Campionat del món d'escacs de 1975

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món d'escacs de 1975
TipusCampionat del món d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
Interval de temps1r juny 1975 – Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició28  (1975) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocAnatoli Kàrpov Modifica el valor a Wikidata

1972 Modifica el valor a Wikidata
1978Modifica el valor a Wikidata

El campionat del món d'escacs de 1975 no va ser mai disputat, a causa d'un conflicte en relació al format del matx final. El campió regnant, l'estatunidenc Bobby Fischer havia de jugar contra el soviètic Anatoli Kàrpov a Manila, a partir de l'1 de juny de 1975.

Fischer va refusar de jugar el matx tradicional estàndard al millor de 24 partides, i va proposar un format diferent: al primer que guanyés 10 partides. També demanava que el campió retingués el títol en cas d'empat a 9. Com a solució de compromís, la FIDE va oferir un matx al millor de 36 partides, amb un mínim de 10 victòries. Fischer va refusar i va enviar per telegrama la seva renúncia al campionat del món. La FIDE llavors va acceptar el format del matx al primer que guanyés 10 partides, però sense concedir la petició de l'empat a nou. Es van posar diversos terminis per tal que Fischer reconsiderés la seva petició, però no va contestar, així que Kàrpov va ser nomenat nou campió del món el 3 d'abril de 1975.[1]

Torneigs Interzonals de 1973[modifica]

Es van disputar dos torneigs Interzonals de 18 jugadors, per sistema round robin a una ronda, els tres primers classificats dels quals passarien al torneig de Candidats. Les seus foren Leningrad i Petrópolis.

Interzonal de Leningrad (juny de 1973)
Ràting 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Total Desempat
1  Viktor Kortxnoi (Unió Soviètica) 2635 - ½ 1 ½ 1 1 ½ 1 ½ 1 1 1 ½ 1 0 1 1 1 13½ 108.25
2  Anatoli Kàrpov (Unió Soviètica) 2545 ½ - ½ 1 ½ ½ 1 ½ 1 ½ 1 ½ 1 1 1 1 1 1 13½ 104.25
3  Robert Byrne (Estats Units) 2570 0 ½ - ½ ½ 1 ½ ½ ½ 1 1 1 ½ 1 1 1 1 1 12½
4  Jan Smejkal (Txecoslovàquia) 2570 ½ 0 ½ - 0 0 ½ ½ 1 1 0 1 1 1 1 1 1 1 11
5  Robert Hübner (RFA) 2600 0 ½ ½ 1 - 0 ½ 1 1 ½ ½ 1 ½ 1 ½ ½ 0 1 10 79.50
6  Bent Larsen (Dinamarca) 2620 0 ½ 0 1 1 - 1 0 0 ½ 0 1 1 ½ 1 ½ 1 1 10 75.00
7  Guennadi Kuzmín (Unió Soviètica) 2565 ½ 0 ½ ½ ½ 0 - 1 0 ½ ½ ½ 1 ½ 1 1 1 ½
8  Mikhail Tal (Unió Soviètica) 2655 0 ½ ½ ½ 0 1 0 - 1 ½ 1 1 ½ 0 0 1 0 1 67.25
9  Svetozar Gligorić (Iugoslàvia) 2595 ½ 0 ½ 0 0 1 1 0 - ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 1 1 64.00
10  Mark Taimanov (Unió Soviètica) 2595 0 ½ 0 0 ½ ½ ½ ½ ½ - ½ 1 ½ ½ 1 ½ 1 ½ 63.00
11  Miguel Quinteros (Argentina) 2480 0 0 0 1 ½ 1 ½ 0 ½ ½ - 0 0 ½ ½ 1 ½ 1 55.75
12  Ivan Radulov (Bulgària) 2510 0 ½ 0 0 0 0 ½ 0 ½ 0 1 - 1 1 ½ ½ 1 1 49.50
13  Wolfgang Uhlmann (RDA) 2550 ½ 0 ½ 0 ½ 0 0 ½ ½ ½ 1 0 - ½ ½ ½ ½ 1 7 51.75
14  Eugenio Torre (Philippines) 2430 0 0 0 0 0 ½ ½ 1 0 ½ ½ 0 ½ - ½ 1 1 1 7 45.00
15  Josip Rukavina (Iugoslàvia) 2460 1 0 0 0 ½ 0 0 1 ½ 0 ½ ½ ½ ½ - 0 1 ½
16  Vladimir Tukmakov (Unió Soviètica) 2560 0 0 0 0 ½ ½ 0 0 1 ½ 0 ½ ½ 0 1 - ½ 1 6
17  Guillermo Estévez Morales (Cuba) 2385 0 0 0 0 1 0 0 1 0 0 ½ 0 ½ 0 0 ½ - 1
18  Miguel Cuéllar (Colòmbia) 2400 0 0 0 0 0 0 ½ 0 0 ½ 0 0 0 0 ½ 0 0 -

Kortxnoi, Kàrpov, i Byrne es van classificar pel Torneig de Candidats.[2]

Interzonal de Petrópolis (juliol-agost de 1973)
Ràting 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Total Desempat
1  Henrique Mecking (Brasil) 2575 - ½ ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ ½ 1 ½ 1 1 1 12
2  Iefim Hèl·ler (Unió Soviètica) 2585 ½ - ½ ½ ½ 1 ½ ½ ½ 1 ½ ½ 1 1 0 1 1 1 11½ 89.50
3  Lev Polugaievski (Unió Soviètica) 2640 ½ ½ - 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 1 1 1 1 1 1 11½ 88.00
4  Lajos Portisch (Hongria) 2645 ½ ½ 0 - ½ ½ ½ ½ 1 ½ 1 ½ 1 ½ 1 1 1 1 11½ 85.50
5  Vassili Smislov (Unió Soviètica) 2600 0 ½ ½ ½ - 0 1 ½ ½ 1 ½ ½ 1 1 ½ 1 1 1 11
6  David Bronstein (Unió Soviètica) 2585 ½ 0 ½ ½ 1 - 0 ½ ½ 1 1 1 ½ 1 ½ 1 1 0 10½
7  Vlastimil Hort (Txecoslovàquia) 2610 ½ ½ ½ ½ 0 1 - 1 0 0 1 ½ ½ ½ 1 ½ 1 1 10
8  Vladimir Savon (Unió Soviètica) 2570 0 ½ ½ ½ ½ ½ 0 - ½ 0 1 1 ½ ½ 1 1 ½ 1
9  Borislav Ivkov (Iugoslàvia) 2535 ½ ½ ½ 0 ½ ½ 1 ½ - ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 ½ ½ 9 72.75
10  Ljubomir Ljubojević (Iugoslàvia) 2570 ½ 0 ½ ½ 0 0 1 1 ½ - 0 1 ½ 0 1 ½ 1 1 9 67.50
11  Samuel Reshevsky (Estats Units) 2575 0 ½ ½ 0 ½ 0 0 0 ½ 1 - 1 ½ ½ 1 1 ½ 1
12  Oscar Panno (Argentina) 2580 ½ ½ 1 ½ ½ 0 ½ 0 ½ 0 0 - ½ ½ ½ ½ 1 1 8 62.50
13  Paul Keres (Unió Soviètica) 2605 ½ 0 0 0 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ - ½ ½ 1 1 1 8 54.25
14  Florin Gheorghiu (Romania) 2530 0 0 0 ½ 0 0 ½ ½ ½ 1 ½ ½ ½ - 1 ½ ½ 1
15  Peter Biyiasas (Canadà) 2395 1 ½ 0 0 ½ ½ 0 0 ½ 0 0 ½ ½ 0 - ½ 1 1
16  Tan Lian Ann (Singapore) 2365 0 0 0 0 0 0 ½ 0 0 ½ 0 ½ 0 ½ ½ - ½ 0 3 22.00
17  Werner Hug (Suïssa) 2445 0 0 0 0 0 0 0 ½ ½ 0 ½ 0 0 ½ 0 ½ - ½ 3 20.25
18  Shimon Kagan (Israel) 2405 0 0 0 0 0 1 0 0 ½ 0 0 0 0 0 0 1 ½ - 3 19.50

Mecking es va classificar de forma directa per l'Interzonal, mentre que tres jugadors varen empatar al segon lloc, i van disputar un playoff de desempat a Portoroz per les dues places classificatòries restants.[3]

Portoroz playoff (setembre de 1973)
Ràting 1 2 3 Total
1  Lajos Portisch (Hongria) 2650 - 11== =1==
2  Lev Polugaievski (Unió Soviètica) 2625 00== - 110=
3  Iefim Hèl·ler (Unió Soviètica) 2605 =0== 001= - 3

Portisch i Polugaevsky es varen classificar.

Torneig de Candidats de 1974[modifica]

El Torneig de Candidats de 1974 es va jugar en format de matxs eliminatoris. Spasski, com a perdedor del darrer matx pel campionat del món, i Petrossian, com a perdedor de la final de Candidats anterior, hi estaven classificats directament, i es van ajuntar amb els tres primers de cadascun dels dos Interzonals.

Els matxs de primera ronda es disputaven al primer que guanyés tres partides, sense comptar les taules. Les semifinals es disputaven al primer que obtingués quatre victòries, mentre que la final es disputava al primer que guanyés cinc partides, però amb un màxim de 24 partides. Kàrpov va batre Kortxnoi per 3-2 amb 19 taules, guanyant així el dret de reptar Fischer.

  Quarts de final Semifinals Final
                           
  1   Anatoli Kàrpov  
8   Lev Polugaievski  
      Anatoli Kàrpov 7  
      Borís Spasski 4  
4   Borís Spasski
  5   Robert Byrne  
        Anatoli Kàrpov 12½
      Víktor Kortxnoi 11½
  3   Víktor Kortxnoi  
6   Henrique Mecking  
      Víktor Kortxnoi
      Tigran Petrossian (abandonament)  
2   Tigran Petrossian 7
  7   Lajos Portisch 6  

Les semifinals estigueren marcades per la presència de dos excampions, Petrossian i Spasski, jugant en matxs diferents. Ambdós s'havien enfrontat entre ells en els matxs pel títol de 1966 i 1969. Tots dos foren eliminats en aquestes semifinals. Tot i que les regles estipulaven que la victòria en l'eliminatòria estava en les quatre victòries, Petrossian va abandonar després de tres derrotes. Posteriorment va moure fils polítics per revertir el resultat del matx.

Bibliografia[modifica]

  • Anatoli Kàrpov: The Road to the World Chess Championship, Robert Byrne, Bantam Books, 1976

Referències[modifica]

  1. «Fischer vs FIDE, 1975» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 29 abril 2014].
  2. Weeks, Mark. «Interzonal de Leningrad de 1973» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 abril 2014].
  3. Weeks, Mark. «Interzonal de Petrópolis de 1973» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 29 abril 2014].

Enllaços externs[modifica]