Setge de Sarajevo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Sarajevo
Guerra de Bòsnia
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data5 d'abril de 1992 i el 29 de febrer de 1996
Coordenades43° 50′ 51″ N, 18° 21′ 23″ E / 43.8475°N,18.3563889°E / 43.8475; 18.3563889
LlocSarajevo, Bòsnia i Hercegovina
EstatBòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata
ResultatFi del setge pels Acords de Dayton
Bàndols
República Federal Socialista de Iugoslàvia Exèrcit Popular Iugoslau (1992)
República Srpska Exèrcit de la República Sèrbia (1992-96)
Bòsnia i Herzegovina Exèrcit de la República de Bòsnia i Hercegovina (1992-96)
OTAN OTAN (1994-96)
Comandants
República Federal Socialista de Iugoslàvia Milutin Kukanjac
(març-juliol 1992)
República Srpska Radovan Karadžić
República Srpska Ratko Mladić
República Srpska Tomislav Šipčić
(juliol-setembre 1992)
República Srpska Stanislav Galić (setembre 1992-agost 1994)
República Srpska Dragomir Milošević (agost 1994-febrer 1996)
Bòsnia i Herzegovina Alija Izetbegović
Bòsnia i Herzegovina Jovan Divjak
Bòsnia i Herzegovina Mustafa Hajrulahović Talijan
Bòsnia i Herzegovina Vahid Karavelić
Bòsnia i Herzegovina Nedžad Ajnadžić
OTAN Leighton W. Smith, Jr.
Forces
República Srpska 30.000 (1992) Bòsnia i Herzegovina 40.000 (1992)
Baixes
Més de 2.229 soldats morts[1] Més de 6.305 soldats morts[1] Civils de Sarajevo: Més de 10.000 morts i uns 56.000 ferits

El setge de Sarajevo mantingut per les forces de l'autoproclamada República Sèrbia (RS) i l'Exèrcit Popular Iugoslau (JNA) durant la guerra de Bòsnia, el més llarg contra una gran ciutat en la història militar moderna,[2][3] es va estendre entre el 5 d'abril de 1992 i el 29 de febrer de 1996.

Després de la declaració d'independència de Bòsnia i Hercegovina respecte de Iugoslàvia, i amb l'objectiu estratègic de crear un nou estat per als serbis de Bòsnia, la República Sèrbia, i que incloïa una part del territori de Bòsnia i Hercegovina, les forces sèrbies van envoltar Sarajevo amb 18.000 soldats estacionats als turons circumdants, que assetjaren la ciutat amb armes d'artilleria (com ara morters, tancs, i metralladores), així com amb franctiradors. A partir del 2 de maig de 1992, els serbis van aïllar la ciutat. La poc equipada defensa del Govern de Bòsnia, amb prop de 40.000 homes, fou incapaç de trencar el setge.

S'estima que prop de 10.000 persones van morir o van desaparèixer a la ciutat,[2] inclosos més de 1.500 nens. Unes 56.000 persones van resultar ferides, inclosos uns 15.000 nens. El 1995, els assassinats i la migració forçada havien reduït la població de la ciutat fins a 334.663 habitants, un 64% menys que abans de la guerra.

Després de la guerra, el Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia va condemnar dos generals serbis de nombrosos crims contra la humanitat pels seus actes. Stanislav Galić i Dragomir Milošević van ser condemnats a cadena perpètua i 29 anys de presó, respectivament.[4][5][6] Una de les 11 acusacions contra l'expresident de República Sèrbia Radovan Karadzic, té relació amb el setge de Sarajevo.[7]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setge de Sarajevo
  1. 1,0 1,1 «Rezultati istraživanja "Ljudski gubici '91-'95"» (en bosnià). Research and Documentation Center Sarajevo. Arxivat de l'original el 2010-12-03. [Consulta: 6 març 2010].
  2. 2,0 2,1 Kaufman, Joyce P. NATO and the former Yugoslavia: crisis, conflict, and the Atlantic Alliance. Rowman & Littlefield, 2002, pàg.88. ISBN 0742510220, 9780742510227. 
  3. Goulding, Daniel J. Liberated cinema: the Yugoslav experience, 1945-2001. Indiana University Press, 2002, pàg.229. ISBN 025321582X, 9780253215826. 
  4. «Condemnen a cadena perpètua el responsable del setge a Sarajevo». Diari de Girona, 01-12-2006. [Consulta: 6 març 2010].
  5. «33 anys per al general que va martiritzar Sarajevo». Avui, 13-12-2007. [Consulta: 6 març 2010].[Enllaç no actiu]
  6. «Appeals Chamber Partially Affirms the Convictions against Dragomir Milošević and Reduces his Sentence to 29 Years» (en anglès). ICTY, 12-11-2009. [Consulta: 3 març 2010].PDF
  7. «Radovan Karadzic claims Bosnian Muslims 'killed own people' in Sarajevo» (en anglès). The Guardian, 02-03-2010. [Consulta: 6 març 2010].