Vés al contingut

Districte de Bor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Bor
Борски округ (sr) Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 05′ N, 22° 06′ E / 44.08°N,22.1°E / 44.08; 22.1
EstatSèrbia Modifica el valor a Wikidata
CapitalBor Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població124.992 Modifica el valor a Wikidata (35,64 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaSèrbia Meridional i Oriental (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Superfície3.507 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud457 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació29 gener 1992 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Prefix telefònic030 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2RS-14 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webborski.okrug.gov.rs Modifica el valor a Wikidata

El Districte de Bor (en serbi: Борски округ/Borski okrug) és un districte de Sèrbia situat a la part oriental del país. Té una població de 124.992 habitants, i el seu centre administratiu és Bor.

Municipis

[modifica]

El districte està format pels municipis de:

Demografia

[modifica]

Segons el cens de 2011, el districte de Bor té una població de 124.992 habitants. La composició ètnica del districte és la següent:

Grup ètnic Població
Serbis 97.239
Valacs 13.313
Gitanos 2.244
Romanesos 791
Altres 5.592
Total 124.992

Història

[modifica]

Els tracis van dominar la regió abans de la conquesta romana el segle i aC, que va debilitar i subjugar les trinus paleobalcàniques. Els mesis, una tribu tracio-dàcia, van ser vençuts per l'imperi romà per part de Marc Licini Cras, cònsol de l'any 30 aC. La regió va passar a formar part de la Mèsia Inferior el 87 dC, durant el mandat de l'emperador Domicià.

La influència de la Religió hel·lenística es deixa veure en diverses troballes arqueològiques fetes a Rovine i Tamnič, i en un relleu de Zeus, Heracles i Dionís trobat a Bukovo.[1]

Al poble de Rogljevo s'hi ha excavat el jaciment romà amb necròpolis de Selište. Als jaciments de Negotin, per la seva banda, s'hi han trobat fibulae d'or i plata que daten dels anys 250-320 dC.[2]

Referències

[modifica]

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.