Vés al contingut

Bent Larsen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBent Larsen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(da) Jørgen Bent Larsen Modifica el valor a Wikidata
4 març 1935 Modifica el valor a Wikidata
Tilsted Parish (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 2010 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatDinamarca Dinamarca
Activitat
OcupacióJugador d'escacs
Nacionalitat esportivaDinamarca Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1955)
Gran Mestre Internacional (1956) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.660 (1971)<
Participà en
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1968Olimpíada d'escacs de 1968
1966Olimpíada d'escacs de 1966
1958Olimpíada d'escacs de 1958
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1954Olimpíada d'escacs de 1954 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran Mestre (1956)
6 cops Campió de Dinamarca[1]
Premis

Bent Larsen (4 de març de 1935 - 9 de setembre de 2010),[2][3] fou un jugador d'escacs danès, Gran Mestre des de 1956. És considerat el millor jugador d'escacs danès de la història, i el millor d'Escandinàvia fins a l'aparició de l'actual número u mundial, el noruec Magnus Carlsen.[3] En la dècada de 1960, va ser considerat un dels millors jugadors mundials no soviètics juntament amb Lajos Portisch i Bobby Fischer, i al matx del segle (URSS vs. resta del món) de 1970 defensà (contra el soviètic i Campió del món regnant Borís Spasski) el primer tauler de l'equip de la resta del món.[4]

Fou 6 cops Campió de Dinamarca,[1] quatre cops candidat al Campionat del món d'escacs, (1965, 1968, 1971, i 1977), i va guanyar tres Interzonals: Amsterdam 1964, Sousse 1967, i Interzonal de Biel 1976.[5] Va guanyar a més durant la seva carrera nombrosos torneigs internacionals d'elit. Entre altres premis, va ser guardonat amb el primer Òscar dels escacs, l'any de la creació d'aquest guardó, el 1967[6]

Casat amb una dona argentina, des de començaments dels 1970, vivia durant part de l'any a Las Palmas de Gran Canaria i a Buenos Aires.[7]


Títols i rànquing

[modifica]

Larsen assolí el títol de Mestre Internacional el 1954, als dinou anys, i el de Gran Mestre només dos anys més tard, als vint-i-un.[4] El seu màxim Elo va ser de 2660 punts, a la llista d'Elo de gener de 1971, i durant molts anys estigué en el top-10 mundial. A començaments dels 1990, quan ja havia fet 60 anys, era encara en el top-100 mundial.[8] Tot i que s'havia retirat dels escacs d'alta competició des de mitjans dels 1990, i el seu rànquing mundial va anar davallant des de llavors, a la llista d'Elo de la FIDE de setembre de 2010 encara hi tenia un Elo considerable de 2415 punts, cosa que en feia el jugador número 25 de Dinamarca.

Degut als seus grans èxits durant el 1967, que incloïen destacades victòries als torneigs de Sousse, Palma, i L'Havana, fou guardonat amb el primer Òscar dels escacs aquell mateix any.[4]

Resultats destacats en competició

[modifica]

Entre els seus assoliments més notables es troben els primers llocs en 3 interzonals (Amsterdam 1964, Sousse 1967, Interzonal de Biel 1976),[5] la seva participació en els torneigs de candidats de 1965 (va perdre en semifinals amb Mikhaïl Tal), 1968 (va perdre en semifinals amb Borís Spasski) i 1971 (va perdre en semifinals amb Bobby Fischer), a més de les seues victòries a l'Havana (per sobre de Smislov), Winnipeg (per sobre de Spasski i Keres) i Mallorca (per sobre de Smislov, Botvínnik i Portisch) l'any 1967, les quals sumades a la seva victòria a l'interzonal d'aquell any constitueixen el cim de la seva carrera.

El 1974 va vèncer en la segona edició del World Open a Nova York, amb 8½/9 punts. El 1978 guanyà el Torneig de Mestres del Festival d'escacs de Biel,[5] i també la North Sea Cup a Esbjerg.[9]

Larsen es caracteritzà pel fet que feia servir obertures no convencionals, com el sistema Bird (1.f4) i l'avui en dia anomenat atac Nimzo-Larsen (com a homenatge a ell i a Aaron Nimzowitsch) que comença amb 1.b3. Larsen, que era considerat un jugador molt creatiu, tenia, en qualsevol cas, un extensíssim repertori d'obertures.

Partides destacades

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Palmarès del Campionat de Dinamarca» (en castellà). ajedrezdeataque.com. [Consulta: 21 juliol 2010].
  2. «La llegenda dels escacs Bent Larsen mor als 75 anys» (en anglès). Chessbase.com, 10-09-2010. [Consulta: 11 setembre 2010].
  3. 3,0 3,1 «Bent Larsen mor als 75 anys» (en anglès). Chessvibes.com, 10-09-2010. Arxivat de l'original el 14 de setembre 2010. [Consulta: 11 setembre 2010].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Nota biogràfica de Bent Larsen» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 11 setembre 2010].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Històric de guanyadors del Torneig de Biel» (en francès). bielchessfestival.ch. [Consulta: 29 abril 2011].
  6. Aquest premi s'entregava al millor jugador mundial de l'any
  7. Vinker, Luis «Bent Larsen, el maestro que luchó contra Bobby Fischer y Anatoli Karpov y mudó su ajedrez a la Argentina por amor». diari Clarín, 09-09-2020 [Consulta: 9 setembre 2020].
  8. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Bent Larsen «benoni.de». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 11 setembre 2010]. (alemany)
  9. «North Sea Cup Esbjerg Denmark» (en anglès). [Consulta: 7 gener 2012].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 3 febrer 2010]. (anglès)
  • Bent Larsen a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 03 febrer 2010] (anglès)
  • Partides de Bent Larsen a «365chess.com». [Consulta: 3 febrer 2010]. (anglès)
  • Reportatge, fotos, i entrevista a Bent Larsen: «La llegenda dels escacs Bent Larsen fa 75 anys» (en anglès). Chessbase.com, 03-03-2010. [Consulta: 11 setembre 2010].