Vés al contingut

Campionat del món d'escacs de 1954

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del món d'escacs de 1954
TipusCampionat del món d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Participants
Lloc  i  dates
LlocMoscou (Rússia) 55° 45′ 02″ N, 37° 37′ 03″ E / 55.7506°N,37.6175°E / 55.7506; 37.6175 Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps16 març 1954 – 13 maig 1954 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició19  (1954) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocMikhaïl Botvínnik Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Partits24 Modifica el valor a Wikidata
← 1951 Modifica el valor a Wikidata
1957 → Modifica el valor a Wikidata

El Campionat del món d'escacs de 1954 va ser un matx entre el reptador Vassili Smislov de la Unió Soviètica i el seu compatriota i campió defensor Mikhaïl Botvínnik. El matx es va jugar a Moscou, Rússia. La primera partida va començar el 16 de març de 1954, i la darrera va començar el 13 de maig. A causa de l'empat final a 12 punts, Botvínnik va retenir el seu títol.

Torneig Interzonal

[modifica]

El Torneig Interzonal es va disputar a la ciutat sueca de Saltsjöbaden entre setembre i octubre de l'any 1952.

En principi, només els cinc primers es classificaven per a la següent fase, un Torneig de Candidats amb dotze jugadors, però quatre jugadors empataren al cinquè lloc,[1] i els desempats eren tan ajustats que finalment tots quatre foren inclosos. Al torneig hi va haver certa controvèrsia deguda al fet que els cinc soviètics varen ocupar les cinc primeres posicions, havent entaulat totes i cadascuna de les partides que els enfrontaven entre ells, algunes després de molt poques jugades. Originàriament, l'Interzonal havia de tenir 22 jugadors, però l'argentí Julio Bolbochán va patir una hemorràgia i va haver de retirar-se després d'ajornar la primera partida.

Núm.Jugador123456789101112131415161718192021Total
1 Aleksandr Kótov-½½½½1½111½1½1111111116½
2 Tigran Petrossian½-½½½½½1½½1½½½11½111½13½
3 Mark Taimànov½½-½½½½½1½½½111½1½½1113½
4 Iefim Hèl·ler½½½-½0101½½1½½1½1111½13
5 Iuri Averbakh½½½½-10½½½½½1½½1½111½12½
6 Svetozar Gligorić0½½10-0½0½½½11½11111112½
7 Gideon Ståhlberg½½½011-0½½½½½11101½½112½
8 László Szabó00½1½½1-½1½½½½11½½1½112½
9 Wolfgang Unzicker0½00½1½½-½½01½½111½1111½
10 Erich Eliskases0½½½½½½0½-1½0½0½1½11110½
11 Luděk Pachman½0½½½½½½½0-0½½1½½11½½10
12 Herman Pilnik0½½0½½½½1½1-0½½½10½½110
13 Herman Steiner½½0½00½½01½1-½0011½1110
14 Aleksandar Matanović0½0½½00½½½½½½-0½1½1½19
15 Gedeon Barcza0000½½00½10½11-1½001½8
16 Gösta Stoltz00½½00000½½½1½0-011½17½
17 Luis Augusto Sánchez0½00½01½00½000½1-½0117
18 Robert Wade00½0000½0½010½10½-½016
19 Povilas Vaitonis00½000½0½00½½0101½-½05
20 Harry Golombek000000½½00½½0½0½01½-04½
21 Lodewijk Prins0½0½½00000½000½00011-4½

Torneig de Candidats

[modifica]

Els vuit millors de l'Interzonal, els cinc millors situats al Torneig de Candidats passat i els qui no van poder participar en el Torneig de Candidats anterior (Samuel Reshevsky i Max Euwe), van jugar un torneig per sistema de tots contra tots a doble ronda, a la ciutat suïssa de Zúric, i el guanyador obtingué el dret de jugar pel Campionat delm ón contra Mikhaïl Botvínnik el 1954.

Originàriament, s'havia planejat que el torneig es jugués amb els següents participants: els cinc millors de l'Interzonal, els cinc millors del Torneig de Candidats passat i els que no van poder participar del torneig passat, cosa que totalitzava 12 jugadors. Com que en el 5è lloc hi va haver un quàdruple empat, tots van ser inclosos, de manera que el nombre de jugadors va incrementar-se fins a 15. L'alt cost d'aquest torneig va fer que disminuïssin les quotes per al següent torneig.

Smislov es va classificar per jugar la final del campionat del món, en imposar-se al Torneig de Candidats disputat a Zúric el 1953.[2]

Núm. Jugador 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Total
1 Vassili Smislov – ½ ½ 1 1 ½ 1 ½ ½ 1 1 ½ ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 ½ 1 1 1 ½ 18
2 David Bronstein ½ ½ - 1 ½ 1 1 ½ ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ 1 ½ ½ ½ ½ ½ 0 1 1 ½ ½ ½ ½ ½ 16
3 Paul Keres 0 0 0 ½ - ½ ½ ½ 1 ½ 1 ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ 1 1 1 ½ ½ 1 ½ ½ 1 1 16
4 Samuel Reshevsky ½ 0 0 0 ½ ½ - ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 0 ½ ½ ½ 1 ½ 1 1 ½ ½ 1 1 1 1 ½ 16
5 Tigran Petrossian ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ ½ - ½ ½ 0 ½ ½ ½ 0 0 ½ ½ ½ ½ 1 1 ½ 1 1 ½ 1 1 15
6 Iefim Hèl·ler 0 0 ½ 1 ½ 0 ½ ½ ½ ½ - 1 1 ½ 0 0 1 ½ ½ 0 1 1 ½ ½ 1 0 1 ½ ½ 14½
7 Miguel Najdorf ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 0 - 1 ½ 1 ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ ½ 0 ½ 1 1 14½
8 Aleksandr Kótov ½ 1 ½ ½ ½ ½ 0 1 ½ ½ ½ 1 0 ½ - 1 0 1 ½ 0 0 1 0 1 ½ 0 ½ 0 1 14
9 Mark Taimànov ½ ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ 1 1 1 0 0 ½ 0 1 - 1 0 ½ ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ 1 1 14
10 Iuri Averbakh ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 ½ ½ ½ ½ ½ 1 ½ 0 ½ 0 1 - ½ ½ ½ ½ 0 ½ 1 1 0 0 13½
11 Issaak Boleslavski ½ ½ ½ ½ 0 0 ½ 0 ½ ½ 1 0 ½ ½ 1 1 ½ ½ ½ ½ - ½ 0 ½ ½ ½ 1 ½ ½ 13½
12 László Szábo ½ ½ 1 0 0 ½ 0 ½ 0 0 0 ½ ½ ½ 0 1 ½ ½ ½ ½ ½ 1 - 1 ½ ½ ½ 1 ½ 13
13 Svetozar Gligorić 0 ½ 0 ½ ½ 0 ½ 0 ½ 0 ½ 0 ½ ½ 0 ½ ½ 1 1 ½ ½ ½ 0 ½ - ½ 1 1 1 12½
14 Max Euwe 0 0 ½ ½ ½ ½ 0 0 0 ½ 1 0 1 ½ 1 ½ 1 ½ 0 0 ½ 0 ½ ½ ½ 0 - 1 ½ 11½
15 Gideon Ståhlberg 0 ½ ½ ½ 0 0 0 ½ 0 0 ½ ½ 0 0 1 0 0 0 1 1 ½ ½ 0 ½ 0 0 0 ½ - 8

Matx

[modifica]

El matx va ser jugat al millor de 24 partides, amb les victòries comptant 1 punt, els empats ½ punt, i les derrotes 0, i acabaria quan un jugador arribés a 12½ punts o més. Si el matx acabés en un empat 12-12, el campió defensor (Botvínnik) retindria el títol.

Abans del començament es va produir una discussió, ja que Smislov preferia com a data per a la primera partida el 15 d'abril. Finalment es va imposar el criteri del campió, que va imposar una data més primerenca per evitar la calor del juny a Moscou.[3]

El resultat final va ser d'empat, 12-12, igual que a l'anterior matx amb Bronstein, però en aquest cas Botvínnik mai va estar en perill de ser derrotat, ja que sempre va tenir el marcador a favor després de començar amb 3½ punts en les quatre primeres partides.[4]

Jugador123456789101112131415161718192021222324Total
Mikhaïl Botvínnik11½1½½0½00011011½½½0½½0½12
Vassili Smislov00½0½½1½11100100½½½1½½1½12

Smislov va haver d'esperar al matx de 1957 per obtenir el títol,[5] tot i que Botvínnik el va poder recuperar al matx revenja de 1958.[5] La FIDE havia introduït aquesta nova clàusula el 1956 a instàncies del mateix Botvínnik.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Dades estadístiques de l'Interzonal de Saltsjobaden» (en anglès). Chessmetrics. [Consulta: 7 març 2014].
  2. ↑ Kasparov 2004, p. 288
  3. ↑ Kasparov 2004, p. 332
  4. ↑ Kasparov 2004, p. 211
  5. 1 2 Kasparov 2004, p. 355
  6. ↑ Kasparov 2004, p. 212

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]