Nikita Vitiúgov
 Nikita Vitiúgov, el 2013. | |||||||||||||||||
| Nom original | Никита Витюгов | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||
| Naixement | 4 de febrer de 1987 Sant Petersburg, RSFS de Rússia | ||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||
| Nacionalitat | Rússia | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | Jugador d'escacs | ||||||||||||||||
| Nacionalitat esportiva | Rússia  | ||||||||||||||||
| Esport | escacs | ||||||||||||||||
| Títol d'escaquista | Gran Mestre (2006) | ||||||||||||||||
| Punts Elo (màx.) | 2.747 (abril 2014) | ||||||||||||||||
| Identificador FIDE | 4152956 | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||||||
| 2018 | Olimpíada d'escacs de 2018 | ||||||||||||||||
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 |
||||||||||||||||
| Altres | |||||||||||||||||
| Títol | Gran Mestre (2006) | ||||||||||||||||
   | |||||||||||||||||
| Notes Màxim Elo: 2747 (març 2014) | |||||||||||||||||
Nikita Kiríllovitx Vitiúgov (en rus: Никита Кириллович Витюгов); (nascut el 4 de febrer de 1987 a Sant Petersburg) és un jugador d'escacs rus, que té el títol de Gran Mestre des de 2006.[1]
A la llista d'Elo de la FIDE del gener de 2020, hi tenia un Elo de 2747 punts, cosa que en feia el jugador número 5 (en actiu) de Rússia,[2] i el 19è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2747 punts, a la llista de març de 2014 (posició 17 al rànquing mundial).[3]
Resultats destacats en competició[modifica]
El 2005 Vitiúgov fou subcampió d'Europa Sub-18, i Campió de Rússia Sub-18. El 2006 va ser subcampió del Campionat del món juvenil a Erevan,[4] subcampió de Rússia Sub-20, i fou 11è a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[5]
El 2007 fou novament subcampió del Campionat de Rússia Sub-20, i fou 4t a la Superfinal del Campionat de Rússia absolut.[6] El 2008 fou quart a les superfinals del Campionat de Rússia, i empatà al primer lloc amb Borís Sàvtxenko al torneig de Rønne. El 2009 fou tercer a la Superfinal del Campionat de Rússia, rere Aleksandr Grisxuk i Piotr Svídler. Fou membre de l'equip rus que va guanyar la medalla d'or al Campionat del món per equips celebrat el 2009 a Bursa, on, com a segon suplent, va puntuar un 91,7% (+5 =1 -0),[7] i va guanyar a més la medalla d'or individual al seu tauler.[8] El 2011, empatà als llocs 1r-3r amb Ievgueni Tomaixevski i Le Quang Liem a l'Aeroflot Open.[9]
Entre l'agost i el setembre de 2011 participà en la Copa del món de 2011, a Khanti-Mansisk,[10][11] un torneig del cicle classificatori pel Campionat del món de 2013, i hi va tenir una raonable actuació; avançà fins a la tercera ronda, quan fou eliminat per Vladímir Potkin (1½-2½).[12]
El gener de 2013 va guanyar el fort Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters, amb vuit punts, per davant de Maxime Vachier-Lagrave, Sandipan Chanda i Nigel Short.[13] Entre abril i maig de 2013 participà en el fort Memorial Alekhine, i hi empatà als llocs 4t a 8è, amb 4½/9 punts.[14] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[15] on va tenir una actuació regular, i arribà a la tercera ronda, on fou eliminat per Aleksandr Morozévitx 3½-4½.[16]
L'octubre de 2019 fou vuitè al fort Gran Torneig Suís de la FIDE de 2019 a l'Illa de Man (el campió fou Wang Hao).[17]
Llibres[modifica]
- Nikita Vitiugov. The French Defence. Chess Stars, 2010. ISBN 978-95-4878-276-0.
Notes i referències[modifica]
- ↑ «Nota biogràfica de Nikita Vitiúgov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 30 agost 2010].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Rússia"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nikita Vitiúgov «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 4 març 2014].
- ↑ El campió fou l'armeni Zavèn Andriasian: «Chess News - Shen Yang i Zavèn Andriasian, Campions del món júnior.». ChessBase.com, 2006. [Consulta: 30 agost 2010].
- ↑ Russian Chess Federation - Evgeny Alekseev becomes the champion of Russia
- ↑ FIDE Archive - Dades de torneigs de gener 2007
- ↑ La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
- ↑ Crawley, Gavin. «Bursa: Russia wins Gold, USA Silver, India Bronze». ChessBase, 13-01-2010. [Consulta: 30 agost 2010].
- ↑ «Aeroflot open 2011 A». FIDE. [Consulta: 24 abril 2011].
- ↑ FIDE has announced qualifiers for the World Cup 2011, Chessbase, 15 de juliol de 2011 (en anglès). Consultat el dia 25 de novembre de 2011 (anglès)
- ↑ «FIDE World Cup 2011» (en anglès). chess.com, 27-08-2011. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ «Resultats de la Copa del món de 2011» (en anglès). ugrasport.com. [Consulta: 25 novembre 2011].
- ↑ chess-results.com. «Torneig Tradewise Gibraltar Chess 2013-Masters», 2013.
- ↑ «Aronian and Gelfand win Alekhine Memorial 2013» (en anglès). ChessBase News, 01-05-2013. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
- ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 7 octubre 2013].
- ↑ «Resultats del Torneig Grand Swiss 2019». chess-results.com. [Consulta: 26 gener 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nikita Vitiúgov |
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
- Nikita Vitiúgov a ChessGames.com (anglès)
- Partides de Nikita Vitiúgov a «365chess.com». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
- Nikita Vitiúgov al web de la FIDE (en anglès)
- Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Nikita Vitiúgov «benoni.de». [Consulta: 30 agost 2010]. (alemany)
- Estimació Elo de Nikita Vitiúgov a «chessmetrics.com». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
- Fitxa de Nikita Vitiúgov a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
- Article sobre Nikita Vitiúgov a e3e5.com (anglès)
- «Entrevista amb en Nikita Vitiúgov». chessdom.com. [Consulta: 30 agost 2010]. (anglès)
- Entrevista amb en Nikita Vitiúgov (2006) (rus)
- Entrevista amb en Nikita Vitiúgov (2007) (rus)
