Emanuel Lasker

Emanuel Lasker

(1929)
Biografia
Naixement	24 desembre 1868 Barlinek (Regne de Prússia)
Mort	11 gener 1941 (72 anys) Nova York (Nova York)
Sepultura	Beth Olam Cemetery, Ridgewood (NY) 40° 41′ 43″ N, 73° 53′ 10″ O
2n Campió del món d'escacs
1894 – 1921 ← Wilhelm Steinitz – José Raúl Capablanca Graupera →
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat d'Erlangen-Nuremberg - doctor (–1900) Universitat de Heidelberg (–dècada del 1890) Universitat Frederic Guillem de Berlín (–dècada del 1890) Universitat de Göttingen (–dècada del 1890) Gymnasium de Landsberg (–1888)
Tesi acadèmica	Über reihen auf der convergenzgrenze  (1900 )
Director de tesi	Max Noether
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, escacs, matemàtiques i filosofia
Ocupació	matemàtic, filòsof, jugador de bridge, jugador d'escacs, compositor d'escacs
Ocupador	Universitat Tulane
Nacionalitat esportiva	Imperi Alemany
Esport	escacs
Obra
Obres destacables Variant de Lasker Parany de Lasker Descomposició primària (1896) Common Sense in Chess (1905) Zur Theorie der Moduln und Ideale (1911) Lasca (1925) Lasker's manual of chess
Família
Cònjuge	Martha Lasker (1911–)
Pares	Adolf Lasker i Rosalie Israelssohn
Germans	Bertold Lasker
Parents	Edward Lasker
Premis
Campió del món d'escacs  Saló de la Fama dels Esports Alemanys

Emanuel Lasker (Barlinek, 24 de desembre de 1868 - Nova York, 11 de gener de 1941) fou un jugador d'escacs, un matemàtic i un filòsof alemany. Va ser el segon Campió del món d'escacs, títol que va conservar durant 27 anys, des del 1894 fins al 1921. Hom el considera un dels millors jugadors de la història.

Biografia i resultats destacats en competició

Va néixer a Berlinchen, llavors Estat de Brandenburg (actualment Barlinek a Polònia). Alumne avantatjat en matemàtiques, des que era un nen es va sentir atret pels escacs, llançant-se a la competició malgrat l'oposició familiar. Després de guanyar diferents torneigs, va desafiar el llavors compatriota seu Siegbert Tarrasch —Alemanya s'havia format el 1871— a un matx que aquest no va acceptar, per la qual cosa va decidir provar sort contra el campió del món, Wilhelm Steinitz. El desafiament es va celebrar el 1894 a Nova York, Filadèlfia i Mont-real, i va acabar amb el triomf de Lasker (partides guanyades:10 perdudes:5 taules:4).

La seva dedicació a la competició, no el va impedir de seguir la seva carrera de matemàtic, estudiant a les universitats de Berlín, de Göttingen i de Heidelberg i obtenint el doctorat l'any 1900 a la universitat d'Erlangen sota la direcció de Max Noether i publicant el 1905 un article estudiant els mòduls i els ideals, en el qual demostrava el teorema de descomposició primària que esdevindria central en el desenvolupament de la geometria algebraica. A partir d'aquesta data no es coneixen més treballs seus de recerca en matemàtiques.

A partir de 1894, va disputar els següents matxs pel títol de campió del món d'escacs:

1) El 1898 a Moscou contra Wilhelm Steinitz (matx de revenja): (partides guanyades;10 perdudes:2 taules:5)

2) El 1907 a Nova York, Filadelfia, Baltimore, Chicago i Memphis contra Frank Marshall; guanyades:8 perdudes:0 taules:7

3) El 1908 a Düsseldorf i Múnic contra Siegbert Tarrasch; guanyades:8 perdudes:3 taules:5.

4) El 1910 a Viena i Berlin, Lasker va empatar amb Carl Schlechter després de disputar 10 partides (8 taules, una guanyada i una perduda), conservant el títol.

5) El mateix any 1910 va derrotar en Dawid Janowski a Berlin (guanyades:8 perdudes:0 taules:3)

6) Finalment va perdre el títol contra Capablanca el 1921 a l'Havana, sense aconseguir guanyar cap partida (4 perdudes, 10 taules), de manera que el matx, programat inicialment a 24 partides, va acabar abans d'hora.

Va participar en nombrosos torneigs, i en va guanyar alguns de molt prestigiosos: Hastings (1895), Sant Petersburg (1896 i 1914) o el Torneig de Nova York 1924. Al Torneig de Moscou de 1925 hi fou segon, rere Efim Bogoljubow, però per davant de Capablanca.

El seu estil s'ha anomenat "psicològic", atès que molts cops triava continuacions que no eren necessàriament les millors, sinó les que més complicaven el joc a l'adversari amb el qual s'enfrontava. Així, en posicions objectivament perdudes, intentava crear complicacions de les quals la seva formidable capacitat tàctica li permetia sortir triomfant. Alguns autors consideren en Mikhaïl Tal un exponent posterior del mateix estil.

De la seva vida privada és digne de menció que va ser amic d'Albert Einstein, les teories de qui seguia amb interès, així com que el 1934 els seus béns foren confiscats pels nazi, atès el seu origen jueu, i va haver d'abandonar Alemanya.

A partir del 1905 es va interessar per la filosofia i va publicar diverses obres sobre el tema: Kampf (Lluita) (1907), Das Begreifen der Welt (Entendre el món) (1913), Die Philosophie des Unvollendbar (La filosofia de l'inabastable) (1919), Das verständige Kartenspiel (El joc de cartes sensat) (1929), Brettspiele der Völker (Jocs de taula de les nacions) (1931) (en el que introdueix el seu propijoc, anomenat Lasca) o The community of the future (1940), en el que defensava una societat basada en la col·laboració i no en la competència.

Retirat del món dels escacs, va haver de tornar-hi després de quedar arruïnat arran del crack de la Borsa de 1929.

El seu darrer gran torneig fou el celebrat a Nottingham el 1936. Va morir el 1941 als Estats Units.

Vegeu també

• Torneig d'escacs de Nova York 1924
• Campionat del món d'escacs de 1910 (Lasker-Schlechter)
• Campionat del món d'escacs de 1910 (Lasker-Janowski)
• Lasker - Bauer (Amsterdam, 1889)
• Parany de Lasker
• Teorema de Lasker Noether

Bibliografia

• Arguedas T., Vernor «Emanuel Lasker: homo ludens, homo politicus, homo mathematicus. Un matemático polifacético, campeón del mundo de ajedrez, político y filósofo» (en castellà). Matemática, Educación e Internet, Vol. 18, Num. 1, 2018, p. 1-8. DOI: 10.18845/rdmei.v18i1.3260. ISSN: 1659-0643.
• Dreyer, Michael; Sieg, Ulrich. Emanuel Lasker - Schach, Philosophie, Wissenschaft (en alemany). CEP Europäische Verlagsanstalt, 2022. ISBN 978-3-8639-3606-8. 
• Gray, Jeremy «Algebraic Geometry between Noether and Noether - a forgotten chapter in the history of Algebraic Geometry» (en anglès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 3, Num. 1, 1997, p. 1-48. DOI: 10.24033/rhm.60. ISSN: 1262-022X.
• Hannak, J. Emanuel Lasker: The Life of a Chess Master (en anglès). Dover Publications, 1991. ISBN 9780486267067. 
• Lasker, Emanuel. Manual de ajedrez (en castellà). BitelChess, 2024 (1925). ISBN 9788492327904. 
• Renette, Hans. Emanuel Lasker (en anglès). McFarland, 2024. ISBN 978-1-4766-4442-4. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Emanuel Lasker» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• 50 combinacions de les seves partides
• Lloc web de la Fundació Emanuel Lasker (en alemany),