Germans Lumière

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Auguste Lumière)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgGermans Lumière
Fratelli Lumiere.jpg
Ocupació cineasta
Premis Ordre de la Francisque
Modifica dades a Wikidata

Auguste Marie Louis Nicolas Lumière (Besançon, França, 19 d'octubre de 1862 - Lió, França, 10 d'abril de 1956) i Louis Jean Lumière (Besançon, França, 5 d'octubre de 1864 - Bandol, França, 6 de juny de 1948), més coneguts com els germans Lumière, foren inventors, físics i industrials francesos que, associats, inventaren el cinematògraf.[1] Els dos germans tenen moltes coses en comú, estudiaren al mateix lloc, es feren socis de la mateixa empresa, es casaren amb dues germanes i inventaren junts el cinematògraf.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fills d'Antoine Lumière, fotògraf a la ciutat de Besançon, i Jeanne Joséphine Costille. La família es traslladà a Lyon a causa de l'amenaça prussiana, on, el 1870, el pare s'associà amb el fotògraf lionès Fatalo. Els dos germans foren matriculats al liceu La Martinière, la major escola tècnica de Lyon, on Louis Lumière acabaria, amb el temps, cursant estudis de física. Paral·lelament als seus estudis, reberen classes de piano, escultura i pintura.

Després que el seu pare obrís un petit negoci familiar de plaques fotogràfiques a Lyon i en augmentar les comandes, ambdós germans començaren a ajudar-lo, Louis com a físic i Auguste com a administrador. Louis va fer algunes millores en el procés de fotografies estàtiques. El 1880, varen començar a fer les seves primeres investigacions i experimentacions per a perfeccionar el sistema de plaques fotogràfiques que s'estava emprant a aquell moment. El 1881, Louis, a l'edat de 17 anys, inventà un nou procés anomenat placa seca, que va ajudar al desenvolupament de la pel·lícula. El 1882 patentà, finalment, l'Etiquete Bleue, la primera placa d'alta velocitat de la casa Lumière, amb la qual s'aconseguien fotografies amb una exposició d'una seixantena part de segon. Aquest fet féu que els Lumière s'independitzessin i el taller passà a ser fàbrica, i s'instal·là al nou solar de la zona lionesa de Montplaisir.

A partir de 1892, els germans varen començar a treballar en la possibilitat de fotografiar imatges en moviment. Varen plantejar un nombre significatiu de progressos notables. Ja l'any 1894, els germans Lumière produïen 15 milions de plaques a l'any.  

El cinema[modifica | modifica el codi]

El 1894, el pare de Louis i Auguste, Antoine Lumiére, va assistir a una exposició del kinetoscopi de Thomas Alva Edison a l'Exposició de París. Després de veure el seu funcionament, Antoine Lumière proposà als seus fills la possibilitat de crear un aparell que pogués reciclar l'invent del nord-americà i fer-lo útil per a projeccions públiques. Aquell mateix hivern, els dos germans començaren a treballar i investigar amb l'objectiu de superar les limitacions i problemes del kinetoscopi d'Edison, ja que hi havien detectat dos problemes principals. Per un costat, el pes i mesures del kinetògraf, a més del seu cost. Per altra banda, les limitacions del kinetoscopi, per la seva única opció de veure la pel·lícula un sol espectador.

Encara que els germans van començar a treballar plegats, ben aviat, Auguste Lumière preferí fer-se càrrec de la part òptica, treballant estretament amb l'òptic Alfred Molteni, mentre Louis Lumière se centrava a trobar el sistema que pogués sincronitzar el pas de la pel·lícula pel davant l'objectiu projector, amb l'ajut del tècnic Charles Moisson.

La innovació clau per a la invenció del cinematògraf i per a resoldre els problemes del kinetoscopi fou el disseny d'un procés de moviment intermitent basat en el sistema emprat per una màquina de cosir, en el qual dos passadors inserits en les perforacions de la tira de la pel·lícula de cel·luloide transportaven la pel·lícula.

Finalment, amb un aparell construït per Jules Carpentier, sota les instruccions del mateix Louis Lumière, el cinematògraf fou patentat el 13 de febrer de 1895.

El cinematògraf fou la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules en la pantalla gran, de manera que podien ser vistes per molts espectadors simultàniament. L'invent dels Lumière fou molt més petit i lleuger que el kinetògraf (pesava més o menys 5 quilograms) i es feia servir amb una maneta accionada a mà. Podia fotografiar i projectar una pel·lícula a una velocitat de 16 fotogrames per segon, molt més lent que el dispositiu d'Edison, la qual cosa significava que era menys sorollós a l'hora de projectar i utilitzava menys pel·lícula.

Al llarg de tot aquest any i part dels següents, Louis Lumière, que era dels dos germans qui tenia més aptituds artístiques per a la composició fotogràfica, fou l'encarregat directe de supervisar totes les pel·lícules, mentre el seu germà era el model per a moltes d'aquestes. Després de fer diverses presentacions en societats científiques i fotogràfiques, feren la seva presentació pública, projectant els films Lumière al Saló Indi del Grand Café del carrer dels Caputxins de París, el 28 de desembre de 1895.

Projeccions[modifica | modifica el codi]

Després d'una sèrie de projeccions privades, la primera presentació pública de la projecció dels germans Lumière es realitzà el 28 de desembre de 1895 a França, en el Saló Indi, situat al soterrani del Grand Café, al Boulevard de Capucines, situat entre l'òpera i la Madeleine.[2] Totes les pel·lícules foren rodades entre el febrer de 1895 i l'octubre de 1896 pels germans Lumière. El programa constava d'onze pel·lícules de 15 a 20 metres cadascuna, amb una durada total de 20 minuts de projecció. Aquest programa estava compost per:

  1. La Sortie de l'usine Lumière à Lyon (La sortida dels obrers de la fàbrica) Primera pel·lícula de la història del cinema, projectada a una sala on es pot veure els obrers de la fàbrica Lumière a l'hora de plegar.
  2. La Voltige
  3. La Pêche aux poissons rouges
  4. Le Débarquement du congrès de photographie à Lyon Film que varen rodar el mateix dia que varen fer una presentació del cinematògraf al congrès de fotografia de Lyon. Al film apareix l'astònom i pioner del cinema Jules Janssen parlant engrescadament amb Auguste Lumière.
  5. Les Forgerons
  6. L'Arroseur arrosé (El regador regat) Considerada la primera pel·lícula de ficció de la historia on hom pot veure un succés còmic basat en un fet real.
  7. Le Repas de bébé (L'esmorzar del bebè) Primer film estrictament familiar on apareix Auguste Lumière donant menjar a la seva filleta Andrèe i a la seva dona, asseguts tots tres al jardí de la Ville Lumière.
  8. Le Saut à la couverture
  9. La Place des Cordeliers à Lyon
  10. La Mer (Baignade en mer)

Els germans Lumière rodaren encara uns quants films més al llarg dels següents anys, de les quals cal destacar:

Distincions entre germans[modifica | modifica el codi]

La contribució d'Auguste Lumière a la invenció del cinematògraf (1895) fou força menor que la del seu germà, però participà molt activament en les tasques de filmació i exhibició de les pel·lícules, i aparegué en moltes d'aquestes com a model, arribant fins i tot a dirigir el que seria l'única pel·lícula una mica llarga dels germans Lumière: La vie de Christ (1898), la qual fou un fracàs comercial.

Auguste Lumière[modifica | modifica el codi]

Auguste Lumière va ser pioner en la utilització dels raigs X a França

Mentre el seu germà tenia facilitat per a l'art, la mecànica i la física, August Lumière excel·lí principalment a la química i la medicina. Sense deixar de treballar amb el seu germà per a l'empresa familiar, el 1910 fou el primer a emprar els raigs X a una consulta mèdica a França i als anys vint obrí un laboratori que aplegava més de 150 empleats als seus departaments de química, física, histologia, serologia i anàlisi. El laboratori comptava també amb una biblioteca científica de més de 30.000 volums. La seva contribució al camp de la medicina s'estengué també a estudis al voltant de diverses malalties, especialment el càncer, sobre el qual publicà uns escrits que foren molt criticats per una important part de la comunitat científica. La contribució d'Auguste Lumière a la invenció del cinematògraf (1895) fou força menor que la del seu germà però participà molt activament a les tasques de filmació i exhibició de les pel·lícules, apareixent en moltes d'elles com a model, arribant fins i tot a dirigir el que seria l'única pel·lícula una mica llarga dels germans Lumière: La vie de Christ (1898), la qual fou un fracàs comercial.

Louis Lumière[modifica | modifica el codi]

Louis Lumière, químic i industrial, realitzà una emulsió que va permetre la fotografia instantània. L'any 1895, va construir a Lyon el seu primer aparell cinematogràfic, amb el qual rodà la famosa Sortida dels obrers de la fàbrica, la seva primera pel·lícula. Més endavant, l'any 1903, va idear la placa tricrom que s'utilitzà en la fotografia en color. Durant la Primera Guerra mundial, treballà en la detecció acústica d'avions, i a més a més va crear el reescalfador catalític, per a l'aeronàutica. L'any 1935, va obtenir el cinema estereoscopi; superposava dues imatges sobre la pantalla (cadascuna corresponent a un punt de vista de cada ull), substituint així la visió monocular per la percepció tridimensional. No va tenir gaire èxit a causa de la incomoditat i fatiga que causaven les ulleres i el preu.

A més del cinema, Louis Lumière fou el principal promotor i creador de posteriors invencions de la companyia Lumière, com el fotorama (1900), consistent a una gran sala de projecció de diapositives en format panoràmic envolvent o, la més reeixida de totes, l'autocrom (1907), primer sistema popular de fotografia a color. A totes aquestes invencions, Louis Lumière fou sempre qui hi tingué un paper preponderant, qüestió acceptada també pel seu germà, qui sempre estigué més interessat a la química i la medicina. Per una qüestió merament contractual, tots aquests invents eren patentats pel nom de la societat.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

La fàbrica Lumière arribà a tenir més de tres-cents empleats i a convertir-se en una de les empreses de material fotogràfic franceses més importants de l'època. En acabar la Segona Guerra mundial, els dos germans foren investigats com a sospitosos de col·laboracionisme amb els alemanys, però no es va poder trobar, al seu moment, res que els pogués inculpar. A la fi de la seva vida, els dos germans van rebre tota mena d'honors -d'aquesta època és una famosa entrevista de Georges Sadoul a Louis Lumière, per al llavors nou mitjà televisiu-, però darrerament s'han aixecat de nou les investigacions sobre el seu passat en la guerra, havent-hi importants sectors de la societat francesa que s'han oposat que la seva imatge sigui impresa als bitllets de cent francs.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Auguste Lumière». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Gubern, Román. Historia del Cine. Primera (en castellà). Barcelona: Anagrama, Octubre 2014, p. 24. ISBN 978-84-339-5951-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans Lumière Modifica l'enllaç a Wikidata