Àngels i dimonis (pel·lícula)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaÀngels i dimonis
Angels & Demons
Fitxa
DireccióRon Howard
Protagonistes
Director artísticAlex Cameron i Dawn Swiderski
ProduccióBrian Grazer
Ron Howard
John Calley
Dissenyador de produccióAllan Cameron
GuióDavid Koepp
Akiva Goldsman
MúsicaHans Zimmer
FotografiaSalvatore Tottino
MuntatgeDaniel P. Hanley i Mike Hill
ProductoraSony
DistribuïdorColumbia Pictures
Imagine Entertaiment
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena2009
Durada138 minuts
Idioma originalanglès i alemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeRoma, Long Beach, Los Angeles i Pulla Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost$150.000.000
Recaptació485.930.816 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enÀngels i Dimonis Modifica el valor a Wikidata
GènereThriller
Tematerrorisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSuïssa Modifica el valor a Wikidata

Lloc webangelsanddemons.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0808151 Filmaffinity: 810307 Allocine: 124371 Rottentomatoes: m/1189217-angels_and_demons Mojo: angelsanddemons Allmovie: v381322 TCM: 729224 Metacritic: movie/angels-demons TV.com: movies/angels-and-demons Modifica el valor a Wikidata

Àngels i dimonis (en anglès, Angels & Demons) és una pel·lícula que s'estrenà als Estats Units i a Espanya el 15 de maig de 2009, basada en la novel·la Àngels i dimonis de Dan Brown. El director Ron Howard, qui dirigí El codi Da Vinci, també adaptat d'un llibre de Brown, estrenà l'esperada versió cinematogràfica el maig de 2009 i obtingué un gran èxit.[1]

Argument[modifica]

Tom Hanks i Ayelet Zurer fora del Panteó de Roma.

Robert Langdon (Tom Hanks) descobreix la prova de la reaparició d'una antiga confraria secreta coneguda com els Illuminati: la més poderosa organització secreta en la història, que al seu torn també s'enfronta a una amenaça que fa que perilli la seva existència: l'Església Catòlica. Quan Langdon s'assabenta que els Illuminati conspiren en contra de l'Església intentant detonar una bomba d'antimatèria, ell es dirigeix a Roma, on uneix forces amb Vittoria Vetra (Ayelet Zurer), una bella i enigmàtica científica italiana.

S'embarquen en un viatge sense descans al llarg d'un sol dia, replet d'acció a través de criptes segellades, perilloses catacumbes, catedrals desertes i fins al cor de la més secreta volta a la terra. Langdon i Vetra seguiran pistes de 400 anys d'antiguitat que marquen al Vaticà com l'única esperança de supervivència.

L'equip darrere del fenomen mundial El codi Da Vinci s'endinsa novament en aquesta pel·lícula, Àngels i dimonis, basada en el best-seller de Dan Brown. Ron Howard dirigeix la pel·lícula, produïda per Brian Grazer, Ron Howard i John Calley. El guió és de David Koepp i Akiva Goldsman.

Diferències amb el llibre[modifica]

  • En el llibre, Robert Langdon és cridat pel CERN, mentre que a la pel·lícula és cridat pel Vaticà.
  • En el llibre, el científic que mor en el CERN és el pare de Vittoria Vetra, a la pel·lícula és un company d'investigació.
  • En el film tota l'acció dintre del CERN així com la participació del director, Maximilian Kohler; són omeses.
  • En el llibre l'assassí es comunica amb el camarlenc per una trucada telefònica que fa al Vaticà; mentre que a la pel·lícula envia un vídeo amb un missatge i les imatges dels cardenals segrestats.
  • En el llibre l'assassí crida a la BBC, perquè el reporter assignat en el reportatge de l'informe al món dels esdeveniments d'aquesta nit; mentre que a la pel·lícula ometen totalment aquesta part de la història.
  • En el llibre, el Camarlenc es diu Carlo Ventresca, i a la pel·lícula, Patrick McKenna.
  • En la novel·la el comandant de la guàrdia suïssa és Olivetti, sent a la pel·lícula Ritcher (qui a la novel·la és el segon al comandament de la Guàrdia suïssa i el seu nom és Rocher).
  • En el film, Olivetti és un inspector.
  • En el film Langdon rescata al cardenal Baggia a la font dels quatre rius; a la novel·la el cardenal mor ofegat i l'assassí creu ofegar a Langdon també, després de forcejar amb ell a la font.
  • En el film el Papa és el pare adoptiu del camarlenc, però a la novel·la és el pare biològic.
  • En la novel·la, El Camarlenc se suïcida cremant-se a la balconada papal en veure que tots els cardenals es van adonar de la seva traïció a l'Església i també perquè descobreix que el seu pare era el papa que va assassinar. A la pel·lícula, quan es veu acorralat per la Guàrdia suïssa pren una llumenera i s'immola a si mateix dintre de l'església.
  • El Cardenal encarregat de guiar al conclave, a la novel·la anomenat Mortati, es diu Strauss.

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. Angels and Demons de la Internet Movie Database del 19 de febrero, 2007

Enllaços externs[modifica]