Gubèrnia de Livònia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGubèrnia de Livònia
Лифляндская губерния.png

Localització
 56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.106944444444°E / 56.9475; 24.106944444444
Estat desaparegutImperi Rus

Capital Riga
Població
Total 1.310.670 (1895)
• Densitat 27,87 hab/km²
Geografia
Superfície 47.030,87 km²
Història i celebracions
Anterior Riga Viceroyalty Tradueix
Creació 1721
Següent Letònia i Estònia
Modifica les dades a Wikidata

La gubèrnia de Livònia (en rus: Лифляндская губерния Lifliàndskaia gubérnia; en alemany: Livländisches Gouvernement; en estonià: Liivimaa kubermang; en letó: Vidzemes Guberna), també conegut com a Governació de Livònia o Província de Livònia va ser una de les províncies bàltiques de l'imperi rus, ara dividida entre la República de Letònia i la República d'Estònia.

Història[modifica]

Des d'una perspectiva històrica, aquesta regió va formar part de la fortalesa dels Germans Livonians de l'Espasa, que en 1237 van passar a formar part de l'Orde Teutònic, formant-ne una branca anomenada Orde Livonià. Cap al final de l'edat mitjana, ja havia passat a nominar-se amb el topònim de Livònia no solament la part antiga, sinó també Curlàndia i Estònia. El 1620, la major part de Livònia va ser conquerida per Suècia. El territori va ser conquerit per l'Imperi Rus durant la Gran Guerra del Nord, i després de la Capitulació d'Estònia i Livònia, el 1710, es va formar la governació de Livònia. Formalment, va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad el 1721, juntament amb l'Estònia Sueca i l'Íngria sueca. Durant la reordenació administrativa posterior, la província va passar a dir-se el 1796 Govern de Livònia.

Les províncies bàltiques com Livònia van ocupar un lloc especial a l'Imperi rus, per la influència de segles dels alemanys del Bàltic que havien fet feus predominantment protestants i de parla alemanya. L'autonomia de les ciutats estaven més desenvolupades que a la resta de l'imperi i la condició de serf havia desaparegut a començaments del segle xix. Però per a Rússia, les províncies del Bàltic tenien, més enllà de la seva importància estratègica i econòmica, un valor exemplar: igual que Sant Petersburg va ser construït en un terreny pres a Suècia, totes les províncies bàltiques es mereixien el sobrenom de «finestra a l'Occident». No solament els junkers i els burgesos eren germanòfens, sinó els autòctons livonians i letons eren seguidors del protestantisme luterà.

Amb el Tractat de Brest-Litovsk el 3 de març de 1918, la Rússia bolxevic va acceptar la pèrdua del Govern de Livònia i pels acords celebrats a Berlín el 27 d'agost de 1918, la Governació Autònoma d'Estònia i la Governació de Livònia van ser separades de Rússia.[1]

Divisió administrativa[modifica]

Govern de Livònia ( 1820)

El Govern de Livònia es va dividir en nou districtes:

Llenguatge[modifica]

Segons el cens imperial de 1897.[2] En negreta les llengües més parlades que la pròpia de l'Estat.

llengua nombre percentatge (%) homes dones
Letó 563,929 43.4 271,215 292,714
Estonià 518,594 39.91 247,348 271,246
Alemany 98 573 7.58 44 770 53 803
Rus 68 124 5.24 38 844 29 280
Yiddish 23 728 1.82 12 189 11 539
Polonès 15 132 1.16 8 321 6 811
Lituà 6 594 0.5 4 131 2 463
Persones
que no van dir el nom
de la seva llengua materna
154 >0.1 71 83
Altres[3] 4 537 0.34 3 109 1 428
Total 1,299,365 100 629,992 669,373

Referències[modifica]

  1. Hiden, 1987, p. 4.
  2. «[http://demoscope.ru/weekly/ssp/rus_lan_97.php?reg=47 Первая всеобщая перепись населения Российской Империи 1897 г. Распределение населения по родному языку, губерниям и областям]» (en rus). Demoscope.ru. [Consulta: 8 març 2015].
  3. Nombre de parlants de llengües les quals eren menys de 1000

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gubèrnia de Livònia Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Hiden, John. The Baltic States and Weimar Ostpolitik (en anglès). Cambridge University Press; digitalitzat:2002, 1987. ISBN 9780521893251.