Ducat de Curlàndia i Semigàlia (1918)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
Estat satèl·lit de l'Imperi alemany

Flag of Russia.svg
Flag of the German Empire.svg
1918 Flag of Latvia.svg
de}}}{{{common_name}}} de}}}Ducat de Curlàndia i Semigàlia (1918)
Bandera Escut
Ubicació de {{{common_name}}}Estats europeus resultants del col·lapse de l'Imperi rus, finals de 1918.
Informació
Capital Riga
Idioma oficial Alemany i letó
Religió Luteranisme
catolicisme
ortodoxa
Període històric
Primera Guerra mundial
Reconegut pel Kàiser Guillem II 8 de març de 1918
Fundació del Ducat Bàltic Unit 22 de setembre de 1918
Política
Forma de govern Monarquia
Modifica les dades a Wikidata

El Ducat de Curlàndia i Semigàlia de 1918 va ser un efímer estat satèl·lit de l'Imperi alemany. Va ser proclamat el 8 de març de 1918, a la Gobernatura de Curlàndia ocupada per Alemanya per un landesrat (parlament local) compost principalment per germano-bàltics, els quals van oferir la corona del que fos un ducat autònom al Kàiser Guillem II, malgrat l'existència d'una família sobirana regnant anteriorment en aquest ducat, els descendents d'Ernst Johann von Biron. Encara que el Reichstag alemany recolzava l'autodeterminació nacional dels pobles del Bàltic, l'Alt Mando Alemany va continuar la política d'incorporar el Bàltic al Reich donant-se suport en els alemanys del Bàltic.[1]

A l'octubre de 1918, el Canceller alemany, el príncep Maximilià de Baden, va proposar reemplaçar l'administració militar al Bàltic per una autoritat civil. Després de la Revolució alemanya, el 18 de novembre de 1918 Letònia va proclamar la independència, i el 7 de desembre l'exèrcit alemany va lliurar l'autoritat al Govern nacional letó encapçalat per Kārlis Ulmanis.[2]

Antecedents històrics[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, l'exèrcit alemany havia ocupat la Gobernatura de Curlàndia de l'Imperi rus per la tardor de 1916. El front es va establir al llarg d'un línia estesa entre Riga, Daugavpils i Baranavitxi.

El Consell Nacional Letó va ser proclamat el 16 de novembre de 1917. El 30 de novembre, aquest Consell va proclamar una autonomia sobre la província letona dintre de les fronteres etnogràfiques, i formalment, va ser declarada una república letona independent el 15 de gener de 1918.[3]

Després de la Revolució russa, les tropes germàniques van començar a avançar des de Curlàndia, i per al fi de febrer de 1918 els territoris anteriorment russos de la Gobernatura de Livònia i la Gobernatura Autònoma d'Estònia que havien declarat la independència, van ser també ocupats i van caure sota l'administració militar alemanya. Amb el Tractat de Brest-Litovsk, el 3 de març de 1918, la República Socialista Federada Soviètica de Rússia va acceptar la pèrdua de la Gobernatura de Curlàndia i per acords conclosos a Berlín el 27 d'agost de 1918 la Gobernatura Autònoma d'Estònia i la Gobernatura de Livona van ser separades de Rússia.[4]

Com a moviment polític paral·lel, sota l'administració militar alemanya, els alemanys bàltics van començar un procés de formació de consells provincials entre setembre de 1917 i març de 1918. El nou Ducat de Curlàndia i Semigàlia va ser proclamat el 8 de març de 1918 per un d'aquests Landesrat compost per alemanys del Bàltic, els qui van oferir la corona del Ducat al Kàiser Guillem II d'Alemanya.

A l'octubre de 1918, el Canceller alemany, el príncep Maximilià de Baden, va proposar reemplaçar l'administració militar al Bàltic per una autoritat civil. La nova política va ser confirmada en un telegrama del Ministeri d'Afers Exteriors germànic a l'administració militar del Bàltic: El govern del Reich és unànime respecte del canvi fonamental en la nostra política cap als països bàltics, és a dir, abans de res la política ha de fer-se amb els pobles bàltics. [5]

El 18 de novembre de 1918 Letònia va proclamar la independència, i el 7 de desembre l'exèrcit alemany va lliurar l'autoritat al Govern de Letònia encapçalat per Kārlis Ulmanis.[2]

Reconeixement[modifica]

El Kàiser Guillem va reconèixer la creació del Ducat de Curlàndia i Semigàlia, com vassall alemany escrivint al Landesrat de Curlàndia el 8 de març de 1918 (en alemany):

Wir Wilhelm, von Gottes Gnaden Deutscher Kaiser, König von Preußen etc. beauftragen hiermit Unseren Reichskanzler, den Grafen von Hertling, dem Kurländischen Landesrat zu erklären, daß Wir auf den Uns durch seine Vertreter übermittelten Wunsch und auf den Bericht Unseres Reichskanzlers im Namen des Deutschen Reiches das Herzogtum Kurland als freies und selbständiges Staatswesen anerkennen und bereit sind, im Namen des Deutschen Reiches diejenigen Staatsverträge mit Kurland abzuschließen, die eine enge wirtschaftliche und militärische Verbindung beider Länder gewährleisten. Gleichzeitig beauftragen Wir Unseren Reichskanzler, den Abschluß dieser Verträge vorzubereiten. Urkundlich haben Wir diesen Auftrag Allerhöchst Selbst vollzogen und mit Unserem Kaiserlichen Insiegel versehen lassen.
Gegeben ................, den 15. März 1918
Wilhelm
Graf von Hertling.

Traduït:

Nosaltres, Guillem, per la gràcia de Déu emperador alemany, rei de Prússia, etc., i present nostre Canceller, Comte von Hertling, per informar el Govern de Curlàndia, sobre el desig comunicat pel seu ambaixador, i segons els informes del nostre Canceller, en nom de l'Imperi alemany, reconeixem el Ducat de Curlàndia com un estat lliure i independent; en nom de l'Imperi alemany, negociar aquests tractats amb Curlàndia garantirà un estreta relació econòmica i militar entre tots dos països. Al mateix temps, manem al nostre Canceller per preparar les negociacions d'aquests tractats. La nostra Majestat ha manat que aquesta ordre sigui documentada, i fixada amb el nostre segell imperial.
Donat a ... [desconegut], el 15 de març de 1918
[Signat] Wilhelm
Graf von Hertling.

Abolició[modifica]

El Ducat de Curlàndia va ser absorbit el 22 de setembre de 1918 pel Ducat Bàltic Unit. Aquest últim va ser nominalment reconegut com a estat sobirà pel Kàiser també el 22 de setembre de 1918, mig any després que la Rússia soviètica hagués abandonat tota autoritat sobre les seves anteriors províncies bàltiques a favor de l'Imperi alemany al Tractat de Brest-Litovsk. Cap més estat, tanmateix, va fer cap reconeixement fora de l'Imperi alemany.[6] Després de la Primera Guerra Mundial, Curlàndia es va convertir en part de la nova nació formada de Letònia, el 18 de novembre de 1918.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. O'Connor, 2003, p. 78.
  2. 2,0 2,1 Hiden, 2002, p. 58.
  3. Hiden, 2002, p. 8.
  4. Hiden, 2002, p. 4.
  5. Hiden, 2002, p. 10-11.
  6. Hiden, 2002, p. 9.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Coord.: 56° 56′ 54″ N, 24° 05′ 09″ E / 56.94833°N,24.08583°E / 56.94833; 24.08583