Parany de Lasker

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El Parany de Lasker o Trampa de Lasker és un parany d'obertura al contragambet Albin, que rep el seu nom en honor a Emanuel Lasker, malgrat que fou destacat en primer lloc per Serafino Dubois (Hooper & Whyld 1996, p. 219).[1] És inusual en el sentit que mostra una promoció menor tan aviat com en el setè moviment.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 bd c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 pd f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 bl e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 d1 ql e1 kl f1 bl g1 nl h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 5...dxe3

El contragambet Albin comença amb la seqüència de jugades:

1. d4 d5
2. c4 e5
3. dxe5 d4

El peó de d4 és més fort del que sembla.

4. e3?

Inacurada. Usual i millor és 4.Cf3.

4... Ab4+
5. Ad2 dxe3!

(Vegeu el diagrama). Ara la millor opció de les blanques és acceptar els peons doblats amb 6.fxe3.

6. Axb4??

Un error greu, caient en el parany de Lasker. En una partida en consulta de 1899 a Moscou, Blumenfeld, Boyarkow, i Falk, que portaven blanques contra Lasker, triaren 6.Da4+?, però les negres guanyaren igualment després d'aquest moviment. La partida continuà 6...Cc6 7.Axb4 Dh4 8.Ce2 Dxf2+ 9.Rd1 Ag4 10.Cc3 0-0-0+ 11.Ad6 cxd6 12.e6 fxe6 13.Rc1 Cf6 14.b4 d5 15.b5 Ce5 16.cxd5 Cxd5 17.Dc2 Cb4 18.Cd1+ Cxc2 19.Cxf2 Td2 i les blanques abandonaren.

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 bd d8 qd e8 kd f8 g8 nd h8 rd Chess zver 26.png
a7 pd b7 pd c7 pd d7 e7 f7 pd g7 pd h7 pd
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 pl f5 g5 h5
a4 b4 bl c4 pl d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 kl f2 g2 pl h2 pl
a1 rl b1 nl c1 d1 ql e1 f1 bl g1 nd h1 rl
Chess zhor 26.png
Posició després de 7...fxg1=C+!

L'Enciclopèdia d'Obertures d'escacs (volum D) dóna 6.fxe3 com a moviment relativament millor. Les negres tenen un avantatge significatiu, però les blanques han evitat el pitjor i encara es poden defensar.

6... exf2+

Ara 7.Rxf2 perdria la dama a causa de 7...Dxd1, així que les blanques han de fer 7.Re2.

7. Re2 fxg1=C+!

La promoció menor és la clau de la trampa. (Si en canvi 7...fxg1=D, llavors 8.Dxd8+ Rxd8 9.Txg1 està bé per les blanques.) Ara 8.Txg1 Ag4+ enfila la dama blanca, de manera que el rei s'ha de moure novament.

8. Re1 Dh4+

Si les blanques trien 9.g3 llavors la forquilla 9...De4+ guanya la torre d'h1.

9. Rd2 Cc6

La posició blanca no té esperança. Després de 10.Ac3 Ag4 seguida de 11...0-0-0+ esclafa.

Notes i referències[modifica]

  1. Hooper & Whyld 1996 diu que Dubois va fer notar el parany el 1872 (p. 219). Tot i que no especifiquen on en Dubois va publicar el parany, podrien referir-se a l'obra en tres volums sobre obertures que Dubois va publicar entre 1868 i 1873 (p.116). En un altre lloc, indiquen que el contragambet no es va introduir fins al 1881 (p. 6), cosa que sembla una contradicció. No està clar si el descobriment del parany data de 1872 i podria ser en canvi de 1882, o bé si 1881 fou la data de la introducció en torneig d'una obertura ja publicada el 1872 o abans.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]