Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióEls Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)
Dades base
Tipus entitat Partit polític català
Ideologia Ecologisme
Història
Fusió de Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya)
Moviment d'Esquerra Nacionalista-Ecologistes de Catalunya
Els Verds
Fundació 1993
Fusionada amb Iniciativa per Catalunya-Els Verds (1995-1998)
Successor Els Verds - Alternativa Verda
Els Verds - Opció Verda
Els Verds - Esquerra Ecologista
Els Verds i Més
Dissolució 1998
Organització i govern
Seu central 
Persona clau Josep Puig i Joan Oms
Modifica dades a Wikidata

Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) fou una organització que es va fundar el 1993, al Congrés d'Unitat fet a Terrassa el 24 d'abril de 1993, amb la voluntat de crear un únic referent polític verd, per la unió de 4 organitzacions:[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Abans de les eleccions municipals de 1995, els representants legals de Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya), signaren un acord amb Iniciativa per Catalunya per formar la coalició Iniciativa per Catalunya-Els Verds,[1] obtenint en les següents cites electorals una presència institucional destacable, amb una diputada al Parlament de Catalunya (Maria Olivares) i alguns regidors a ciutats com Barcelona (Josep Puig) i l'Hospitalet de Llobregat (Joan Oms).

Ara bé, l'acord amb Iniciativa per Catalunya suposava que aquesta podia utilitzar el nom de la coalició (incloent "Els Verds") a tots el municipis on es presentava, encara que no hi hagués acord amb l'assemblea local d'Els Verds. Això va suposar que s'intentés impugnar algunes candidatures i, finalment, moltes poblacions (Terrassa, Sabadell, Granollers, Les Franqueses, entre altres) on hi havia assemblees locals actives no van poder presentar-se a les eleccions i IC va presentar-se utilitzant el nom d'Els Verds. Aquest va suposar el primer trencament important d'EV(CEC).

Després de l'escissió a IC el 1997, el 1998 Iniciativa per Catalunya i EV(CEC) exploren la possibilitat d'estrènyer lligams. El desacord profund sobre aquesta qüestió i d'altres genera una crisi a EV(CEC) que esclata en l'assemblea del març del 1998, que acaba amb la divisió del partit i la consegüent fi del projecte unitari.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Prat, Enric. Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 145. ISBN 8447527905.