Olimpíada d'escacs de 1956

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de competició esportivaOlimpíada d'escacs de 1956
Tipus Olimpíades d'escacs
Esport escacs
Organització Federació Internacional d'Escacs
Nombre de participants 197
Lloc i data
Lloc Moscou
Estat Rússia
Data 1956
Edició 12
Estadístiques
Partits jugats 1.220
Modifica les dades a Wikidata

L'olimpíada d'escacs de 1956 fou la dotzena Olimpíada oficial d'escacs, i la quarta després de la Segona Guerra Mundial. Organitzada per la FIDE, es va celebrar entre el 31 d'agost i el 25 de setembre a Moscou. L'única competició disputada fou un torneig obert.[1]

Torneig[modifica]

Al torneig hi participaren 197 jugadors de 34 països, la participació més alta fins a aquell moment; a la primera fase es varen jugar més de mil partides. Els equips es dividiren en quatre grups, i els tres primers de cada grup es classificaven per la Final "A", els tres següents per la Final "B" i els darrers per la Final "C".

Primera fase[modifica]

Al primer grup, Polònia no es va classificar a causa de la derrota a la primera ronda amb Suïssa, que era un rival directe, i una derrota per 4-0 amb la Unió Soviètica. Al segon grup, Dinamarca es va classificar per a la final principal tot i un mal començament, derrotant en la confrontació directa els Països Baixos que a dues rondes del final seguia sent un punt i mig per davant d'ells.

Islàndia, al grup 3, tot i un bon començament (11/12, però amb equips menors) va perdre amb Xile 3-1, deixant el camp lliure a Anglaterra. Colòmbia i la República Democràtica Alemanya no van poder classificar-se a darrera hora, donant pas a Romania i Txecoslovàquia.

A la següent taula, cada columna representa un grup; els classificats per a la Final "A" es destaquen en negreta, mentre que els participants a la Final "B" són en cursiva.

Segona fase[modifica]

A la final, la Unió Soviètica va començar a guanyant Anglaterra sense concedir-li ni un punt, i seguiren líders fins a la quarta ronda, quan van ser derrotats per Hongria (la primera derrota de la Unió Soviètica en tota la història de les olimpíades), que es va unir a ells al capdavant de la classificació. A la següent ronda foren derrotats també per Iugoslàvia, però una clara victòria sobre Dinamarca (3,5 a 0,5) els va portar novament al capdavant, on van romandre fins al final de la competició. Hongria i Iugoslàvia va lluitar l'última ronda, però l'empat va anar a favor de l'última, que havia guanyat (com a equip) un matx més. L'Argentina va quedar quarta, el primer cop que quedava fora de les medalles després de la guerra.

Els soviètics també van guanyar cinc medalles individuals, tres d'elles d'or. El danès Bent Larsen, gràcies a la seva actuació, no només va guanyar la medalla d'or com a primer tauler, sinó també el títol de Gran Mestre.

Resultats absoluts[modifica]

Final A[modifica]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
Medalla d'or Unió Soviètica Unió Soviètica GM[3] Mikhaïl Botvínnik, GM Vassili Smislov, GM Paul Keres, GM David Bronstein, GM Mark Taimanov GM Iefim Hèl·ler 31
Medalla de plata Iugoslàvia Iugoslàvia GM Svetozar Gligorić, GM Aleksandar Matanović, GM Borislav Ivkov, MI[4] Nikola Karaklajić, MI Borislav Milić, Božidar Đurašević 26,5
Medalla de bronze Hongria Hongria GM László Szabó, GM Gedeon Barcza, MI Pál Benkő, MI György Szilágyi, MI Miklós Bély, Lajos Portisch 26,5
4 Argentina Argentina GM Miguel Najdorf, MI Julio Bolbochán, GM Oscar Panno, GM Herman Pilnik, Raúl Sanguineti, Bernardo Wexler 23
5 RFA RFA GM Wolfgang Unzicker, MI Lothar Schmidt, Klaus Darga, Walter Niephaus, Rudolf Teschner 22
6 Bulgària Bulgària Nikola Padevsky, Nikolai Minev, Atanas Kolarov, Georgi Tringov, MI Alexandar Tsvetkov, MI Zdravko Milev 22
7  Txecoslovàquia GM Miroslav Filip, GM Luděk Pachman, Jan Šefc, MI Josef Rejfíř, Ladislav Alster, Jaroslav Ježek 20,5
8 Anglaterra Anglaterra MI Harry Golombek, Jonathan Penrose, MI Robert Wade, Stuart Milner-Barry, Peter Clarke, Alan Phillips 20

Final B[modifica]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
10 Àustria Àustria Karl Robatsch, MI[4] Andreas Dückstein, Anton Kinzel, Alexander Premeshuber, MI Josef Lovkenc, Hans Busek 28
11 Islàndia Islàndia MI Friðrik Ólafsson, Ingi Jóhannsson, Baldur Möller, Freysteinn Þorbergsson, Sigurgeir Gíslason, Arinbjörn Guðmundsson 27
12 Suècia Suècia GM[3] Gideon Ståhlberg, Åke Stenborg, Kristian Sköld, Åke Backlund, Manne Joffe, Lennart Ljungqvist 26,5

Final C[modifica]

Pos. Equip Jugadors Punts[2]
25 Filipines Filipines Glicerio Badilles, Florencio Campomanes, Carlos Benítez, Radolfo Tan Cardoso 24
26 Sarre Saar Otto Benkner, Gerhard Lorson, Ernst Weichselbaumer, V. Foltz, G. Both, G. Schmidt 23
27 Índia Índia Ramchandra Sapre, Ramdas Gupta, B. Mahishkar, T. Venkatraman 20,5

Resultats individuals[modifica]

Primer tauler[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI[4] Bent Larsen Dinamarca Dinamarca A 14 18 77,8
Medalla de plata GM[3] Mikhaïl Botvínnik Unió Soviètica Unió Soviètica A 9,5 13 73,1
Medalla de bronze MI Friðrik Ólafsson Islàndia Islàndia B 13 18 72,2

Segon tauler[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or MI Andreas Dückstein Àustria Àustria B 13 17 76,5
Medalla de plata GM Aleksandar Matanović Iugoslàvia Iugoslàvia A 11,5 16 71,9
GM Gedeon Barcza Hongria Hongria A 11,5 16

Tercer tauler[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Paul Keres Unió Soviètica Unió Soviètica A 9,5 12 79,2
Medalla de plata Borislav Ivkov Iugoslàvia Iugoslàvia A 12 16 75
Medalla de bronze Baldur Möller Islàndia Islàndia B 11 16 68,8

Quart tauler[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM[3] David Bronstein Unió Soviètica Unió Soviètica A 11 13 84,6
Medalla de plata Rodolfo Tan Cardoso Filipines Filipines C 13 17 76,5
Medalla de bronze Georgi Tringov Bulgària Bulgària A 9 12 75

Cinquè tauler (primer suplent)[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or Raúl Sanguineti Argentina Argentina A 9 11 81,8
Medalla de plata Peter Clarke Anglaterra Anglaterra A 9,5 12 79,2
Medalla de bronze GM Mark Taimanov Unió Soviètica Unió Soviètica A 8,5 11 77,3

Sisè tauler (segon suplent)[modifica]

Jugador País Final Punts Partides Percentatge
Medalla d'or GM Iefim Hèl·ler Unió Soviètica Unió Soviètica A 7,5 10 75
Medalla de plata Lennart Ljungqvist Suècia Suècia B 7 10 70
Medalla de bronze MI[4] Zdravko Milev Bulgària Bulgària A 9 13 69,2

Notes i referències[modifica]

  1. Generalment denominat masculí, però era en realitat obert a qualssevol jugadors.
  2. 2,0 2,1 2,2 Només els de la fase Final.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Gran Mestre
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Mestre Internacional

Enllaços externs[modifica]