L'Olimpíada d'escacs de 2012 fou la 40a edició oficial de les Olimpíades d'escacs, torneig d'escacs organitzat per la Federació Internacional d'Escacs. Es va celebrar a Istanbul, Turquia, del 27 d'agost al 10 de setembre de 2012. Comprengué tant una competició absoluta[1] com una d'específica per a dones. Hi varen participar 157 equips al torneig open i 127 al femení, amb quasi 1400 jugadirs, dels quals 200 eren Grans Mestres.
Tots dos torneigs es varen disputar amb el sistema suís, a 11 rondes; i la classificació es basava en punts per matx (2 punts per la victòria d'equip, 1 per l'empat, i 0 per la derrota), i en cas d'empats es considerarien, per ordre:
sistema Sonnenborn-Berger: suma dels punts dels adversaris contra els quals s'hagi jugat (excepte l'equip amb menor puntuació), cadascun multiplicat per la puntuació obtinguda per cada equip adversari;
suma dels punts fets pels mateixos jugadors (game points);
Buchholz: suma dels punts dels equips rivals, exclòs aquell amb la puntuació més baixa.
El temps de reflexió era de 90 minuts per les primers 40 jugades, més 30 minuts per acabar, i 30 segons d'increment per moviment.
Cada encontre es disputava a quatre taulers; els equips podien estar formats com a màxim per cinc jugadors, un dels quals romania suplent.
A més dels premis per als tres millors equips, s'atorgarien medalles als tres millors equips de cadascuna de les cinc franges d'Elo i als millors jugadors de cada tauler, classificats d'acord amb la performance Elo.
A més a més de la classificació general, i sobre la base del seed,[3] en cinc grups; varen obtenir premi les tres primeres seleccions classificades de cada grup (excloses les premiades amb medalla a la classificació general).
Es donaren medalles als millors jugadors (que haguessin jugat almenys vuit partides) segons la performanceElo, considerant el percentatge de punts obtinguts, amb classificacions separades segons el tauler; els suplents són considerats com a jugadors del cinquè tauler.
A més a més de la classificació general, i sobre la base del seed,[6] en cinc grups; varen obtenir premi les tres primeres seleccions classificades de cada grup (excloses les premiades amb medalla a la classificació general).
Es donaren medalles a les millors jugadores (que haguessin jugat almenys vuit partides) segons la performanceElo, considerant el percentatge de punts obtinguts, amb classificacions separades segons el tauler; les suplents són considerades com a jugadores del cinquè tauler.
El trofeu Nona Gaprindaixvili s'adjudica al país que hagi obtingut el màxim de punts sumant el torneig obert i el torneig femení. En cas d'empat la classificació es determina a través dels desempats dels torneigs de manera separada, però sumats.[8]
Armènia
Rússia
Ucraïna
R.P. de la Xina
Nadejda Kossíntseva
Estats Units
Països Baixos
Suècia
Dinamarca
Filipines
Turquia 2016
Paraguai
Puerto Rico
Tunísia
Algèria
Nigèria
Etiòpia
Sudan
Polònia
Azerbaidjan
Txèquia
Uzbekistan
França
Índia
Alemanya
Geòrgia
Romania
Iran
Belarús
Indonèsia
Mèxic
Veneçuela
Tadjikistan
Malàisia
Xina Taipei
Tailàndia
Colòmbia
Kazakhstan
Hongria
