Weaver W. Adams

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWeaver W. Adams
Dades biogràfiques
Naixement Weaver Warren Adams
28 d'abril de 1901
Dedham
Mort 6 de gener de 1963 (61 anys)
Cedar Grove
Alma mater Massachusetts Institute of Technology
Activitat professional
Ocupació Jugador d'escacs i autor
Esport Escacs
Modifica dades a Wikidata

Weaver Warren Adams (28 d'abril de 19016 de gener de 1963), fou un mestre d'escacs estatunidenc, i un reconegut escriptor d'escacs i teòric d'obertures. En l'aspecte competitiu, el seu més gran èxit fou guanyar l'Obert dels Estats Units el 1948.[1] Va participar en el Campionat dels Estats Units cinc cops.

Adams és especialment conegut per la seva controvertida tesi que el primer moviment 1.e4 dóna un avantatge decisiu a les blanques. Va advocar continuadament per aquesta teoria en llibres i revistes des de 1939 fins poc abans de la seva mort. La tesi d'Adams ha estat generalment menyspreada pel món dels escacs. De tota manera, el Mestre Internacional Hans Berliner en un llibre de 1999 va professar la seva admiració per Adams, i de manera similar va defensar que les blanques haurien d'obtenir avantatge decisiu amb el primer moviment, tot i que amb 1.d4, no amb 1.e4.

Adams no va reeixir en demostrar la validesa de la seva teoria en el seu propi joc en torneigs i matxs. Els seus resultats varen patir el fet que va publicar les seves anàlisis de les línies suposadament guanyadores per les blanques, tot perdent així l'element sorpresa i permetent que els seus oponents es preparessin respostes per les seves línies preferides. El futur Campió del món Bobby Fischer va fer servir l'atac Adams, la línia que Adams va advocar contra la variant Najdorf de la defensa siciliana (6.h3), amb èxit.

Resultats destacats en competició[modifica]

Weaver Adams fou un dels millors mestres americans durant els 1930 i 1940.[2] Va participar en el Campionat dels Estats Units els anys 1936,[3] 1940,[4] 1944,[5] 1946,[6] i 1948.[7] Va guanyar el Campionat de l'Estat de Massachusetts els anys 1937, 1938, 1941, i 1945.[8] El 1944, va guanyar el torneig de mestres de Ventnor City.[9] També va guanyar el Campionat del Marshall Chess Club sis cops, i el campionat de l'Estat de Nova York quatre cops.[10]

El més gran èxit competitiu d'Adams fou la victòria a la 49a edició de l'U.S. Open, celebrada a Baltimore el 1948, un èxit mercès al qual va aparèixer a la portada de l'edició de l'agost de 1948 de la revista Chess Review.[11] Adams va jugar a l'edició de 1950–51 del Congrés d'escacs de Hastings, tot i que va acabar el 9è de 10 jugadors amb 2½/9 (dues victòries, sis derrotes, unes taules).[12]

El Gran Mestre Larry Evans va escriure que «els resultats en torneig d'Adams es van veure danyats pel seu dogmatisme. Jugant amb el hàndicap autoprovocat resultat d'armar els seus oponents amb el coneixement per avançat de les seves 'millors' línies, considerava una qüestió d'honor mantenir-se en les seves línies malgrat que el seu adversari tingués invariablement una cook en reserva. En el moment en què Weaver trobava una refutació i la publicava, un altre jugador trobava una recepta diferent i així ad infinitum[13] Segons Chess Review, aquest fenomen podria explicar el pobre resultat d'Adams a Hastings 1950–51.[14]

Teoria de les blanques juguen i guanyen[modifica]

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 bd g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 pd e7 pd f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 pl f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 pl d2 pl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 bl d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Després de 1.e4, "Les blanques haurien de guanyar", segons Adams.
Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Adams fou especialment conegut pels seus llibres i articles en revistes en què proclamà i intentà demostrar que l'avantatge del primer moviment per les blanques és decisiu, és a dir, qu eles blanques tenen a la seva disposició una victòria forçada a partir de la posició inicial. El seu primer i més conegut llibre en què argumenta això, White to Play and Win, fou publicat el 1939. Adams hi diu que 1.e4 és la jugada més forta per les blanques,[15] i que si ambdós bàndols fan les jugades més fortes possibles a continuació, "les blanques haurien de guanyar."[16] Si les negres responen amb 1...e5, Adams defensa l'obertura de l'alfil, 1.e4 e5 2.Ac4.[17]

Adams no va ser capaç de demostrar la seva teoria en joc de torneigs o de matx. L'any després que el seu llibre fos publicat, va jugar l'U.S. Open a Dallas, 1940. Irònicament, a les finals no va ser capaç de guanyar ni una partida amb blanques (tres derrotes i unes taules), però sí que va guanyar totes quatre partides amb negres.[18] Adams també va perdre un matx contra el Mestre Internacional I.A. Horowitz, qui va jugar amb negres totes les partides.[19]

Posteriorment Adams va escriure Simple Chess, obra que va revisar diversos cops; How to Play Chess; i Absolute Chess. En última instància va renunciar a l'obertura de l'alfil, i va canviar a l'obertura vienesa, dient que les blanques guanyaven després de 1.e4 e5 2.Cc3 Cf6 3.Ac4 Cxe4 4.Dh5 Cd6 5.Ab3 Cc6 6.Cb5, una aguda línia que ha estat coneguda com a la variant Frankenstein–Dracula.

Quan tampoc va reeixir amb aquesta variant,[20] llavors va canviar a altres línies. El 1962, va defensar el que ell anomenava gambet Adams, substituint 6.d4!? per 6.Cb5. Explicà el seu repudi de 6.Cb5 dient: "és antiposicional moure una peça desenvolupada un segon cop, i els mestres l'han vista com a una jugada sense esperança."[21]

Les tesis d'Adams de «les blanques juguen i guanyen» foren àmpliament ridiculitzades.[22] Larry Evans va escriure que «Mr. Adams i els seus escrits estan vinculats a l'ala més radicalment dretana dels escacs. ... Weaver no queda content amb mitges tintes que només condueixin a la igualtat. Tot o res, lògica de dreta, fidel al seu estil.»[23][24]

De tota manera, l'MI Hans Berliner, un ex campió del món d'escacs per correspondència, va escriure que les teories d'Adams «tot i que eren vistes amb menyspreu per molts dels millors escaquistes, varen causar una immediata i profunda impressió en mi. Weaver W. Adams fou la primera persona que vaig conèixer que tenia teories sobre com s'hauria de jugar als escacs.»"[22] Berliner és ell mateix una figura controvertida, que va inciar al seu llibre de 1999 The System, que 1.d4 hauria de guanyar per les blanques de manera forçada.[25]

Tot i que Adams no va tenir massa èxit a alt nivell, les seves idees foren estudiades i de vegades adoptades per fors jugadors. El futur Campió del món Bobby Fischer va obtenir notables victòries fent servir l'atac Adams contra la variant Najdorf de la defensa siciliana: 1.e4 c5 2.Cf3 d6 3.d4 cxd4 4.Cxd4 Cf6 5.Cc3 a6 6.h3!?, preparant l'avanç de peó g2–g4.[26][27][28][29]

Vida personal[modifica]

Els pares d'Adams foren Frank H. Adams i Ethel Weaver Adams. Ell mateix va escriure que no estava directament emparentat amb els presidents dels Estats Units John Adams i John Quincy Adams, però que els Adams arreu de Massachusetts eren bàsicament la mateixa família, descendents d'un Henry Adams que arribà a Braintree el 1644".[30] La línia d'ascendència de la seva mare s'ha establert fins a l'era dels pares fundadors dels Estats Units.

El GM Arnold Denker explica de Weaver que fou «un mestre que heretà una granja de pollastres i que fou - per dir alguna cosa - un home que va viure en blanc. Va escriure un llibre, White to Play and Win (Blanques juguen i guanyen), va viure en una casa blanca en un carrer blanc, mastegava píndoles antiàcid que li deixaven l'interior de la boca perpètuament blanc, i criava només pollastres blancs que feien ous blancs. Predeciblement, els negocis d'Adams aviat foren només una closca buida»[31] Harry Golombek va escriure el 1977 que Adams, a qui ell descrivia com a l'«autor de White to Play and Win i un addice a l'hidrogencarbonat de sodi», era a la llista «reserva» de Golombek per «els deu personatges més interessants» dels darrers 100 anys.[32]

Adams era homosexual, tal com consta a l'article autobiobràfic reeditat a Chess Pride.[33]

Partida notable[modifica]

Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

La següent partida la guanyà Adams fent servir el contragambet Albin, una de les seves línies favorites, contra el Mestre Nacional Erich Marchand, després que les blanques fessin una omissió a la jugada 13. (Notes de Chess Review.)

Marchand–Adams, U.S. Open 1941:
1.d4 d5 2.c4 e5 3.dxe5 d4 4.Cf3 Cc6 5.a3 a5 6.g3 Ae6 7.b3 Ac5 8.Ag2 Cge7 9.0-0 Cg6 10.Ab2 Cgxe5 11.Cxe5 Cxe5 12.e3 Ag4!? 13.f3??

Després de 13.Dd2!, seria difícil per les negres de mantenir la posició.

13...dxe3! 14.De2

Les negres amenaçaven 14...e2+.

14...Cxf3+! 15.Rh1

Si 15.Axf3, Axf3 16.Txf3 (16.Dxf3 e2+) Dd1+!! 17.Dxd1 e2+ guanya.

15...Cxh2 16.Dc2 Cxf1 17.De4+ De7 18.Dxg4 e2 19.Cd2 f5 20.Dh5+ g6 21.Dh6 Cxg3+ 22.Rh2 Ch5 23.Ce4 Dh4+ 24.Ah3 fxe4 25.Ae5 Tf8 0–1[34][35]

Notes i referències[modifica]

  1. «Nota biogràfica de Weaver W. Adams» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 3 maig 2013].
  2. El Gran Mestre Arnold Denker i Larry Parr varen citar Adams com a un dels 17 millors mestres americans durant els anys de la Gran Depressió. Denker and Parr 1995, p. 200.
  3. «Campionat dels Estats Units de 1936» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 27 abril 2013].
  4. «Campionat dels Estats Units de 1940» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 27 abril 2013].
  5. «Campionat dels Estats Units de 1944» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 27 abril 2013].
  6. «Campionat dels Estats Units de 1946» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 27 abril 2013].
  7. «Campionat dels Estats Units de 1948» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 27 abril 2013].
  8. «Campions de l'estat de Massachusetts» (en anglès). masschess.org. [Consulta: 27 abril 2013].
  9. Milton L. Hanauer, Chess Made Simple, Doubleday, 1957, p. 180.
  10. Evans, 1970, p. 146 (citant una carta d'Adams publicada a Chess Life, el novembre de 1961).
  11. Chess Review, agost de 1948, a la portada, 4, 6. També disponible en DVD (pàgs. 251, 256, 258 a "Chess Review 1948" fitxer PDF al DVD).
  12. Sunnucks, Anne. The Encyclopaedia of Chess, 1970, p. 188. 
  13. Evans, 1970, pp. 146-47.
  14. De Chess Review, febrer de 1951, p. 35 (també disponible en DVD):

    Segons algunes cròniques, Adams va caure en problemes quan jugava línies que havia publicitat en connexió amb les seves teories de 'Blanques juguen i guanyen.' Aquestes variants, es diu, havien estat anticipades pels seus rivals, i ells mateixos les havien també analitzades. Si hi ha alguna cosa de veritat en això, la conclusió per un jugador d'escacs sembla ser la mateixa que per a un boxejador, és a dir, que mai s'han de 'telegrafiar' els seus cops preferits."

  15. Adams 1939, p. 5.
  16. Adams 1939, p. 10.
  17. Adams 1939, p. 55.
  18. Sturgis, G. «Chess at Dallas». Chess Review, octubre 1940, p. 146. També disponible en DVD (pàg. 154 a "Chess Review 1940" fitxer PDF al DVD).
  19. Chernev 1955, p. 461.
  20. «Partida Adams-H. Lyman, Boston 1946» (en anglès). chessgames.com.
  21. Adams 1962.
  22. 22,0 22,1 Berliner 1999, p. 39.
  23. Evans 1962.
  24. Evans 1970, pp. 146–47 (citant l'anteriorment esmentat article d'Adams a Chess Life).
  25. Berliner 1999.
  26. Les partides 35, 40, i 43 del famós llibre de Fischer My 60 Memorable Games són les seves victòries amb 6.h3 contra els Grans Mestres de talla mundial Samuel Reshevsky i Miguel Najdorf, i el futur Gran Mestre Julio Bolbochán. Bobby Fischer, My 60 Memorable Games, Faber and Faber Limited, 1972, pp. 212, 255, 269. ISBN 0-571-09987-4.
  27. «Partida Fischer-Reshevsky, Campionat dels Estats Units de 1962» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 abril 2013].
  28. «Partida Fischer-Najdorf, Olimpíada de Varna de 1962» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 abril 2013].
  29. «Partida Fischer-Bolbochan, Interzonal d'Estocolm de 1962» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 28 abril 2013].
  30. Reddy, Robert W. «Autobiografia de Weaver W. Adams» (en anglès) pp. 6-8, 1949 (reedició la Massachusetts Chess Association).
  31. Denker i Parr 1995, p. 170.
  32. Winter, Edward. «Chess Notes, No. 5215» (en anglès). chesshistory.com.
  33. Johnson, 1998.
  34. Chess Review, agost-setembre de 1941, p. 149. També disponible en DVD.
  35. Winter, Edward. «Chess Notes No. 5595» (en anglès). chesshistory.com.

Bibliografia[modifica]

  • Adams, Weaver W.. White to Play and Win. reedició, 2007. ISBN 978-0-923891-83-1. 
  • Adams, Weaver W.. How to Play Chess, 1959. OCLC 22300203. 
  • Adams, Weaver W.. Absolute Chess, 1959. OCLC 20876567. 
  • Adams, Weaver W.. Simple Chess, 1946. OCLC 8157445. 
  • Adams, Weaver W.. White to Play and Win, 1939. OCLC 4377426. 
  • Adams, W «The Adams Gambit». Chess Life, març 1962, p. 56. També disponible en DVD.
  • Berliner, Hans. The System: A World Champion's Approach to Chess. Gambit Publications, 1999. ISBN 1-901983-10-2. 
  • Chernev, Irving. 1000 Best Short Games of Chess. Fireside; Rei Sub edition, 1955. ISBN 978-0-671-53801-9. 
  • The Bobby Fischer I Knew and Other Stories. Hypermodern Press, 1995. ISBN 1-886040-18-4. 
  • Evans, L «White to Play and Win?». Chess Life, maig 1962, p. 98. També disponible en DVD (pàg. 98 a "Chess Life 1962" fitxer PDF al DVD).
  • Evans, Larry. Chess Catechism. Simon and Schuster, 1970. 
  • «Weaver Adams». Chess Pride Magazine. Johnson, Eric, 3, 1998.

Enllaços externs[modifica]