Moviment d'Esquerra Nacionalista

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióMoviment d'Esquerra Nacionalista
Dades
Nom curt MEN
Tipus organització política
Ideologia política socialisme, independentisme català, feminisme i antimilitarisme
Alineació política esquerra
Història
Reemplaça Nacionalistes d'Esquerra
Creació 1985
Dissolució 1993
Organització i govern
Seu 
Part de Els Verds - Confederació Ecologista de Catalunya
Modifica les dades a Wikidata

El Moviment d'Esquerra Nacionalista (MEN) fou una organització assembleària catalana d'esquerra alternativa, ecologista, independentista, feminista i antimilitarista. Es va formar a partir de la Coordinadora d'Assemblees de Nacionalistes d'Esquerra que aplegava les assemblees locals i sectorials de Nacionalistes d'Esquerra que no havien acceptat la integració amb sectors crítics d'ERC en l'Entesa de l'Esquerra Catalana el 1985.[1]

La sectorial de joves es va implicar activament en la lluita dels objectors de consciència per l'abolició de la conscripció i l'any 1984 va formar la Coordinadora Anti-Mili Mili KK conjuntament amb el MOC, JCR, MJCC, MDT, antics membres del GAMBA i sectors llibertaris[2].

També des de 1984 va promoure l'Assemblea Municipal de l'Esquerra Nacionalista (AMEN), després anomenada Assemblea Municipal de l'Esquerra Independentista (AMEI), per coordinar en l'àmbit municipal les candidatures properes (com la CUPA d'Arbúcies i la Unitat Municipal 9 de Sant Pere de Ribes)[3] i promoure'n de noves conjuntament amb l'MDT, l'LCR, l'MCC i altres sectors de l'esquerra radical i alternativa, registrant les sigles Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per facilitar-ho.

L'any 1986 una part dels seus militants, entre els quals Jaume Oliveras i Antoni Lecha, va abandonar la formació per integrar-se al Moviment de Defensa de la Terra.

Els anys 1987 i 1989 donarà suport a la candidatura d'Herri Batasuna al parlament europeu. El mateix any 1989 s'integrarà com a corrent dins la Crida a la Solidaritat participant en el procés incipient per convertir aquesta organització cívica en una formació política.Però l'aposta d'un sector important de La Crida per reforçar ERC com a pal de paller de l'independentisme fa que aquesta abandoni aquesta via i acabi dissolent-se el 1993.

L'any 1992 el MEN es presenta a les eleccions autonòmiques catalanes en coalició amb Alternativa Verda i el 1993 es fusiona amb aquesta i dues formacions ecologistes catalanes més (Els Verds i Alternativa Ecologista de Catalunya) formant Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya)[4] que es presentarà a diverses convocatòries electorals en solitari i també amb coalició amb Iniciativa per Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya o Esquerra Unida i Alternativa fins a la seva dissolució el 1998.

Alguns dels seus militants més significatius van ser Joan Oms i Llohis, Armand de Fluvià i Escorsa o Maria Olivares i Usac.

Referències[modifica]

  1. «Nacionalistes d’Esquerra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Prat, 2004, p. 176.
  3. Ramos, Àngel «Entrevista a Jaume Oliveras. "ERC està adquirint una personalitat pròpia dins el món municipal"». Esquerra Nacional, Juliol-Agost 1999.
  4. Prat, Enric. Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Edicions Universitat Barcelona, 2004, p. 145. ISBN 8447527905.