Franz Böhme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranz Friedrich Böhme
Bundesarchiv Bild 183-J21813, Franz Böhme.jpg
Nom original (de) Franz Böhme
Biografia
Naixement 15 d'abril de 1885
Zeltweg, Estíria
Imperi austro-hongarès Imperi Austrohongarès
Mort 29 maig 1947 (62 anys)
Nuremberg Alemanya Alemanya
Causa de mort Caiguda
Activitat
Ocupació Soldat i oficial
Lleialtat Imperi austro-hongarès Imperi Austrohongarès
Àustria Primera República Austríaca
Alemanya nazi Alemanya nazi
Branca militar Exèrcit austrohongarès Exèrcit Austrohungarès
Exèrcit austríac Exèrcit austríac
Wehrmacht Wehrmacht
Rang militar Coronel General
Conflicte Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Altres
Condemnat per crim de guerra
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Franz Friedrich Böhme (Àustria, 15 d'abril de 1885 - 29 de maig de 1947) va ser un general de la Wehrmacht, exercint com a Comandant del 20è Exèrcit de Muntanya i Comandant General a Sèrbia i Comandant en Cap durant l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi.

Biografia[modifica]

El seu pare va morir en 1902, quan Franz tenia 17 anys, i la seva mare Maria Ludmilla, de soltera Stremayr, un any més tard. El 1929 es va casar amb Romana Maria Hüller von Hüllenried, la filla del general Karl Rudolf Hüller von Hüllenried.

A les guerres[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial va combatre a Galizia i Itàlia. Entre les dues confrontacions servir en l'exèrcit austríac.

Durant la Segona Guerra Mundial va participar en la Invasió de Polònia de 1939 i a la Batalla de França de 1940. Del 16 de setembre de 1940 al 2 de desembre de 1941 va ser comandant general del territori ocupat de Sèrbia. El 1944 va patir un greu accident aeri. El 1945 va ser Comandant en cap durant l'ocupació de Noruega per l'Alemanya Nazi.

Judici i suïcidi[modifica]

Després de la seva captura a Noruega, va ser processat al Judici dels Ostatges en el marc dels Judicis Secundaris de Nuremberg i acusat pels crims comesos a Sèrbia, quan va controlar la regió al principi de la guerra. Va establir la quota de les accions de represàlia contra els serbis, assassinant-ne cent per cada alemany mort i cinquanta per cada ferit.[1] Es va suïcidar el 29 de maig de 1947 saltant del quart pis de la presó en què es trobava. El seu cos va ser inhumat a Graz.

Referències[modifica]

  1. Hana Weiner, Dalia Ofer, Anne Barber (1996), Dead-end Journey: the Tragic Story of the Kladovo-Šabac Group. University Press of America. ISBN 0-7618-0199-5 pp. 145-152

Bibliografia[modifica]

  • Walther-Peer Fellgiebel (2000), Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5.

Enllaços externs[modifica]