Larry Evans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLarry Evans
Larry Evans (1964).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalLarry Melvyn Evans
Biografia
Naixement22 març 1932 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort15 novembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Reno (Nevada) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióJugador d'escacs, periodista i escriptor de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1957)
5 cops Campió dels Estats Units
Punts Elo (màx.)2.555 (gener 1977)
Participà en
1976Olimpíada d'escacs de 1976
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1966Olimpíada d'escacs de 1966
1962Olimpíada d'escacs de 1962
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1952Olimpíada d'escacs de 1952
1950Olimpíada d'escacs de 1950 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1957)
5 cops Campió dels Estats Units

Larry Melvyn Evans (23 de març de 1932 - 15 de novembre de 2010), fou un jugador i periodista d'escacs estatunidenc, que ostentà el títol de Gran Mestre des de 1957. Anteriorment havia obtingut el títol de Mestre Internacional de la FIDE, el 1952,[1] i el 1956 el Ministeri de l'exterior dels Estats Units l'havia nomenat «ambaixador dels escacs».

Va guanyar cinc cops el Campionat dels EUA, i quatre cops el Campionat Obert dels EUA.[1] Va mantenir amb molt èxit durant anys una columna d'escacs publicada per molts diaris estatunidencs, i va escriure o coescriure més de vint llibres d'escacs.

Va morir a l'hospital Washoe de Reno a l'estat de Nevada, a causa de complicacions sorgides després d'una operació de vesícula.[2]

L'octubre de 1968 va obtenir amb 2631 punts a la classificació de la federació dels Estats Units el seu Elo més alt.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Biografia i resultats destacats en competició[modifica]

Els primers anys[modifica]

Evans va néixer a Manhattan i va aprendre molt sobre els escacs jugant partides a deu cèntims l'hora al carrer 42 de Nova York. Aviat va esdevenir una estrella emergent. Als catorze anys, va empatar per la 4a-5a plaça al campionat del Marshall Chess Club. L'any següent el va guanyar en solitari, i així va ser el campió del Marshall més jove fins ara. També va acabar empatat a la segona posició del Campionat juvenil dels Estats Units, cosa que el va portar a aparèixer al número de setembre de 1947 de la revista Chess Review. Als setze anys, va participar en l'edició de 1948 del Campionat absolut dels EUA, per primer cop, i hi empatà a la vuitena plaça amb 11½–7½.[3] El 1949, Evans va empatar amb Arthur Bisguier pel primer lloc al Campionat juvenil dels Estats Units. El 1948, amb divuit anys havia guanyat el campionat de l'Estat de Nova York[4] així com una medalla d'or a l'Olimpíada d'escacs de Dubrovnik 1950. En aquesta Olimpíada, la seva puntuació del 90% (vuit victòries i dues taules) al sisè tauler, li va permetre empatar amb el iugoslau Rabar pel millor resultat de tots els participants.[5]

Campió dels Estats Units[modifica]

El 1951, va guanyar el seu primer Campionat dels Estats Units per davant de Samuel Reshevsky (qui havia empatat als llocs tercer-quart al Torneig-matx pel Campionat del món de 1948.[3] Evans guanyà un segon campionat nacional l'any següent tot guanyant un matx pel títol contra Herman Steiner.[3] Va guanyar el campionat nacional tres vegades més – els anys 1962, 1968[6] i 1980, aquest últim empatat amb Walter Browne i Larry Christiansen.[3][7][8]

Evans va realitzar bones actuacions a torneigs als Estats Units durant els anys 1960 i els anys 1970 però els seus viatges a competicions internacionals van ser infreqüents i menys satisfactoris. Va guanyar el Campionat obert d'escacs dels Estats Units els anys 1951, 1952, 1954 (empatat amb Artur Pomar però va guanyar el títol en el desempat) i empatat amb Walter Browne el 1971. A més, va guanyar el primer Torneig de Lone Pine el 1971[9] i va representar els Estats Units en set Olimpíades d'escacs en un període de vint anys, guanyant una medalla d'or i una de plata per taulers i el 1966 una medalla de plata per equips.

Els seus millors resultats fora del seu país inclouen dues victòries al Campionat obert del Canadà el 1956 a Mont-real i el 1966 a Kingston (Ontario). Va acabar primer al Torneig Internacional de Portimão (Portugal) el 1975[10] i empatà als llocs segon-tercer al Campió del món Tigran Petrossian, per darrere de Jan Hein Donner a Venècia el 1967.[11]

Malgrat aquests èxits, el seu primer i únic intent d'assalt al Campionat del món d'escacs va acabar en una decebedora 14a plaça al Torneig Interzonal d'Amsterdam de 1964.[12] Mai va tornar a participar en campionat del món, i va concentrar els seus esforços a ajudar el seu compatriota Bobby Fischer en la seva carrera pel títol mundial. Va ser el segon entrenador de Fischer al Torneig de Candidats que el va portar a disputar el Campionat del món de 1972 contra Borís Spasski, tot i que no en el matx final pel títol, després d'una desavinença amb Fischer.

Participació en olimpíades d'escacs[modifica]

Va participar, representant els Estats Units, en vuit Olimpíades d'escacs en un període de vint-i-sis anys, tot guanyant una medalla d'or (1950), una d'argent (1958), i una de bronze (1976) pel seu joc, i participant a més a més en les medalles per equips d'or (1976) i plata (1966).[5][13][14]

Periodista d'escacs[modifica]

Evans sempre s'havia interessat a escriure sobre escacs, a banda de jugar-hi, i abans dels divuit anys ja havia publicat Les millors partides de David Bronstein, 1944-1949 i el Torneig Internacional de Viena, 1922. Al llarg de la seva carrera ha escrit més de cinquanta llibres. El 1958 la seva obra Noves idees en escacs va ser molt influent en els escaquistes dels anys 1950 i els anys 1960 i van ser un èxit comercial.[15]

Altres llibres ben rebuts pel públic foren Partides brillants modernes[Títol inventat] (1970), Quin és el millor moviment[Títol inventat] (1973) i Test de coeficient intel·lectual escaquístic[Títol inventat] (2001). Va revisar la 10a edició de Modern Chess Openings (1965), amb l'editor Walter Korn. També va fer una significativa contribució al llibre My 60 Memorable Games de Bobby Fischer (1969), escrivint les introduccions a cadascuna de les 60 partides[16] i esperonant en Fischer per publicar-les, tot i que aquest no n'estava massa convençut.[17]

Durant els anys 1960 Evans va desenvolupar una molt satisfactòria carrera com a periodista escaquístic i va ajudar a fundar l'American Chess Quarterly, una revista que es va publicar entre 1961-65. Va ser editor de Chess Digest durant els anys 1960 i els anys 1970 i continuà fins al final de la seva vida escrivint regularment per Chess Life, la publicació oficial de la Federació d'Escacs dels Estats Units i per Chess Life Online. La seva columna, en què responia preguntes populars, fou llegida per més de 250.000 seguidors cada mes durant trenta anys, però va ser eliminada el 2006 com a part d'un nou gir editorial de la revista. La seva columna setmanal, Evans en Escacs, va aparèixer en més de cinquanta diaris dels Estats Units. També escrivia una columna per a la revista World Chess Network.

Evans també va comentar alguns dels més importants matxs d'escacs per a la revista Time i per a ABC's Wide World of Sports, inclòs el matx de 1972 entre Fischer i Spasski, el Campionat del món de la PCA de 1993 entre Garri Kaspàrov i Nigel Short i el matx pel Campionat del món de 2000 (Braingames) entre Vladímir Kràmnik i Garri Kaspàrov.

Va produir una gran quantitat de material tutorial per la sèrie de jocs d'ordinador Chessmaster, especialment sobre finals i comentaris de partides classiques. Les seves contribucions al periodisme i a la literatura escaquística li varen permetre d'obtenir diversos premis, inclòs el Chess Journalist of the Year de la USCF el 2000. El seu nom va entrar al U.S. Chess Hall of Fame el 1994.

L'historiador dels escacs Edward Winter ha criticat el treball d'Evans per ser deshonest, i amb ridículs errors;[18] de tota manera, aquestes acusacions, sovint basades en errors tipogràfics o errors irrellevants, foren denunciades per Larry Parr i d'altres.[19]

La següent partida, contra el futur Gran Mestre Abe Yanofsky, qui era conegut per haver guanyat un premi de bellesa contra Botvínnik a Groningen l'any anterior, significà la primera victòria d'Evans contra un jugador destacat:

Daniel Yanofsky – Larry Evans, 1947[20]
abcdefgh
8
Chessboard480.svg
c8 negres rei
b7 negres peó
c7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e6 negres peó
b5 blanques peó
h5 negres dama
f4 negres cavall
a3 blanques peó
c3 blanques cavall
d3 negres torre
f3 blanques peó
h3 blanques peó
b2 blanques peó
c2 blanques dama
g2 blanques peó
h2 blanques rei
g1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Yanofsky-Evans, U.S. Open 1947, defensa Alekhin B05, posició després de 25.f3

Yanofsky-Evans, U.S. Open, Corpus Christi 1947

1.e4 Cf6 2.e5 Cd5 3.d4 d6 4.Cf3 Ag4 5.h3 Axf3 6.Dxf3 dxe5 7.dxe5 e6 8.a3 Cc6 9.Ab5 Dd7 10.c4 Cde7 11.0-0 Dd4 12.Ag5 a6 13.Axe7? axb5 14.Axf8 Txf8 15.cxb5 Cxe5 16.De2 0-0-0 17.Cc3 Cg6 18.Tad1 De5 19.Dc2 Txd1 20.Txd1 Td8 21.Tc1 Cf4 22.Rh1 Dg5 23.Tg1? (23. f3) Dh5! 24.Rh2? Td3! 25.f3 (diagrama) 25...Txf3! 26.Td1? (26.Tc1 protegint la dama) 26...Cxh3!! Larry Parr va escriure, "Larry Evans recorda un torrent fent aquesta espectacular jugada que destrossa la posició. Aquesta victòria, va escriure en un recent correu electrònic, em va donar el meu primer tast de fama. Si podia guanyar aquell noi que havia guanyat en Botvínnik, potser algun dia també podria derrotar el mateix Botvínnik!'". 27.gxf3 Cf2+ 28.Rg3 Dh3+! 29.Rf4 Dh2+ 30.Re3 Cg4+! 0-1 Si 31.Rd3, Ce5+ guanya la dama blanca.

Al seu llibre Modern Chess Brilliances, Evans hi inclou quatre de les seves pròpies victòries:

  • Evans vs. Berger, Amsterdam izt, 1964[21]
  • Evans vs. Blackstone, Ier American Open, 1965[22]
  • Evans vs. Zuckerman, 1967, Campionat dels Estats Units
  • Koehler vs. Evans, 1968, U.S. National Open

Llibres selectes[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Larry Evans» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 11 octubre 2011].
  2. Fallece a los 78 años Larry Evans
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 William Lombardy i David Daniels, U.S. Championship Chess, David McKay, 1975, pp. 37–39. ISBN 0-679-13042-X
  4. «Historial de guanyadors del Campionat de l'Estat de Nova York (1878-1972)» (en anglès). The Colonel's Chess Page. [Consulta: 10 agost 2013].
  5. 5,0 5,1 Árpád Főldeák, Chess Olympiads 1927–1968, Dover Publications, 1979, pp. 181, 183. ISBN 0-486-23733-8
  6. Strawberry Open
  7. Chess Informant, Volum 30, Šahovski Informator, 1981, p. 290.
  8. Larry Christiansen, 1980 U.S. Championship, Chess Enterprises, Inc., 1980, pp. 6, 108. ISBN 0-931462-09-6
  9. John Grefe i Dennis Waterman, The Best of Lone Pine: The Louis D. Statham Chess Tournaments 1971–1980, R.H.M. Press, 1981, pp. 38, 42. ISBN 0-89058-049-9 ISBN 4-87187-816-3
  10. Chess Informant, Šahovski Informator, Volum 20, 1976, p. 263.
  11. Chess Informant, Šahovski Informator, Volum 4, 1968, p. 282.
  12. B.M. Kazic, International Championship Chess: A Complete Record of FIDE Events, 1974, pp. 167–68. ISBN 0-273-07078-9
  13. R.D. Keene i D.N.L. Levy, Siegen Chess Olympiad, CHESS Ltd., 1970, p. 214.
  14. R.D. Keene and D.N.L. Levy, Haifa Chess Olympiad 1976, The Chess Player, 1977, pp. 63–78. ISBN 090604202X, ISBN 9780906042021
  15. Larry Evans, This Crazy World of Chess, Cardoza Publishing, 2007, back cover. ISBN 1-58042-218-7
  16. Larry Evans Este loco mundo del Ajedrez (2007) Cardoza Publishing pp. 20 & pp. 29
  17. Larry Evans, This Crazy World of Chess, Cardoza Publishing, 2007, pp. 20, 29. ISBN 1-58042-218-7
  18. Edward Winter, "The Facts About Larry Evans" (2001). Consultat el 18/gener/2009.
  19. Parr, Larry. «Not Quicker Than the Mind's Eye» (en anglès). ChessCity.com.
  20. «Partida Yanofsky-Evans, U.S. Open 1947, defensa Alekhin B05» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 octubre 2011].
  21. «Partida Evans vs. Berger, 1964» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 octubre 2011].
  22. «Partida Evans vs. Blackstone, 1965» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 10 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica]


Títols
Precedit per:
Herman Steiner
Campió dels Estats Units
1951–1954
Succeït per:
Arthur Bisguier


Precedit per:
Bobby Fischer
Campió dels Estats Units
1961
Succeït per:
Bobby Fischer


Precedit per:
Bobby Fischer
Campió dels Estats Units
1968
Succeït per:
Samuel Reshevsky


Precedit per:
Lubomir Kavalek
Campió dels Estats Units
1980 (amb Walter Browne i Larry Christiansen)
Succeït per:
Walter Browne i Yasser Seirawan