Batalla de Carpi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Carpi
Guerra de Successió Espanyola
Gravat de la batalla de Carpi
Batalla de Carpi
Data 9 de juliol del 1701
Localitat Carpi
Territori Ducat de Mòdena (hui en dia Itàlia)
Resultat Victòria imperial
Batalla de Carpi (GSE Nord Itàlia)
Batalla de Carpi
Batalla de Carpi
Batalla de Carpi
Coord.: 44° 47′ 0″ N, 10° 53′ 0″ E / 44.78333,10.88333
Bàndols
Dues Corones Borbòniques

Pavelló reial del Regne de França Regne de França
Ducat de Màntua Ducat de Màntua
Ducat de Mòdena Ducat de Mòdena
Ducat de Savoia Ducat de Savoia [1]
Escut Felip V Monarquia Hispànica

Sacre Imperi Germànic

Sacre Imperi Romano Germànic Sacre Imperi Germànic

Comandants en cap
Exèrcits Borbònics

Escut de França posterior al segle XIV Nicolas Catinat

Exèrcits Imperials

Sacre Imperi Romanogermànic Príncep de Savoia

Forces
~25.000 ~30.000
Baixes
desconegudes desconegudes
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra de Successió Espanyola
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Chiari

La Batalla de Carpi va ser la primera batalla de la Guerra de Successió Espanyola i va ser lliurada el 9 de juliol del 1701 al Ducat de Mòdena, territori aliat de la França borbònica, quan els exèrcits de l'Imperi iniciaren, en solitari, la invasió dels territoris hispànics a Itàlia.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La invasió imperial dels territoris hispànics d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

A Itàlia l'emperador prengué la iniciativa i a començaments de l'estiu un exèrcit imperial sota el comandament del Príncep Eugeni de Savoia es reuní al Tirol amb l'objectiu d'ocupar els territoris hispànics a Itàlia. Per defensar aquests territoris, les Dues Corones diposaven d'un exèrcit franco-hispànic sota les ordres de Nicolas Catinat que es concentrà lentament entre el Chiese i l'Adige. Però les dificultats de subministrament retardaren l'avenç del Príncep Eugeni de Savoia i les tropes borbòniques pogueren ocupar sòlides posicions a Rivoli Veronese, prop de Verona. En aquesta situació el Mariscal Catinat es creia segur en tant que la República de Venècia s'havia declarat neutral.

El Príncep Eugeni de Savoia travessa els Alps[modifica | modifica el codi]

El Príncep de Savoia travessa els Alps.

Però mentre el Príncep Eugeni de Savoia feia ostentoses demostracions de voler travessar els Alps per l'Adige o pel Llac Garda, de manera secreta arribava a un acord amb la República de Venècia que li garantia el pas pel seu territori malgrat la seva neutralitat. Així, el 27 de maig i prenent infinites precaucions per mantenir el secret, travessà les muntanyes per camins que cap exèrcit havia emprat des de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic pel districte de Vicenza i el 28 de maig el seu exèrcit ja es trobava a les planúries del Po.

El seu primer objectiu fou el de travessar el riu Adige sense haver de lluitar, mentre que debastava les terres del Duc de Màntua per tal de forçar-lo a canviar de bàndol.

El Mariscal Nicolas Catinat havia quedat totalment sorprès doncs, donant per descomptant la neutralitat veneciana, no havia previst trobar-se les tropes confederades a la vall del Po. Refet de la sorpresa, cometé un nou error quan en veure les tropes imperials desplegar-se per Legnago pensà que la invasió es dirigia cap a les terres al sud del Po.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Després de cinc setmanes de cauteloses maniobres per part d'ambdós exèrcits, el Príncep Eugeni de Savoia trobà finalment un punt no vigilat. Amb les precaucions habituals de secret (enganyant fins i tot el seu propi exèrcit), travessà el riu Adige la nit del 8 de juliol al 9 de juliol i penetrà fins a Carpi el 9 de juliol, aïllant i derrotant a la cavalleria borbònica.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El Mariscal Nicolas Catinat hagué de concentrar ràpidament el seu exèrcit que es trobava escampat pel Mincio, mentre el Príncep Eugeni de Savoia es dirigí cap al nord i recobrava contacte amb la seves línies d'aprovisionament a Rivoli.

Finalment pogué enllestir les seves preparacions per travessar el Mincio a la vora de Peschiera del Garda pel flanc esquerra del Mariscal Nicolas Catinat el 28 de juliol.

La cavalleria del Mariscal Catinat no oferí cap resitència doncs la seva màxima preocupació era evitar la invasió dels territoris hispànics de la península italiana al sud del Po. Així, les tropes borbòniques s'anaren retirant fins a l'Oglio. De resultes d'aquesta derrota estratègica, el Mariscal Nicolas Catinat fou destituït del comandament en cap de les tropes borbòniques al front italià i rellevat pel Duc de Villeroy.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El Ducat de Savoia Ducat de Savoia va formar part de l'Aliança borbònica fins el 8 de novembre de 1703, quan pel Tractat de Torí va canviar de bàndol i es va unir a la Gran Aliança de La Haia