Jonathan Penrose

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jonathan Penrose
Naixement 7 d'octubre de 1933 (1933-10-07) (81 anys)
Colchester, Essex
Nacionalitat Anglaterra Anglaterra
Ocupació Jugador d'escacs i psicòleg
Títol Gran Mestre honorari (1951)
Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983)
10 cops Campió de la Gran Bretanya
Pares Lionel Penrose

Jonathan Penrose, OBE (nascut el 7 d'octubre de 1933, a Colchester), és un jugador d'escacs anglès, Gran Mestre honorari, i Gran Mestre d'escacs per correspondència (1983), que va guanyar el Campionat de la Gran Bretanya deu cops entre 1958 i 1969. És fill de Lionel Penrose, un mundialment famós professor de genètica, i germà de Roger Penrose i Oliver Penrose. És psicòleg de professió.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Carrera escaquística[modifica | modifica el codi]

Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, fou membre del Club d'escacs de Hampstead als dotze, i Campió britànic Sub-18 quan tenia tot just catorze anys. Va participar en el Torneig d'escacs de Hastings per primer cop el 1950/51, i hi va vèncer el campió francès Nicolas Rossolimo, i a Southsea el 1950, on hi va vèncer els dos jugadors de primera línia mundial Iefim Bogoliúbov i Savielly Tartakower.

Penrose va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1961, i fou el millor jugador britànic durant molts anys entre els 1960s i començaments dels 1970s, sobrepassant els èxits anteriors de Henry Ernest Atkins en guanyar el Campionat britànic un nombre rècord de deu cops.[1] Hom el considerava com a un jugador amb clara força de GM, i fins i tot un jugador amb una força de joc equivalent als de primera línia muncial, però no va arribar mai a assolir el títol de GM sobre el tauler, a despit de diverses victòries notables. Això va ser degut, principalment, a que va decidir mantenir-se com a jugador aficionat, i prioritzar les seves activitats universitàries. Va jugar, de fet, molt pocs torneigs internacionals, i sovint rebutjava invitacions a prestigiosos torneigs com ara Hastings.

Participació en Olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Penrose va competir en totes les edicions de les olimpíades d'escacs entre 1952 i 1962, i posteriorment, a les olimpíades de 1968 i 1970, sovint amb resultats excel·lents,[2] incloent un (+9 -1 =7)[3] el 1962 (Varna), i (+10 -0 =5)[3] el 1968 (Lugano). En aquestes dues ocasions, va guanyar la medalla d'argent individual al primer tauler; el 1968, el seu resultat fou superat només pel Campió del món, Tigran Petrossian.

A l'olimpíada de Leipzig de 1960, va vèncer el nou Campió del món Mikhaïl Tal amb blanques, en una Benoni moderna,[4] i va esdevenir així el primer britànic a guanyar un campió del món d'ençà que Joseph Henry Blackburne guanyés n'Emanuel Lasker el 1899.

Penrose patia dels nervis, i va tenir una crisi durant la XIX Olimpíada enmig d'una tensa partida. Com a conseqüència d'això, a partir de llavors es va passar als escacs per correspondència, on també hi va tenir èxit, guanyant el títol de Mestre Internacional (IMC) el 1980 i el de Gran Mestre (GMC) el 1983. Fou el millor jugador d'escacs postals el 1987-89 i va conduir el seu país a la victòria a la 9a Olimpíada d'escacs per correspondència (1982-87).[5]

Jonathan Penrose fou guardonat amb el títol d'OBE el 1971.

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llista de campions britànics d'escacs» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 6 de febrer de 2011].
  2. Fitxa de Plantilla:Jonathan Penrose a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (anglès)
  3. 3,0 3,1 La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  4. «Partida Penrose - Tal, Olimpíada de Leipzig, 1960, 1-0» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 26 febrer 2011].
  5. «ICCF - 9th CC OLYMPIAD FINAL» (en anglès). iccf.com. [Consulta: 26 febrer 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com» (en anglès). [Consulta: 26 de febrer de 2011].
  • Jonathan Penrose a ChessGames.com (anglès) [Consulta:26 de febrer de 2011] (anglès)
  • Partides de Jonathan Penrose a «365chess.com». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Jonathan Penrose a la FIDE «FIDE». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Jonathan Penrose «benoni.de». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo de Jonathan Penrose a «chessmetrics.com». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Jonathan Penrose a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 26 de febrer de 2011]. (anglès)