2479 34
7 República Popular de la Xina Xina Xu Jun, MI Ye Jiangchuan, MI Li Zunian, Yang Xian, Lin Ta, MI Liang Jinrong 2448 34
8 Txecoslovàquia Txecoslovàquia GM Jan Smejkal, GM Ľubomír Ftáčnik, GM Vlastimil Jansa, GM Karel Mokrý, GM Ján Plachetka, GM Jiří Lechtýnský 2523 33
9 Cuba Cuba GM Jesús Nogueiras, GM Guillermo García, GM Amador Rodríguez Céspedes, GM Silvino García Martínez, MI Reynaldo Vera González, MF[5] Walter Arencibia 2510 33
10 França França GM Borís Spasski, MI Aldo Haïk, MI Gilles Miralles, MI Olivier Renet, MI Bachar Kouatly, MI Mershad Sharift 2499 33

Resultats individuals[modifica]

Millor performance Elo[modifica]

Jugador País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
Medalla d'or GM[3] Garri Kaspàrov Unió Soviètica Unió Soviètica 1 8,5 11 2740 2746
Medalla de plata GM Artur Iussúpov Unió Soviètica Unió Soviètica 4 10 12 2660 2741
Medalla de bronze GM Murray Chandler Anglaterra Anglaterra 4 9 11 2565 2711

Primer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Garri Kaspàrov Unió Soviètica Unió Soviètica 8,5 11 77,3
Medalla de plata MI[4] Josef Klinger Àustria Àustria 9 12 75
Medalla de bronze GM Eugenio Torre Filipines Filipines 9,5 13 73,1
Xu Jun República Popular de la Xina Xina 9,5 13

Segon tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Imed Abdelnabbi Egipte Egipte 9,5 12 79,2
Medalla de plata MI Utut Adianto Indonèsia Indonèsia 11 14 78,6
Medalla de bronze William Charpentier Morales Costa Rica Costa Rica 9,5 13 73,1

Tercer tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Nigel Short Anglaterra Anglaterra 10 13 76,9
Medalla de plata Carlos Matamoros Franco Equador Equador 9,5 13 73,1
Medalla de bronze MI Lawrence Day Canadà Canadà 8 11 72,7

Quart tauler[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Artur Iussúpov Unió Soviètica Unió Soviètica 10 12 83,3
Medalla de plata GM Murray Chandler Anglaterra Anglaterra 9 11 81,8
Medalla de bronze Markus Thole Zàmbia Zàmbia 10,5 13 80,8

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Luis Muñiz Puerto Rico Puerto Rico 6 7 85,7
Medalla de plata GM Jonathan Speelman Anglaterra Anglaterra 7 9 77,8
Medalla de bronze Robert Kuczynski Polònia Polònia 7,5 10 75

Sisè tauler (segon suplent)[modifica]

Jugador País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Ng Ek Teong Malàisia Malàisia 6 7 85,7
Medalla de plata Baha Abbas Iraq Iraq 7,5 9 83,3
Medalla de bronze MI Maxim Dlugy Estats Units Estats Units 5,5 7 78,6

Torneig femení[modifica]

El torneig femení es jugà per sistema suís a 14 rondes, entre 49 equips d'un màxim de quatre jugadores (una suplent), per un total de 193 jugadores.

La competició fou dominada per la Unió Soviètica, que va romandre en solitari al primer lloc des de la sisena ronda al final. La Xina, segona fins a la novena ronda, fou superada per Hongria després de dues derrotes contra Polònia (1-2) i la RFA (0,5-2,5), i atrapada per Polònia i Romania. Aquesta última va obtenir mig punt d'avantatge a la penúltima ronda, i va acabar guanyant la medalla de bronze per bucholz.

Resultats per equips[modifica]

Pos. Equip Jugadores Elo[6] Punts
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GMF[7] Maia Txiburdanidze, GMF Elena Akhmilovskaya, GM[3] Nona Gaprindaixvili, GMF Nana Alexandria 2358 33,5
Medalla de plata Hongria Hongria GMF Zsuzsa Veröci, MIF[8] Ildikó Mádl, GMF Mária Ivánka, MIF Mária Grosch 2247 29
Medalla de bronze Romania Romania GMF Margareta Mureşan, GMF Daniela Nuţu, GMF Elisabeta Polihroniade, MIF Gabriela Olăraşu 2178 28
4 República Popular de la Xina Xina GMF Liu Shilan, GMF Wu Mingqian, MIF An Yangfeng, He Tianjian 2133 28
5 Iugoslàvia Iugoslàvia MIF Gordana Marković, MFF[9] Alisa Marić, MIF Suzana Maksimović, MIF Zorica Nikolin 2190 25,5
6 RFA RFA GMF Barbara Hund, MIF Petra Feustel, Bettina Trabert, Regina Grünberg 2153 25
7 Polònia Polònia GMF Agnieszka Brustman, GMF Hanna Ereńska-Radzewska, MIF Małgorzata Wiese, MIF Grażyna Szmacińska 2237 24,5
8 Anglaterra Anglaterra GMF Jana Miles, MIF Sheila Jackson, MIF Susan Arkell, Mandy Hepworth 2222 24,5
9 Bulgària Bulgària GMF Margarita Voiska, MIF Stefka Savova, MIF Pavlina Angelova, MIF Rumiana Gocheva 2148 23,5
10 Cuba Cuba MIF Vivian Ramón Pita, MIF Asela De Armas, MIF Zirka Frometa, Maricela Palao 2063 23

Resultats individuals[modifica]

Millor performance Elo[modifica]

Jugadora País Tauler Punts Partides Elo inicial Performance
Medalla d'or GM Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 3 10 10 2350 [10]
Medalla de plata GMF[7] Liu Shilan República Popular de la Xina Xina 1 11 14 2110 2393
Medalla de bronze GMF Maia Txiburdanidze Unió Soviètica Unió Soviètica 1 8 10 2435 2388

Primer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GMF Tatjana Lematschko Suïssa Suïssa 9,5 11 86,4
Medalla de plata GMF Maia Txiburdanidze Unió Soviètica Unió Soviètica 8 10 80
Medalla de bronze GMF Liu Shilan República Popular de la Xina Xina 11 14 78,6

Segon tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Fraidah Karim Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units 7 8 87,5
Medalla de plata Deborah Cooper Gal·les Gal·les 8 10 80
Medalla de bronze MIF[8] Ildikó Mádl Hongria Hongria 10,5 14 75

Tercer tauler[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Nona Gaprindaixvili Unió Soviètica Unió Soviètica 10 10 100
Medalla de plata Yadira Hernández Guerrero Mèxic Mèxic 8,5 11 77,3
Medalla de bronze MIF Suzana Maksimović Plantilla:YUG 1943-1992 9 12 75
MIF Zirka Frometa Cuba Cuba 9 12

Quart tauler (suplent)[modifica]

Jugadora País Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MIF Gabriela Olăraşu Romania Romania 7 9 77,8
Medalla de plata A. Mohammed Iraq Iraq 7,5 10 75
Medalla de bronze Urda Fogel Finlàndia Finlàndia 8 11 72,7

Participants[modifica]

Varen participar en ambdós torneigs:

Participaren només al torneig open:

Notes i referències[modifica]

  1. Tot i que normalment hom es refereix en la competició absoluta com a "masculina", és oberta a homes i dones.
  2. Mitjana dels quatre jugadors amb l'Elo més alt.
  3. 3,0 3,1 3,2 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 Mestre Internacional
  5. Mestre de la FIDE
  6. Mitjana de les tres jugadores amb l'Elo més alt.
  7. 7,0 7,1 Gran Mestre Femení
  8. 8,0 8,1 Mestre Internacional Femení
  9. Mestre de la FIDE Femení
  10. Avendo vinto tutte le partite, non ha una prestazione Elo definita
  11. Equip unificat.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olimpíada d'escacs de 1986 Modifica l'enllaç a Wikidata