Iefim Bogoliúbov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIefim Bogoliúbov
Efim Bogoljubov.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom originalIefim Dmítrievitx Bogoliúbov
Biografia
Naixement14 abril 1889 Modifica el valor a Wikidata
Stanislavchyk (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juny 1952 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Triberg im Schwarzwald Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRússia Rússia
Alemanya Alemanya
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
PartitPartit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaUnió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaGran Mestre (1951)
2 cops Campió de l'URSS
2 cops Campió d'Alemanya, DSB Congress
1 cop Campió del III Reich
1 cop Campió de l'Alemanya de l'Oest
Participà en
1931Olimpíada d'escacs de 1931 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1951)
2 cops Campió de l'URSS
2 cops Campió d'Alemanya, DSB Congress
1 cop Campió del III Reich
1 cop Campió de l'Alemanya de l'Oest

Iefim Dmítrievitx Bogoliúbov (en rus: Ефи́м Дми́триевич Боголю́бов) (14 d'abril de 188918 de juny de 1952), fou un Gran Mestre d'escacs rus-alemany, que era un dels millors jugadors del món entre els anys 1920 i 1930. Va jugar dos matxs pel títol mundial contra Alexander Alekhin.[1]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Inicis de la seva carrera[modifica]

El 1911, va empatar als llocs 1r-2n al campionat de Kiev, i als 9è-10è a Sant Petersburg (Torneig Amateur de Totes les Rússies), (el campió fou Stepan Levitski). El 1912, fou 2n, rere Karel Hromadka, a Vílnius (Hauptturnier).[2] El 1913/14, fou 8è a Sant Petersburg (Torneig de Totes les Rússies – 8è Campionat d'escacs de Rússia (campions ex aequo: Alekhin i Aron Nimzowitsch).[3]

I Guerra Mundial: detingut a Alemanya[modifica]

El juliol/agost de 1914, va participar en el torneig de Mannheim 1914 (XIX DSB Congress), i era classificat en 12a posició, quan la competició fou interrompuda per la I Guerra Mundial.[4] Després de la declaració de guerra contra Rússia, onze jugadors russos (Alekhin, Bogoliúbov, Fedor Bogatyrchuk, Alexander Flamberg, N. Koppelman, Boris Maliutin, Ilya Rabinovich, Piotr Romanovski, Peter Petrovich Saburov, Alexey Selezniev, Samuil Weinstein) que participaven en els torneigs de Mannheim, foren detinguts a Alemanya.[5] El setembre de 1914, quatre dels detinguts (Alekhin, Bogatyrchuk, Saburov, i Koppelman) varen poder retornar a casa via Suïssa. La resta, a Alemanya, hi jugaren vuit torneigs, el primer a Baden-Baden (1914) i tots els altres a Triberg (1914–1917). Bogoliúbov fou 2n, rere Alexander Flamberg, a Baden-Baden, i guanyà cinc cops el Torneig d'escacs de Triberg (1914–1916). Durant la guerra, romangué a Triberg im Schwarzwald, i es va casar amb una dona de la localitat, de manera que es quedà a Alemanya la resta de la seva vida.

Gran Mestre d'elit[modifica]

Després de la guerra, va guanyar nombrosos torneigs internacionals; Berlín 1919, Estocolm 1919, Estocolm 1920, Kiel 1921, i Pistyan (Pieštany) 1922. El 1923 empatà als llocs 1r-3r al fort Torneig de Carlsbad, igualat a punts amb Aleksandr Alekhin i Géza Maróczy.[6][7][8]

El 1924, Bogoliúbov va retornar breument a Russia, (ja Unió Soviètica), on hi guanyà dos consecutius Campionats soviètics el 1924 i el 1925.[1] El 1924 va participar en el Torneig de Nova York, un esdeveniment d'elit on quedà 7è d'11 participants (el campió fou l'excampió del món Emanuel Lasker). L'any següent va guanyar a Breslau 1925, i al gran torneig de Moscou 1925, per davant de jugadors com Emanuel Lasker i José Raúl Capablanca.[1][9]

Partida I. Bogoliúbov - A. Rubinstein, Torneig de Moscou, 3a ronda (12 de novembre de 1925)

El 1926, va emigrar a Alemanya, on el mateix any guanyà a Berlin, per sobre d'Akiba Rubinstein. Entre gener i febrer de 1927 va ser el virtual número 1 mundial, segons Chessmetrics.[10] A Kissingen 1928, hi obtingué un important triomf (+6 -1 =4) per davant de Capablanca, Nimzowitsch i Savielly Tartakower, entre d'altres.[1] El 1929 fou 8è al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).[11][12][13]

El 1928 i 1929 Bogoliúbov va guanyar dos matxs a Holanda contra Max Euwe (ambdós 5.5–4.5). Va jugar dos matxs pel Campionat del món d'escacs contra Alekhin, perdent 15.5-9.5 el 1929,[14] i 15.5-10.5 el 1934.[15]

Va representar Alemanya al primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, on hi va guanyar la medalla d'argent per la seva puntuació (+9 –1 =7).[16]

El 1930, va empatar al 2n-3r lloc amb Nimzowitsch, rere Alekhin, al Torneig d'escacs de Sanremo, i posteriorment amb Gösta Stoltz, rere Isaac Kashdan, a Estocolm. El 1931, empatà al 1r-2n lloc a Swinemünde (27è DSB Congress), i fou segon al torneig de Bled de 1931, rere un estel·lar Aleksandr Alekhin.[17][18][19][20] El 1933, va guanyar el I Campionat d'escacs d'Alemanya a Bad Pyrmont. El 1935, guanyà a Bad Nauheim, i a Bad Saarow. Va empatar als llocs 1r-2n a Berlin 1935, Bad Elster 1936, i Bad Elster 1937. Va guanyar a Bremen 1937, Bad Elster 1938, i Stuttgart 1939 (el 1r Europaturnier).

Declivi[modifica]

Iefim Bogoliúbov
(1.4.1889 – 18.6.1952).

Durant la II Guerra Mundial, va perdre un matx amb Euwe (+2 –5 =3) a Krefeld 1941, i empatà un mini-matx amb Alekhin (+1 –1 =0) a Varsòvia 1943. Va jugar també nombrosos torneigs a Alemanya i a la Polònia ocupada. El 1940, guanyà a Berlin, i empatà al 1r-2n lloc amb Anton Kohler a Krakow/Krynica/ Varsòvia (el Primer Torneig d'escacs del Govern General). El 1941, fou 4t a Munic (II Europaturnier; el campió fou Gösta Stoltz), i fou tercer, rere Alekhin i Paul Felix Schmidt, a Cracòvia/Varsòvia (el IIn Torneig d'escacs del Govern General). El 1942, fou 5è al Torneig de Salzburg (campió: Alekhin),[21] empatà als llocs 3r-5è a Munic (l'autoanomenat pels nazis 1r Campionat d'Europa d'escacs - Europameisterschaft; el campió fou Alekhin),[22] fou 3r a Varsòvia /Lublin/ Cracòvia (el IIIr Torneig d'escacs del Govern General); el campió fou Alekhin). El 1943, fou 4t a Salzburg (campions: Paul Keres i Alekhin), i empatà als llocs 2n-3r a Krynica (el IVt Torneig d'escacs del Govern General); (campió: Josef Lokvenc). El 1944, guanyà, per davant de Fedor Bogatyrchuk, a Radom (el V Torneig d'escacs del Govern General).[23]

Després de la guerra, va viure a la RFA. El 1947, va guanyar a Lüneburg i a Kassel. El 1949 va guanyar a Bad Pyrmont (3r Campionat de l'Alemanya de l'Oest),[24] i va empatar als llocs 1r-2n amb Elmars Zemgalis a Oldenburg. El 1951, va guanyar a Augsburg, i a Saarbrücken.

Va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1951.

abcdefgh
8
Chessboard480.svg
a8 negres torre
b8 negres cavall
c8 negres alfil
d8 negres dama
e8 negres rei
h8 negres torre
a7 negres peó
b7 negres peó
c7 negres peó
d7 negres peó
f7 negres peó
g7 negres peó
h7 negres peó
e6 negres peó
f6 negres cavall
b4 negres alfil
c4 blanques peó
d4 blanques peó
f3 blanques cavall
a2 blanques peó
b2 blanques peó
e2 blanques peó
f2 blanques peó
g2 blanques peó
h2 blanques peó
a1 blanques torre
b1 blanques cavall
c1 blanques alfil
d1 blanques dama
e1 blanques rei
f1 blanques alfil
h1 blanques torre
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Defensa Bogo-Índia. Posició principal.

Ha donat nom a la Defensa Bogo-Índia (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 Ab4+).

Llibres[modifica]

Bogoliúbov va escriure diversos llibres d'obertures d'escacs:

  • Iefim Bogoliúbov, Schach-Schule, Baden, 1935;
  • Iefim Bogoliúbov, Klassische Schachpartien aus modernen Zeiten, 3 Bde., Berlin/Leipzig, 1926-1928;
  • Iefim Bogoliúbov, Die moderne Eröffnung d2-d4!, Triberg, 1928;
  • Iefim Bogoliúbov, Schachkampf um die Weltmeisterschaft, Karlsruhe, 1935.

Cites[modifica]

« "Quan porto blanques, guanyo perquè porto blanques. Quan porto negres, guanyo perquè sóc en Bogoliúbov."[25] »
« "En aquest torneig hi tinc un gran avantatge: sóc l'únic que no m'he d'enfrontar a Bogoliúbov." »

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Iefim Bogoliúbov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
  2. «[www.anders.thulin.name/SUBJECTS/CHESS/CTCIndex.pdf PDF]».
  3. Taula del torneig: Russian masters 1913/14
  4. «Schach Nachrichten: Mannheim 1914» (en alemany). chessbase.de, 20-12-2005. [Consulta: 9 setembre 2012].
  5. «Notes sobre Bogoliúbov» (en anglès). chesscafe.com. [Consulta: 27 desembre 2009].
  6. «Karlsbad 1923» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 11 abril 2014].
  7. «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
  8. Paige, Roger. «Taules de torneigs històrics (1923)» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2014].
  9. «Classificació i partides del Torneig de Moscou de 1925». chessgames.com. [Consulta: 7 maig 2020].
  10. Estimació rànquing mundial per a I. Bogoliúbov (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
  11. «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 14 abril 2014].
  12. Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2014].
  13. Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 abril 2014].
  14. «Campionat del món de 1929, partides i resultats» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 gener 2013].
  15. Mark Weeks. «Campionat del món de 1934, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 gener 2013].
  16. OlimpBase :: Medalles individuals a Praga 1931 (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
  17. «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
  18. «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. [Consulta: 27 setembre 2011].
  19. «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. [Consulta: 15 abril 2014].
  20. «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. [Consulta: 15 abril 2014].
  21. «Salzburg 1942» (en italià). storiascacchi. [Consulta: 26 gener 2013].
  22. Taula del torneig al lloc web de Roger Paige - Munic 1942
  23. Taules de torneigs 1944 [Consulta 27 desembre 2009]
  24. Classificació i partides, Campionat alemany de l'oest de 1949 [Consulta 27 desembre 2009]
  25. «cita de Bogoliúlov» (en anglès). thinkexist.com. [Consulta: 23 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iefim Bogoliúbov