Josep Puig i Boix

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Puig i Boix
Dades biogràfiques
Naixement 1947
Vic
Educació Professor de la UAB
Es coneix per Treballs de recerca i exposició de la problemàtica energètica actual.
Activitat professional
Ocupació Enginyer industrial
Altres dades
Títol Diplomat en:  · Enginyeria Biomèdica,  · Enginyeria del Medi Ambient i Ecologia i  · Gestió Ambiental.
Doctorat en Enginyeria Industrial.
Partit polític Junts per Catalunya
Premis i reconeixements

Lloc web http://ca-es.facebook.com/people/Pep-Puig-I-Boix/590401751
Modifica dades a Wikidata

Josep Puig i Boix (Vic, 1947) és enginyer industrial, especialitzat en tècniques energètiques (ETSEIB, 1973), diplomat en Enginyeria Biomèdica (Càtedra d'Enginyeria Química Especial, ETSEIB, 1973), diplomat en Enginyeria del Medi Ambient, Ecologia i Gestió Ambiental (AEIC, COEIC, ETSEIB-UPC, CPE, 1979) i doctorat en enginyeria industrial (UPC, 1982).

Activitat professional i docent[modifica]

Des de l'any 1974 treballa com enginyer tant a l'empresa privada com a la universitat. Va ser assessor tècnic, fins a finals de l'any 1993, a Ecotècnia (de la qual en va ser cofundador l'any 1981), societat cooperativa que opera en els camps de les energies renovables, especialment l'energia eòlica.[1]

Fundador, l'any 1992 d'Ecoserveis, una associació professional dedicada a la consultoria i a l'educació sobre energia i medi ambient. També va formar del Consell Assessor, a més de col·laborar amb diversos articles, de la revista Quaderns Tècnics, publicació pionera de la divulgació tecnològica en català.[2][3]

Actualment comparteix l'activitat professional entre Ecoserveis (dedicat bàsicament a desenvolupar projectes europeus d’educació en energia), la de professor associat al Departament de Geografia i Secció de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix els cursos de llicenciatura (Energia i Societat), mestratge i doctorat (Energia i territori) i la de codirector a Yansa CIC (empresa sense ànim de lucre amb seu a Anglaterra, l'objectiu de la qual és posar l'energia eòlica al servei de les comunitats indígenes).[1]

A més de ser membre d'Ecoserveis i de l'ONG ecologista Alternativa Verda, és portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears (que organitza anualment, des de l'any 1987, les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears i Energèticament Sostenible), president de la secció espanyola d’Eurosolar i vicepresident d’Eurosolar - l’associació europea per a les energies renovables. És secretari de l'associació Dia de la Terra que organitza des de l’any 1996 la Fira per la Terra a Barcelona.[1] És vicepresident del Consell Rector de la cooperativa de producció i consum d'energia renovable Som Energia.

També ha presentat ponències a diversos fòrums nacionals i internacionals i és membre del comitè organitzador de les Conferències Catalanes per un Futur Sense Nuclears (des de l’any 1987).[4][1]

Política i militància ecologista[modifica]

Durant la seva joventut, Josep Puig i Boix va militar a grups d'esquerra radical a la universitat, havent estat condemnat pel Tribunal de Orden Público. Va ser president de l'Associació de Veïns de la Sagrera al llarg de la transició del franquisme a la democràcia. Va coordinar el bloc d'informació que sota el títol Ecologia i Associacions de Veïns es va publicar a Sagrera - Revista del Barri de la Sagrera (gen-feb-mar-1979).[1]

Va formar part del Comitè Català del Dia del Sol que va organitzar per primera vegada a Catalunya el Dia del Sol, al llarg del qual es van fer públics els elements per una Pla Energètic Alternatiu a Catalunya (Solstici d'Estiu, 1979). Va ser membre de la Comissió Tècnica Assessora de la Coordinadora d'Ajuntaments per una Moratòria Nuclear - CAMON, que va redactar l'Informe CAMON (1979).[1]

Des de la segona meitat dels anys 70 és actiu dins del moviment ecologista a Catalunya, havent participat en incomptables actes i campanyes de denúncia i resistència ecològica. Va col·laborar a les revistes Userda, Alfalfa i El Ecologista. Va participar en el naixement d'Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) a la tardor de 1983, organització cívico-política ecologista catalana, en la qual va militar des de la seva fundació. Va participar en la fundació de Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya), organització sorgida del procés de refundació del projecte verd a Catalunya (gen-abr.1993).[4][1]

Actualment milita a Els Verds - Alternativa Verda, des de la seva refundació, l'estiu de 1999.[1]

El 2017 va anar a les llistes de Junts per Catalunya per Barcelona a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2017.[5]

Ponències i conferències[modifica]

Va participar en la Cimera de la Terra (1992) —Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament - CNUMAD —on va ser actiu a la Cimera Verda Planetària, al Fòrum Global'92 i al Fòrum Internacional d'ONG (Rio de Janeiro, maig-juny 1992), on va actuar de negociador del Tractat d'Energia de les ONG. Ha estat el coordinador de la traducció i publicació de la versió catalana dels Tractats del Fòrum Internacional d'ONG. Va participar també a la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (Johannesburg, estiu 2002), on va fer diverses intervencions en el marc del Fòrum Global dels Pobles.[1]

Ha pres part en quatre Congressos Bioregionals nord-americans (ara anomenats Congressos bioregionals de l'illa de la tortuga, 1988, 1990, 1992, 1994), i col·labora en la publicació bioregional "Planet Drum" (publicació de la "Planet Drum Foundation" de San Francisco). Va participar en el '1r Encuentro Bioregional de las Americas' (Tepoztlan, Morelos, Mexico, novembre 1996).[1]

Ha estat membre del Consell Assessor de la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural -DEPANA i del Consells de Redacció de les revistes: DEPANA en Acció, Ecologia Política i Userda – revista de pensament ecologista (II època). Actualment és membre del Consell Assessor de la revista Medi Ambient, Tecnologia i Cultura i de la revista Dia de la Terra.[1]

El 13 de febrer de 1997 va ser elegit a Estrasburg per a ser President de l'Associació Europea "Energie-Cités", reconeguda per la Comissió Europea com interlocutor de les ciutats en el tema de l'energia. Va participar, formant part de la delegació de ciutats de l'ICLEI, a la COP3 on es va acordar el Protocol de Kyoto. A l'assemblea general d'aquesta xarxa europea (Brussel·les, 23 d'abril de 1999) va ser reelegit president d'aquesta xarxa que agrupa un centenar de ciutats europees que treballen a millorar l'eficiència energètica de la ciutat i en la introducció de les energies renovables en els entorns urbans. Va presidir Energie-Cités fins a l'any 2000.[1]

Va ser vicepresident del comitè organitzador de la conferència REBUILD. Shaping the tomorrow cities que va tenir lloc a Barcelona del 4 al 7 d'octubre de 1999.[1]

Ha intervingut en nombrosos Congressos i Conferències sobre energia i medi ambient, energies renovables i sostenibilitat.[1]

Des del mes de maig de 1995 fins al mes de juny de 1999 va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona pel grup municipal d'Iniciativa – Els Verds (IC-EV), i des de juliol de 1995 fins al juliol de 1999 va formar part de l'equip de govern de la ciutat, essent responsable de la Regidoria de Ciutat Sostenible, des d'on va liderar el procés per a l'adopció de la Carta d'Aalborg de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat i des d'on va liderar el procés d'adopció de l'Ordenança Solar de la ciutat de Barcelona, iniciativa guardonada amb el Premi Solar Europeu (Bonn, novembre 2000).[1]

Publicacions[modifica]

Llibres[modifica]

Josep Puig és autor del següents llibres:

  • El Delicte Ecològic de la Central Tèrmica de Cercs (Alternativa Verda, 1989)
  • Ecologisme: Aprenent a Rehabitar la Terra (Barcanova, 1991) ISBN 978-84-753-3603-9
  • Energies Netes (Barcanova, 1993) ISBN 978-84-7533-940-5
  • Condicions d’una Societat Ecològica (EcoConcern, Papers d’innovació social, 29, maig 1994,)[6]
  • La Ciutat Sostenible (EcoConcern, Papers d’innovació social, 50, maig 1997)[6]
  • L’energia a les ciutats: Una reflexió i una guia d’acció (EcoConcern, Papers de Sostenibilitat, 4, desembre 2001)[6]

Alhora, és coautor dels següents llibres:

  • Catalunya sota el perill de l'urani (Edicions 62, 1981) ISBN 978-84-297-1767-9
  • El poder del viento (Ecotopia Ediciones, 1982) ISBN 978-84-85813-09-4
  • Noves tecnologies: risc i alternatives (Edicions de la Magrana, Fundació Jaume Bofill, 1987) ISBN 978-84-7410-273-4
  • La ruta de l'energia (Anthropos, 1990) del qual n'és autor conjuntament amb el Dr. Joaquim Corominas. ISBN 978-84-7658-244-2
  • La utopia ecològica (Editorial Mediterrània, 1999)
  • Agenda 21 Local de Barcelona (Icaria, 2000),
  • Globalització i Medi Ambient: el segle de l’ecologia (Una Sola Terra, 2002) ISBN 978-84-607-4040-7
  • De la Utopía al Programa (CCCB y Bakeaz, 2002) ISBN 978-84-88811-79-0
  • Una Sola Terra: llums i ombres de la Cimera de Johanesburg (Una Sola Terra, 2003) ISBN 978-84-607-8843-0
  • Energía, participación y sostenibilidad: Tecnología para el desarrollo humano (Associació Catalana d’Enginyeria Sense fronteres, 2006) ISBN 978-84-609-9452-7
  • Cap a un habitat(ge) sostenible (CADS, 2010).

Així com els capítols referenciats de les següents obres:

  • Prospectiva energètica: Els contorns d’un nou model energètic i el procés de transició, dins de La tecnologia: llums i ombres. Informe 2004 de l’Observatori del Risc (Institut d’Estudis de la Seguretat, Barcelona 2004) ISBN 978-84-609-2401-2
  • El Bioregionalisme, dins d’El Pensament Ecologista: Projectes Solars a Catalunya (Una Sola Terra, 2006) ISBN 978-84-611-0464-2
  • De los combustibles fósiles y nucleares a los sistemas energéticos limpios y eficientes del siglo XXI, dins d’El final de la era del petroleo barato (Icaria, 2007) ISBN 978-84-7426-947-5
  • Barcelona and the Power of Solar Ordinances: Political Wll, Capacity Building and People’s Participation, dins de Urban Energy Transition: From Fossil Fuels to Renewable Power (Elsevier, 2007) ISBN 978-0-08-045341-5
  • Renewable regions: Life after Fossil Fuels in Spain, dins de 100% Renewable: Energy Autonomy in Action (Earthscan, 2009). ISBN 978-1-84407-718-2

Articles i revistes[modifica]

  • Va coordinar i supervisar tècnicament, des de l'any 1993 fins l’any 2005, la traducció catalana de L'Estat del Món: Informe del Worldwatch Institut sobre el progrés cap a una societat sostenible (Centre Unesco de Catalunya).
  • Des de l’any 1996 fins l’any 2005, la de Signes Vitals (Centre Unesco de Catalunya). Va supervisar la traducció catalana d'Ecoeconomia: La construcció d'una economia per a la terra de Lester. R. Brown (Centre Unesco de Catalunya, 2002).

Ha publicat articles a diverses revistes científiques i tècniques i de divulgació general sobre temàtiques energètiques, ecològiques i tecnològiques. És, o va ser, col·laborador i/o articulista dels diaris Avui, El 9 Nou, Regió 7, La Vanguardia (suplement de Ciència i Tecnologia) i El Periódico de Catalunya.

Premis[modifica]

  • Va ser guardonat amb el premi "Joaquín Costa de Periodismo" (1991, FUHEM, Madrid),[7] concedit al "trabajo periodístico individual o colectivo que durante el bienio 1990-1991 más haya contribuido a vincular la problemática energética con la conservación del medio ambiente".
  • Les persones que fundaren Ecotècnia foren guardonades amb el "Premi Poul laCour", atorgat per la 2001 European Conference on Wind Energy.[8]
  • Ecoserveis va ser guardonada amb el Premi Solar Europeu 2004 en la seva categoria d’Arquitectura Solar, per liderar el projecte de la Fàbrica del Sol a Barcelona.[9]

Referències[modifica]