Vés al contingut

Olimpíada d'escacs de 1958

Plantilla:Infobox sports competitionOlimpíada d'escacs de 1958
TipusOlimpíades d'escacs Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Internacional d'Escacs Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants207 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióMúnic (Oberbayern) 48° 08′ 15″ N, 11° 34′ 30″ E / 48.1375°N,11.575°E / 48.1375; 11.575 Modifica el valor a Wikidata
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps30 setembre 1958 – 23 octubre 1958 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició13  (1958) Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits1.368 Modifica el valor a Wikidata

1956 Modifica el valor a Wikidata
1960 Modifica el valor a Wikidata
Imatge del Deutsches Museum, seu de la competició.

L'olimpíada d'escacs de 1958 fou la tretzena Olimpíada oficial d'escacs. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 30 de setembre i el 23 d'octubre a Múnic, durant les celebracions pel vuit-cents aniversari de la fundació de la ciutat. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig

[modifica]

Al torneig hi participaren 207 jugadors de 36 països; per primera vegada s'hi van incloure dos països africans (Sud-àfrica i Tunísia). Igual que en edicions anteriors, el format del torneig preveia diversos grup inicials (en aquest cas quatre, de nou equips), seguit de tres finals amb 12 equips cadascuna.

Primera fase

[modifica]

En el primer grup, darrere la Unió Soviètica, la batalla per la classificació a la final es va produir principalment entre Bulgària, Àustria i els Països Baixos, els perdedors van ser aquests darrers, que van perdre amb Dinamarca a la penúltima jornada, i només van obtenir 3 punts contra Puerto Rico, en comptes dels 3,5 que necessitaven. Al grup 2, Espanya va resultar ser la sorpresa del torneig, guanyant set de les vuit primeres partides jugades.

Al tercer grup, Anglaterra va ser capaç d'aconseguir la classificació amb Hongria i Polònia; Colòmbia, no va poder entrar a la baralla, tot i que se les va arreglar per vèncer als hongaresos i empatar amb Anglaterra i Polònia. Finalment, al grup 4, l'última ronda va presentar el desafiament entre el Suïssa (que, abans de perdre amb Grècia, tenia un bon avantatge) i el Canadà, que no pogué obtenir els 3 punts que necessitava per classificar-se.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la "Final A" es ressalten en negreta, mentre que els participants per a la "Final B" són en cursiva.

Segona fase

[modifica]

El començament de la segona etapa va ser equilibrat, amb una sèrie d'empats o victòries per la mínima entre els equips favorits. Després de cinc rondes, la Unió Soviètica i Iugoslàvia estaven empatats en el primer lloc, seguits de l'Argentina i els Estats Units. Després d'un empat amb els argentins, però, els soviètics van guanyar tots els matxs restants per un ampli marge, guanyant l'or amb cinc punts i mig per davant de Iugoslàvia, que al seu torn distancià quatre punts i mig l'Argentina, que resistí la recuperació dels EUA.

Resultats absoluts

[modifica]

Final A

[modifica]
Pos. Equip Jugadors Punts[2]
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mikhaïl Tal GM Tigran Petrossian 34,5
Medalla de plata Iugoslàvia Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, GM Petar Trifunović, MI[4] Božidar Đurašević, MI Adrija Fuderer 29
Medalla de bronze Argentina Argentina GM Herman Pilnik, GM Oscar Panno, GM Erich Elikases, Rodolfo Argentino Redolfi, MI Raúl Sanguineti, Jaime Emma 25,5
4 Estats Units Estats Units GM Samuel Reshevsky, MI William Lombardy, GM Artur Bisguier, GM Larry Evans, GM Nicolas Rossolimo 24
5  Txecoslovàquia GM Luděk Pachman, GM Miroslav Filip, Jiří Fichtl, MI Július Kozma, MI Josef Rejfíř, Jan Šefc 22
6 República Democràtica Alemanya RDA MI Wolfgang Uhlmann, Burkhard Malick, Sieghart Dittmann, Dieter Bertholdt, Reinhart Fuchs, Wolfgang Pietzsch 22
7 RFA RFA GM Wolfgang Unzicker, Paul Tröger, MI Lothar Schmidt, MI Klaus Darga, MI Gerhard Pfeiffer, Heinz Lehmann 22
8  Suïssa MI Josef Kupper, MI Maximilian Blau, Dieter Keller, Edgard Walther, Erwin Nievergelt, Edwin Bhend 19

Final B

[modifica]
Pos. Equip Jugadors Punts[2]
13 Hongria Hongria GM[3] László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI[4] Lajos Portisch, MI István Bilek, Károly Honfi, Győző Forintos 31
14 Països Baixos Països Baixos GM Max Euwe, MI Jan Donner, MI Lodewijk Prins, Carel van der Berg, MI Haije Kramer, Fritz Roessel 28,5
15 Canadà Canadà MI Daniel Janofsky, MI Frank Anderson, MI Paul Vaitonis, Geza Fuster, Lionel Joyner, Ross Siemms 24,5

Final C

[modifica]
Pos. Equip Jugadors Punts[2]
25 Noruega Noruega Ernst Rojahn, Aage Vestøl, Per Ofstad, Knut Bøckman, Per Lindblom, Trygve Halvorsen 30
26 Filipines Filipines MI Radolfo Tan Cardoso, Florencio Campomanes, Melitón Borja, Romualdo Aldecoa, 29,5
27 Sud-àfrica Sud-àfrica Wolfgang Heidenfeld, Kurt Dreyer, Kenneth Kirby, Konstantin Grivainis, David Isaacson, Stern 28

Resultats individuals

[modifica]

Primer tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] Svetozar Gligorić Iugoslàvia Iugoslàvia A 12 15 80
Medalla de plata GM Max Euwe Països Baixos Països Baixos B 8,5 11 77,3
Medalla de bronze GM Mikhaïl Botvínnik Unió Soviètica Unió Soviètica A 9 12 75

Segon tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI[4] Frank Anderson Canadà Canadà B 10,5 13 80,8
Medalla de plata GM Vassili Smislov Unió Soviètica Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
Medalla de bronze GM Oscar Panno Argentina Argentina A 12 16 75

Tercer tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Paul Keres Unió Soviètica Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
Medalla de plata Jiří Fichtl  Txecoslovàquia A 12,5 17 73,5
Medalla de bronze Melitón Borja Filipines Filipines C 13,5 19 71

Quart tauler

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] David Bronstein Unió Soviètica Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
Medalla de plata GM Larry Evans Estats Units Estats Units A 11,5 16 71,9
Medalla de bronze Zandor Nilsson Suècia Suècia B 11 16 68,8

Cinquè tauler (primer suplent)

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Mikhaïl Tal Unió Soviètica Unió Soviètica A 13,5 15 90
Medalla de plata Georgi Tringov Bulgària Bulgària A 7 10 70
Medalla de bronze GM Nicolas Rossolimo Estats Units Estats Units A 10 15 66,7
MI[4] Haije Kramer Països Baixos Països Baixos B 8 12

Sisè tauler (segon suplent)

[modifica]
Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Tigran Petrossian Unió Soviètica Unió Soviètica A 10,5 13 80,8
Győző Forintos Hongria Hongria B 10,5 13
Medalla de bronze MI Andrija Fuderer Iugoslàvia Iugoslàvia A 8,5 11 77,3

Notes i referències

[modifica]
  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 Només els punts de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mestre Internacional

Enllaços externs

[modifica]