Vladímir Tukmàkov

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaVladímir Tukmàkov
Vladimir Tukmakov 2009.jpg
Vladímir Tukmàkov, el 2009
Nom original Vladímir Borisovitx Tukmàkov
Dades biogràfiques
Naixement 5 de març de 1946 (1946-03-05) (71 anys)
Odessa
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Activitat professional
Ocupació Jugador d'escacs
Esport Escacs
Altres dades
Títol Gran Mestre (1972)
Campió de l'RSS d'Ucraïna (1970)
FIDE Senior Trainer (2004)
Modifica dades a Wikidata

Vladímir Borisovitx Tukmàkov (Odessa, 5 de març de 1946),[1] és un jugador d'escacs jueu ucraïnès, que va jugar sota bandera soviètica, i que té el títol de Gran Mestre des de 1972.[2]

Resultats destacats en competició[modifica]

La seva carrera va començar a destacar quan primer va ajudar, i després va liderar, l'equip de l'URSS que va assolir guanyar consecutivament el Campionat del món d'estudiants per equips, entre els anys 1966 i 1972, guanyant un total de nou medalles d'or en el procés.

Els 1970 i 1980 va representar diversos cops l'equip soviètic absolut, i també va guanyar diverses medalles d'or. En la seva única aparició a les olimpíades d'escacs, a Atenes 1984, hi va guanyar la medalla d'or per equips.[3] També va participar en el Campionat d'Europa per equips els anys 1973, 1983 i 1989, i hi obtingué en total 5 medalles d'or, (tres per equips i dues d'individuals).[4]

Entre els seus millors resultats en torneigs internacionals, hi ha un segon lloc (rere Fischer) a Buenos Aires 1970,[5] 2n (rere Kàrpov) a Madrid 1973,[2] 1r (ex aequo amb Jansa i Ivkov) al torneig Amsterdam IBM de 1974,[6] 1r a Decin 1977, 1r (ex aequo amb Sax) a Las Palmas 1978, 1r a Vilnius 1978 i 1r a Malta 1980. Al torneig Zonal d'Erevan 1982, hi fou 2n (empatat amb Lev Psakhis, el campió fou Iussúpov),[7] i 2n (empatat) a Tilburg 1984 (el campió fou Miles).[8] Va guanyar el Torneig de Reggio Emilia de 1987/88[9] i també el torneig OHRA-B d'Amsterdam 1990, empatat al primer lloc amb Judit Polgár.[10] Els anys 1989 i 1994 es proclamà campió del fort Campionat d'escacs obert del Canadà.[11]

Al fort torneig d'escacs actius de Gijón 1988, hi va demostrar que també era un bon jugador de ràpides, acabant-hi primer ex aequo amb Anatoli Kàrpov.

Va estar molt a prop d'esdevenir Campió de la Unió Soviètica en tres ocasions: a Riga 1970, Bakú 1972 i a Moscou 1983,[2] anys en què fou finalment superat, respectivament, per Kortxnoi, Tal i Kàrpov. Sí que aconseguí ser Campió d'Ucraïna, el 1970.[12]

Al Matx d'escacs Rússia (URSS) vs Resta del Món de Londres 1984, hi va fer una sorprenent però important contribució. Tot i que partia com a un suplent amb número baix de l'equip soviètic, va haver de substituir Smislov al quart tauler, i després Polugaevsky al tercer tauler. Com a resultat, va tenir una bona actuació, i va guanyar en el marcador 1½/2 contra Ljubojević i va fer ½/1 contra Kortxnoi.[13]

El 1993 va formar part de l'equip d'Ucraïna que va obtenir la medalla d'argent al Campionat del món per equips a Lucerna.[14] El 2000 va guanyar al Festival d'Escacs d'Arco, superant entre d'altres Roman Slobodjan, Ventzislav Inkiov, Leonid Gofshtein i Stefan Djuric.[15] Fou capità (sense jugar) de l'equip d'Ucraïna que va vèncer a l'olimpíada de Calvià de 2004.[2] El mateix any la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional.[16]

Tot i que actualment ja no està massa actiu, el 2007 encara mantenia un Elo competitiu (de 2551 l'octubre de 2007). Al fortíssim torneig d'escacs ràpids d'Odessa de 2007, va començar molt bé, entaulant amb Korchnoi i vencent els forts Smirin i Bacrot. De tota manera, el cansament el va afectar, i va perdre la resta de les seves partides.

Notes i referències[modifica]

  1. Golubev, Mikhaïl. «Vladimir Tukmakov turns sixty. Article and confirmation of Tukmakov's birthday (wrongly given as 15/3/46 in most sources)». Chessbase, 05-03-2006. [Consulta: 27 setembre 2013].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nota biogràfica de Vladímir Tukmàkov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  3. Bartelski, Wojciech. «Fitxa de Vladímir Tukmàkov a Olimpbase» (en anglès). olimpbase.org. [Consulta: Consulta: 27 setembre 2013].
  4. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat d'Europa per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 10 agost 2013].
  5. «Resultats, classificació i partides del torneig de Buenos Aires 1970» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  6. «Classificació i partides del Torneig Amsterdam IBM de 1974» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  7. «Classificació i partides del Zonal d'Erevan de 1982» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  8. «Classificació i partides del torneig de Tilburg 1984» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  9. «Resultats, taula de creuaments, i partides, de totes les edicions del Torneo di Capodanno de Reggio Emilia» (en italià). ippogrifoscacchi.it. [Consulta: 28 setembre 2013].
  10. «Classificació i partides del torneig OHRA-B, Amsterdam 1990» (en anglès). 365chess.com. [Consulta: 28 setembre 2013].
  11. «Campions del Canadian Open» (en anglès). compilat per Jonathan Berry. [Consulta: 28 setembre 2013].
  12. «Historial dels campionats nacionals d’Ucraïna fins a 2004». [Consulta: 28 setembre 2013]. a La Grande Storia degli Scacchi
  13. «Dades sobre el matx de Londres URSS-Resta del món, 1984» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 27 setembre 2013].
  14. Bartelski, Wojciech. «Estadístiques individuals de tots els jugadors que han participat en el Campionat del món per equips» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 28 setembre 2013].
  15. «The Arco Chess Festival». Chess.gr. [Consulta: 21 octubre 2014].
  16. «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 27 setembre 2013].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Tukmàkov Modifica l'enllaç a Wikidata


Títols
Precedit per:
Gennadi Kuzmin i Vladímir Savon
Campió d'Ucraïna
1970
Succeït per:
Yurij Kots