Jonathan Penrose

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJonathan Penrose
Jonathan Penrose, Schacholympiade Leipzig, 1960.jpg
Biografia
Naixement 7 octubre 1933 (86 anys)
Colchester (Anglaterra)
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Activitat
Ocupació Jugador d'escacs i psicòleg
Nacionalitat esportiva Anglaterra
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre honorari (1951)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983)
10 cops Campió de la Gran Bretanya
Punts Elo (màx.) 2.450 (juliol 1972)
Identificador FIDE 400360
Participà en
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1962Olimpíada d'escacs de 1962
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1954Olimpíada d'escacs de 1954
1952Olimpíada d'escacs de 1952
Altres
Títol Gran Mestre honorari (1951)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983)
10 cops Campió de la Gran Bretanya
Pare Lionel Penrose
Germans Shirley Hodgson, Roger Penrose i Oliver Penrose
Parents Germà de Roger Penrose i Oliver Penrose
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jonathan Penrose, OBE (nascut el 7 d'octubre de 1933, a Colchester), és un jugador d'escacs anglès, Gran Mestre honorari, i Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983), que va guanyar el Campionat de la Gran Bretanya deu cops entre 1958 i 1969. És fill de Lionel Penrose, un mundialment famós professor de genètica, i germà de Roger Penrose i Oliver Penrose. És psicòleg de professió.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Carrera escaquística[modifica]

Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, fou membre del Club d'escacs de Hampstead als dotze, i Campió britànic Sub-18 quan tenia tot just catorze anys. Va participar en el Torneig d'escacs de Hastings per primer cop el 1950/51, i hi va vèncer el campió francès Nicolas Rossolimo, i a Southsea el 1950, on hi va vèncer els dos jugadors de primera línia mundial Iefim Bogoliúbov i Savielly Tartakower.

Penrose va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1961, i fou el millor jugador britànic durant molts anys entre els 1960 i començaments dels 1970, sobrepassant els èxits anteriors de Henry Ernest Atkins en guanyar el Campionat britànic un nombre rècord de deu cops.[1] Hom el considerava com a un jugador amb clara força de GM, i fins i tot un jugador amb una força de joc equivalent als de primera línia mundial, però no va arribar mai a assolir el títol de GM sobre el tauler, a despit de diverses victòries notables. Això va ser degut, principalment, al fet que va decidir mantenir-se com a jugador aficionat, i prioritzar les seves activitats universitàries. Va jugar, de fet, molt pocs torneigs internacionals, i sovint rebutjava invitacions a prestigiosos torneigs com ara Hastings.

Participació en Olimpíades d'escacs[modifica]

Penrose va competir en totes les edicions de les olimpíades d'escacs entre 1952 i 1962, i posteriorment, a les olimpíades de 1968 i 1970, sovint amb resultats excel·lents,[2] incloent un (+9 -1 =7)[3] el 1962 (Varna), i (+10 -0 =5)[3] el 1968 (Lugano). En aquestes dues ocasions, va guanyar la medalla d'argent individual al primer tauler; el 1968, el seu resultat fou superat només pel Campió del món, Tigran Petrossian.

A l'olimpíada de Leipzig de 1960, va vèncer el nou Campió del món Mikhaïl Tal amb blanques, en una Benoni moderna,[4] i va esdevenir així el primer britànic a guanyar un campió del món d'ençà que Joseph Henry Blackburne guanyés n'Emanuel Lasker el 1899.

Penrose patia dels nervis, i va tenir una crisi durant la XIX Olimpíada enmig d'una tensa partida. A conseqüència d'això, a partir de llavors es va passar als escacs per correspondència, on també hi va tenir èxit, guanyant el títol de Mestre Internacional (IMC) el 1980 i el de Gran Mestre (GMC) el 1983. Fou el millor jugador d'escacs postals el 1987-89 i va conduir el seu país a la victòria a la 9a Olimpíada d'escacs per correspondència (1982-87).[5]

Jonathan Penrose fou guardonat amb el títol d'OBE el 1971.

Notes i referències[modifica]

  1. «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 6 febrer 2011].
  2. Fitxa de Plantilla:Jonathan Penrose a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
  3. 3,0 3,1 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  4. «Partida Penrose - Tal, Olimpíada de Leipzig, 1960, 1-0» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 26 febrer 2011].
  5. «ICCF - 9th CC OLYMPIAD FINAL» (en anglès). iccf.com. [Consulta: 26 febrer 2011].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonathan Penrose Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2011].
  • Jonathan Penrose a ChessGames.com (anglès) [Consulta:26 de febrer de 2011] (anglès)
  • Partides de Jonathan Penrose a «365chess.com». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Jonathan Penrose a la FIDE «FIDE». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Jonathan Penrose «benoni.de». [Consulta: 26 febrer 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo de Jonathan Penrose a «chessmetrics.com». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Jonathan Penrose a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 26 febrer 2011]. (anglès)