Nigel Short

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaNigel Short
Nigel Short 2005 without glasses.jpg
Nom original Nigel David Short
Biografia
Naixement 1 de juny de 1965 (1965-06-01) (54 anys)
Leigh, Anglaterra
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Formació Bolton School Tradueix
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Anglaterra
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1984)
3 cops Campió britànic
Punts Elo (màx.) 2.712 (abril 2004)
Identificador FIDE 400025
Participà en
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006
2004Olimpíada d'escacs de 2004
2002Olimpíada d'escacs de 2002
2000Olimpíada d'escacs de 2000
1998Olimpíada d'escacs de 1998
1996Olimpíada d'escacs de 1996
1994Olimpíada d'escacs de 1994
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1990Olimpíada d'escacs de 1990
1988Olimpíada d'escacs de 1988
1986Olimpíada d'escacs de 1986
1984Olimpíada d'escacs de 1984
Altres
Títol Gran Mestre (1984)
3 cops Campió britànic
Premis

Twitter: nigelshortchess
Notes
Màxim Elo: 2712 (abril 2004)
Modifica les dades a Wikidata

Nigel David Short MBE (nascut l'1 de juny de 1965 a Leigh, Lancashire), és un jugador d'escacs anglès, considerat el millor escaquista britànic del segle xx. Va obtenir el títol de Gran Mestre el 1984, als 19 anys.

Ha estat tres cops Campió britànic.[1] El 1993 va disputar, a Londres, un matx pel Campionat del món d'escacs contra Garri Kaspàrov, en el marc del cisma dels escacs, i sota els auspicis de la PCA (Professional Chess Association), fora de la jurisdicció de la FIDE. És també entrenador i comentarista d'escacs, i ha col·laborat amb columnes[2] en diverses publicacions.[3]

A la llista d'Elo de la FIDE del setembre de 2015, hi tenia un Elo de 2678 punts, cosa que en feia el jugador número 3 (en actiu) d'Anglaterra,[4] i el número 64 del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2712 punts, a la llista d'abril de 2004 (posició 17 al rànquing mundial).[5]

Resultats destacats en competició[modifica]

El 1984 guanyà la North Sea Cup a Esbjerg.[6] El 1995 fou tercer a Elenite 1995 (el campió fou Vesselín Topàlov).[7]

El 2006, a la Politiken Cup a Copenhaguen, va empatar al primer lloc, amb 7½ punts, amb Vadim Malakhatko (1r) i Jonny Hector (3r), però quedant segon per desempat.[8] El juliol de 2007, fou segon al Campionat d'escacs obert del Canadà a Ottawa, rere Bu Xiangzhi.[9] El 2008 empatà amb Etienne Bacrot al segon lloc al torneig-B del Torneig d'escacs Corus, rere el campió Serguei Movsessian.[10] El gener de 2013 empatà al primer lloc al torneig Tradewise de Gibraltar, tot i que finalment fou quart després dels desempats (el campió fou Nikita Vitiúgov).[11]

El 2013 empatà al primer lloc amb Nils Grandelius i Richard Rapport (el campió fou aquest darrer, per desempat) al 21è Torneig Sigeman & Co (torneig de Categoria XV)[12][13]

Participació en torneigs internacionals per equips[modifica]

En Short ha participat, representant Anglaterra, en molts esdeveniments internacionals:

Participació en olimpíades d'escacs[14][modifica]

  • Salònica 1984 2n suplent, 3/6 (+1 =4 -1);
  • Dubai 1986 3r tauler, 10/13 (+8 =4 -1), medalla d'or al 3r tauler;
  • Salònica 1988 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Novi Sad 1990 1r tauler, 6/12 (+2 =8 -2);
  • Manila 1992, 1r tauler, 6/11 (+3 =6 -2);
  • Moscou 1994, 1r tauler, 8.5/13 (+6 =5 -2);
  • Erevan 1996, 1r tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Elistà 1998, 2n tauler, 6.5/11 (+2 =9 -0);
  • Istanbul 2000, 2n tauler, 7/12 (+3 =8 -1);
  • Bled 2002, 2n tauler, 8.5/13 (+5 =7 -1);
  • Calvià 2004, 2n tauler, 1.5/4 (+1 =1 -2);
  • Torí 2006, 2n tauler, 8/11 (+5 =6 -0);
  • Dresden 2008, 2n tauler, 7/10 (+6 =2 -2).

Participació en campionats d'Europa per equips[modifica]

  • Plòvdiv 1983 tauler 7, 4.5/7 (+3 =3 -1);
  • Debrecen 1992 1r tauler, 5.5/8 (+4 =3 -1), medalla de bronze al 1r tauler;
  • Pula 1997, 1r tauler, 4/7 (+2 =4 -1);
  • Batumi 1999 1r tauler, 5/8 (+3 =4 -1);
  • León 2001 2n tauler, 6/9 (+3 =6 -0).

Participació en campionats del món per equips[modifica]

  • Lucerna 1985 4t tauler, 4/8 (+1 =6 -1);
  • Lucerna 1989, 1r tauler, 4.5/8 (+3 =3 -2), medalla de plata al 1r tauler;
  • Lucerna 1997, 1r tauler, 4/8 (+0 =8 -0).

Referències[modifica]

  1. «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 28 desembre 2010].
  2. Nigel Short terminated – again, Chessbase, 26 d'octubre de 2006 (en anglès). Consultat el dia 14 d'octubre de 2011 (anglès)
  3. «Nota biogràfica de Nigel Short» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
  4. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Anglaterra"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 24 setembre 2015].
  5. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nigel Short «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 15 desembre 2012].
  6. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].
  7. «Torneig d'Elenite 1995, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 desembre 2011].
  8. «Malakhatko, Short, Hector win Politiken Cup» (en anglès). ChessBase, 01-08-2006. [Consulta: 29 juny 2009].
  9. «Chinese dragon wins Canadian Open» (en anglès). ChessBase.com, 16-07-2007. [Consulta: 25 juny 2015].
  10. «Aronian and Carlsen share first at Corus» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 17 juny 2011].
  11. «Nikita Vitiugov wins Gibraltar after tiebreak» (en anglès). chessdom.com, 01-02-2013. [Consulta: 23 novembre 2013].
  12. «Rapport wins 21st Sigeman & Co on tiebreak» (en anglès). chessvibes.com, 29-05-2013. [Consulta: 4 març 2014].
  13. «21st Sigeman & Co. tournament continues tradition» (en anglès). Chessbase, 23-05-2013. [Consulta: 4 març 2014].
  14. Participació de Nigel Short a les olimpíades d'escacs a olimpbase.org

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigel Short Modifica l'enllaç a Wikidata


Títols
Precedit per:
Jonathan Mestel
Campió de la Gran Bretanya
1984
Succeït per:
Jonathan Speelman
Precedit per:
Jonathan Speelman
Campió de la Gran Bretanya
1987
Succeït per:
Jonathan Mestel
Precedit per:
Michael Adams i
Matthew Sadler
Campió de la Gran Bretanya
1998
Succeït per:
Julian Hodgson