Oscar Panno

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaOscar Panno
Oscar Panno 1977.jpg
Oscar Panno, el 1977
Biografia
Naixement 17 de març de 1935 (1935-03-17) (84 anys)
Buenos Aires
Nacionalitat Argentina
Activitat
Ocupació Enginyer civil i jugador d'escacs
Nacionalitat esportiva Argentina
Esport escacs
Títol d'escaquista Gran Mestre (1955)
Campió del món juvenil (1953)
3 cops campió de l'Argentina
Punts Elo (màx.) 2.585 (juliol 1973)
Codi FIDE 100153
Altres
Títol Gran Mestre (1955)
Campió del món juvenil (1953)
3 cops campió de l'Argentina
Modifica les dades a Wikidata

Oscar Roberto Panno (Buenos Aires, 17 de març de 1935), és un jugador d'escacs argentí, que té el títol de Gran Mestre des de 1955.[1] Va ser el primer escaquista sud-americà en aconseguir (el 1953) un campionat mundial de la FIDE.[2]

Va arribar a assolir un Elo al voltant de 2580 punts. El gener de 2008, quan ja estava virtualment retirat de la competició, el seu Elo era de 2.429 punts.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica]

Panno va començar a jugar als escacs al Club Atlético River Plate el 1947, a l'edat de 12 anys. El primer any en què va destacar de forma important fou el 1953, quan va guanyar el campionat juvenil de l'Argentina, el campionat argentí absolut (títol que repetiria posteriorment els anys 1985 i 1992),[3][4][5] el campionat del món juvenil a Copenhague[6] (per desempat, després de quedar empatat al primer lloc amb l'alemany Klaus Darga),[7][8] i el prestigiós campionat del Club Argentino de Ajedrez.

Va ser campió sud-americà dos cops, el 1957 (a Rio de Janeiro) i 1969 (a Mar del Plata), i campió panamericà a Bogotà el 1958.[1][8] Es va convertir en Mestre Internacional el 1953, i en Gran Mestre el 1955, a l'edat de vint anys.

Panno, a l'esquerra, amb Julio Bolbochán (dreta).

El 1956 participà en el Torneig de Candidats d'Amsterdam, per determinar l'aspirant al títol al Campionat del món de 1957, on hi acabà en 9a posició.[9] Va ser considerat com a una de les grans promeses dels escacs de la seva època, i va aconseguir derrotar figures de primer nivell, o que aconseguirien posteriorment de destacar en el com ara Bent Larsen, Víktor Kortxnoi, Borís Spasski, Erich Eliskases, László Szabó, Lev Polugaievski, o Henrique Mecking. No obstant això, entre 1958 i 1968 es va dedicar activament a la seva professió d'enginyeria civil, graduant-se en la Universitat de Buenos Aires el 1962 i jugant només en rares ocasions,[1] com ara al torneig de Buenos Aires 1963 (YMCA), que vencé.[10]

Al seu retorn a les competicions, va guanyar tres forts torneigs: Buenos Aires 1968 (+8, =2, -1),[11] Palma 1971 (+7, =8), i Palma 1972 (+6, =8, -1), aconseguint altres resultats importants durant la dècada de 1970, com ara un tercer lloc al fortíssim torneig de Buenos Aires 1970, només superat per Fischer i Tukmàkov.[12]

Va obtenir la medalla d'or (al segon tauler) a l'Olimpíada de l'Havana (1966) i fou analista de Víktor Kortxnoi al matx que aquest va sostenir contra Anatoli Kàrpov pel campionat del món, a Baguio el 1978. Va representar l'Argentina en 11 Olimpíades d'escacs.

Panno era encara actiu el 2008, quan acabà tercer al Memorial Bobby Fischer celebrat a Villa Martelli.

Promotor dels valors educatius dels escacs, participa activament en la docència del joc ensenyant, entre altres llocs, al Círculo de Ajedrez de Villa Martelli i al Col·legi Nacional de Buenos Aires des de 1983. El juliol de 2006 la Legislatura de Buenos Aires el va nomenar "Personalitat Destacada de la Cultura".

Una variant de la defensa índia de rei duu el seu nom: 1.d4 Cf6 2.c4 g6 3.Cc3 Ag7 4.Cf3 d6 5.g3 0-0 6.Ag2 Cc6 7.0-0 a6 8.h3 Tb8.[2][8]

Partida notable[modifica]

Va jugar cèlebres partides amb altres destacats Grans Mestres, com la sostinguda amb Borís Spasski (Göteborg 1955) que es reprodueix a continuació.

Panno - Spasski - Goteborg, 1955
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 rd c8 rd d8 qd e8 f8 g8 h8 kd Chess zver 26.png
a7 rl b7 c7 d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 pl e5 ql f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 bd f4 g4 pl h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3 pl
a2 b2 c2 d2 e2 pl f2 pl g2 h2
a1 b1 c1 d1 e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Posició després de 33.Dxe5

Oscar Panno (Argentina) v. Borís Spasski (URSS). Interzonal de Goteborg, setembre de 1955. Obertura Zukertort, variant simètrica 1.Cf3 Cf6 2.g3 c5 3.Ag2 Cc6 4.c4 e5 5.Cc3 Ae7 6.0-0 0-0 7.d3 d6 8.Tb1 Tb8 9. a3 a6 10. Ce1 Ag4 11.b4 cxb4 12.axb4 d5 13.b5 axb5 14.cxd5 Cd4 15.h3 Ah5 16.g4 b4 17. Ce4 Cxe4 18.dxe4 Ag6 19.Ad2 Cb5 20.Axb4 Axb4 21.Txb4 Da5 22.Cd3 Cc3 23.Dd2 Tfc8 24.Db2 f6 25.Ta1 Dc7 26.Ta7 Dd8 27.Tbxb7 Cxe4 28.Cxe5 fxe5 29.Axe4 Axe4 30.Txg7+ Rh8 31.Txh7+ Rg8 32.Th8+ Rxh8 33.Dxe5+ i les negres abandonen 1-0.


Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica d'Oscar Panno» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 gener 2013].
  2. 2,0 2,1 «Biografia d'Oscar Panno» (en castellà). ajedrezargentina.org. [Consulta: 7 gener 2013].
  3. «Torneigs Majors i Campionats de l'Argentina (notes en castellà)».
  4. «Campions de l'Argentina fins al 2003» (en castellà). Web de la Federació Argentina d'Escacs. [Consulta: 7 gener 2013].
  5. «Historial de guanyadors del campionat d'escacs de l'Argentina, fins a 2008» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 7 gener 2013].
  6. «Quadre d'honor dels Campionats del món júnior, fins a 2004» (en anglès). Chessbase.com News, 29-11-2004. [Consulta: 7 gener 2013].
  7. «Nota biogràfica de Klaus Darga» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 8 geber 2013].
  8. 8,0 8,1 8,2 Duba, Yamil. «Encarnaceno: Oscar Panno» (en castellà). chessbase, 02-10-2014. [Consulta: 6 octubre 2014].
  9. Wood, Baruch H. 1956. The world championship candidates' tournament Holland 1956. Sutton Coldfield, England: Chess.
  10. «Torneig de Buenos Aires YMCA 1963, classificació i partides» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 8 gener 2013].
  11. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  12. «Resultats, classificació i partides del torneig de Buenos Aires 1970» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oscar Panno Modifica l'enllaç a Wikidata


Títols
Precedit per:
Borislav Ivkov
Campió del món júnior
1953
Succeït per:
Borís Spasski
Precedit per:
Miguel Najdorf
Campió de l'Argentina
1953
Succeït per:
Miguel Najdorf
Precedit per:
Gerardo Barbero
Campió de l'Argentina
1985
Succeït per:
Daniel Campora
Precedit per:
Jorge Rubinetti
Campió de l'Argentina
1992
Succeït per:
Hugo Spangenberg