Partit Polític dels Radicals
|
|||||
 |
|||||
| Dades base | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus entitat | Partit polític neerlandès | ||||
| Ideologia | Cristianisme progressista, ecologisme | ||||
| Història | |||||
| Fundació | 27 d'abril de 1968 | ||||
| Dissolució | 16 d'abril de 1991 | ||||
| Organització i govern | |||||
| Presidència | Jacques Aarden (1971-1972) Bas de Gaay Fortman (1972-1977) Ria Beckers (1977-1989) |
||||
 |
|||||
Partit Polític dels Radicals (neerlandès Polieteke Partij Radikalen, PPR) fou un partit polític neerlandès d’esquerra d’inspiració cristiana fundat el 1968. El 1991 es va unir al Partit Popular Evangèlic (EVP) i al Partit Socialista Pacifista per formar GroenLinks.
Després de les eleccions de 1967 es forma govern dels conservadors KVP-ARP-CHU amb els liberals de VVD i no amb el Partit del Treball, frustrant les esperances d’un govern progressista. Això provocà protestes en el sector progressista del Partit Antirevolucionari i alguns del Partit Popular Catòlic, quan es veia clar que tots tres anaven a unir-se. L'abril de 1968 els radicals catòlics Jacques Arden i Bas de Gaay Fortman, formaren partit i el seu grup parlamentari propi. Ruud Lubbers, que inicialment hi simpatitzava, no es va unir.
Col·laboraren estretament amb el Partit Socialista Pacifista, Demòcrates 66 i el Partit del Treball, amb qui van fer PAK (acord progressista) i govern a l'ombra. Es presentà a les eleccions de 1971 però només va obtenir 2 escons, i els membres del PAK 52, alhora que per fi PvdA i VVD fan govern conjunt. A les eleccions de 1972 es presentaren amb Bas de Gaay com a cap de llista i obtingueren 7 escons, alhora que els del PAK sumaven 56; aleshores es formà un govern de centreesquerra (el PAK amb dissidents d'ARP i KVP) presidit per Joop den Uyl i on PPR aportà com a ministres Harry van Doorn (Cultura) i Boy Trip (secretari d'estat).
A les eleccions de 1977 el nou cap fou Ria Beckers, però la polarització de l'enfrontament entre Den Uyl i Van Agt provoca la caiguda a 3 escons i queda fora d'un possible govern. Els anys 1981 i 1983 també participà en manifestacions antinuclears i s'hi formaren dos grups, el d'Eric Jurgens, partidari de col·laborar amb PvdA, i el de Wageriningen, de fer-ho amb el Partit Comunista i el Partit Socialista Pacifista, altres amb els verds (Bas de Gaay). Les dues opcions últimes s'aliaren i s'imposaren en el Congrés de 1981 i a les eleccions de 1981 va obtenir 3 escons, però que es va reduir a 2 a les de 1982. El 1985 reberen al dissident de la CDA Stef Dijkman.
La col·laboració amb el Partit Popular Evangèlic (EVP) i el Partit Socialista Pacifista (PSP) es va fer més estreta: el 1984 signaren l'Acord Verd Progressista i es presentaren plegats a les eleccions europees de 1984 amb un programa pacifista i antinuclear, i assoliren l'obtenció d'un eurodiputat. El 1989 van iniciar converses amb el Partit Comunista i el PSP per a formar partit unificat, amb membres de sindicats, moviment antinuclear, artistes i del Partit Popular Evangèlic; es presentaren a les eleccions de 1989 liderats per Ria Beckers amb el nom d'Esquerra Verda. El nou partit es constituí oficialment el 1991 i tots tres partits socis s'hi van dissoldre.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Polític dels Radicals |
