Vés al contingut

Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUnió Democràtica dels Hongaresos de Romania
(hu) Romániai Magyar Demokrata Szövetség
(ro) Uniunea Democrată Maghiară din România Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtUDMR, RDMSZ i UDMR Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme
regionalisme
democràcia cristiana
Transylvanianism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació25 desembre 1989
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBéla Markó (1993–2011)
Hunor Kelemen (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Cambra dels Diputats de Romania
21 / 330
Senat de Romania
10 / 135
Parlament Europeu
2 / 720 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webudmr.ro Modifica el valor a Wikidata

La Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania (en romanès Uniunea Democrată Maghiară din România, UDMR) (en hongarès Romániai Magyar Demokrata Szövetség, RMDSz) és un partit polític de Romania. La UDMR quasi sempre ha estat un partit "frontissa", ja que ha participat en els governs des del 1996 fins al 2008. És un partit que defensa la minoria hongaresa i els seus objectius són protegir-la i defensar-la i també la descentralització del país.

Història

[modifica]

El partit fou creat el 25 de desembre de 1989, just després de la fi de la Revolució Romanesa de 1989, el partit fou creat per reivindicar els drets de la minoria hongaresa, els seus fundadors foren Géza Domokos i Béla Márko.

A les primeres eleccions demòcratiques celebrades el 20 de maig de 1990 el partit obtingué un resultat rècord, amb la segona posició, 29 diputats i 12 senadors, i postulant-se com el principal partit de l'oposició al govern de majoria absoluta del Front de Salvació Nacional encapçalat per Ion Iliescu.

A les eleccions legislatives del 27 de setembre de 1992, el partit sofrí una davallada que el portà fins a la cinquena posició i 27 diputats i 12 senadors, això provocà el relleu a la presidència del partit a Béla Márko, càrrec que ostentaria fins 2011.[1] La UDMR no presentà cap candidat a la presidència de la república fins al 1996.

L'oportunitat de la UDMR arribà l'any 1996, en les eleccions presidencials del 3 de novembre quan es presentaren per primer cop a unes presidencials, el partit nominà a György Frunda com a candidat, aquest obtingué el 6,02% dels vots, i donà suport a Emil Constantinescu per a la segona volta, que al final acabà guanyant. El mateix 3 de novembre també se celebraren les eleccions legislatives, en què la UDMR patí una segona davallada, amb 25 diputats i 11 senadors, tot i això el partit vencedor, la Convenció Democràtica Romanesa (CDR), els oferiren la formació de govern. Al govern de Victor Ciorbea van obtenir un ministeri (Turisme, encapçalat per Ákos Birtalan) i un miniseri-delegat (Monories Nacional, encapçalat per György Tokay). El 17 d'abril de 1998 amb la renovació del govern, la UDMR va deixar el ministeri de Turisme al ministeri de Salut (encapçalat per Francisc Baranyi, i posteriorment per Gábor Hajdú), mentre que al ministeri-delegat de minories nacionals hi continuà György Tokay, però posteriorment també fou substituït per Péter Eckstein-Kovács. El 22 de desembre de 1999, amb el nou govern presidit per Mugur Isărescu, atorgà a la UDMR un ministeri d'estat i el ministeri de Salut, tots encapçalats per Gábor Hajdú.

En les eleccions presidencials del 26 de novembre de 2000, tornaren a nominar a György Frunda, com a candidat presidencial, obtenint un 6,22%, aquest cop donà suport a Ion Iliescu, que també guanyà la segona volta. El mateix dia se celebraren les legislatives, i el partit tornà a remuntar resultats electorals històrics, aconseguint 27 diputats i 12 senadors, i amb la victòria del Pol Democràtic Social de Romania (PDSR, Socialdemòcrates), amb qui aconseguiren un acord perquè la UDMR donés estabilitat parlamentària al PDSR, a canvi que el govern firmés decrets per a determinats drets per a la minoria hongaresa. Durant la legislatura 2000-2004 la UDMR no va tenir cap ministeri, tot i donar suport al govern.

El 28 de novembre de 2004, a les eleccions presidencials, van nominar a Béla Márko com a candidat, aquest va obtenir un 5,10% (una davallada de l'1,12% respecte a les eleccions del 2000), per a la segona volta donà suport a Adrian Năstase, però la victòria del candidat de l'Aliança de la Justícia i la Veritat, Traian Băsescu, va remoure l'espectre polític romanès. Finalment el partit, juntament amb el Partit Conservador, van deixar de donar suport al PSD, i van passar a formar part del nou govern. Pel que fa a les eleccions legislatives, el partit va tornar a sofrir una altra devallada, obtenint 22 diputats i 10 senadors (que vol dir 5 diputats i 2 senadors menys). En el nou govern presidit per Călin Popescu-Tăriceanu, la UDMR va tenir-hi posicions importants: un ministeri d'estat, coordinant la cultura, l'educació i la integració europea (encapçalat per Béla Márko), el ministeri de telecomunicacions in teconologia de la informació (dirigit per Zsolt Nagy) i dos ministeris delegats, el d'obres públiques (liderat per László Borbély) i el de comerç (encapçalat per Iuliu Winkler). El 5 d'abril del 2007, tot i l'abandonent del Partit Demòcrata i del Partit Conservador, la UDMR no abandonà el govern i continuà, fet que requerí canvis al govern: Béla Márko continua essent ministre d'estat (fins a la seva dimissió el 3 de juliol de 2007), Attila Korodi passà a ocupar el ministeri de medi ambient, László Borbély passà a ocupar el ministeri de desenvolupament regional, Zsolt Nagy continuà amb el ministeri de telecomunicacions i tecnologia de la informació fins a la seva dimissió l'11 de juny de 2007, aquest fou substituït per Iuliu Winkler, però també dimití el novembre del mateix any, i fou finalment substituït per Károly Borbély.

A les eleccions legislatives del 30 de novembre de 2008, el partit conservà el 22 diputats a la Cambra dels Diputats, però perdé un senador i es quedà amb 9 i el partit passà a l'oposició.

Hunor Kelemen en 2023

Béla Márko no es va presentar a un altre mandat presidencial al partit, però va mantenir el seu càrrec de govern fins al 2012 i el seu mandat parlamentari fins al 2016. Hunor Kelemen es va convertir en el nou líder del partit en rebre 371 vots dels 555 delegats al congrés del partit celebrat a Oradea el febrer de 2011. Els rivals de Kelemen, Eckstein Kovacs Peter i Olosz Gergely, van obtenir 118 i 47 vots, respectivament.[2]

Després de les eleccions legislatives romaneses de 2012 va seguir a l'oposició del govern de Víctor Ponta, però en 2014 el Partit Nacional Liberal (PNL) va abandonar el govern i l'UDMR es va incorporar al nou govern. L'UDMR va abandonar el govern el desembre de 2014, poc després de la victòria contundent de Klaus Iohannis com a president de Romania.[3] Després de la dimissió de Victor Ponta enmig de les protestes del novembre de 2015 va donar suport al gabinet tecnocràtic Cioloș (2015–2017),

Després de les eleccions legislatives romaneses de 2016 va donar suport al govern de Viorica Dăncilă del Partit Socialdemòcrata (PSD) en coalició amb Aliança de Liberals i Demòcrates (ALDE), però en 2019 també va passar a l'oposició quan ALDE es va retirar del govern, que va caure en perdre una moció de censura guanyada pel conservador Ludovic Orban que formà un govern en minoria del PNL,[4] recolzat per UDMR/RMDSZ. El govern d'Orban va ser destituït per una moció de censura i el 14 de març de 2020, un es va establir un nou gabinet liderat per Orban en minoria, amb l'oposició de UDMR/RMDSZ.[5]

Després de les eleccions legislatives romaneses de 2020, es va nomenar Florin Cîțu del PNL com a primer ministre, recolzat per una coalició del conservador liberal Partit Nacional Liberal (PNL), el liberal progressista/neoliberal USR PLUS, i UDMR/RMDSZ.[6] El primer ministre Cîțu, amb el suport del president Iohannis, va destituir l'1 de setembre de 2021 el ministre de Justícia Stelian Ion, i tots els altres ministres de la USR es van retirar del govern el 7 de setembre deixant el gabinet de Cîțu en minoria, que va caure el novembre en una moció de censura.[7] La crisi política va acabar amb la formació d'un govern de gran coalició encapçalat per Nicolae Ciucă del PNL, i formada pel PNL, el PSD i la UDMR. El 15 de juny de 2023, com a part de l'acord de govern de rotació, el nou govern l'encapçalà el socialdemòcrata Marcel Ciolacu[8] però la UDMR/RMDSZ es va retirar de la majoria

Després de les eleccions legislatives romaneses de 2024 es va arribar a un acord de coalició entre PSD, PNL i UDMR/RMDSZ, amb el primer ministre Marcel Ciolacu en funcions al nou govern. El segon gabinet de Ciolacu es va instal·lar el 23 de desembre.[9] El primer ministre Ciolacu va dimitir després que Crin Antonescu, el candidat de la coalició de govern quedés tercer i fora de la segona ronda electoral a les eleccions presidencials romaneses de 2025.[10]

Després de la dimissió de Ciolacu es va formar un nou acord de coalició entre PSD, PNL i UDMR/RMDSZ al que es va incorporar la Unió Salvem Romania (USR), amb un sistema rotatori a la presidència del govern en la que el liberal Ilie Bolojan exercirà com a primer ministre fins a l'abril del 2027 i el PSD fins a la fi de la legislatura el desembre del 2028.[11]

Presidents

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Albert, Dénes. «Politician or poet? Béla Markó on his recent award» (en anglès). Transylvania Now, 22 març 2021. [Consulta: 5 març 2025].
  2. ↑ Chiriac, Marian. «Hungarians in Romania Elect a New Leader» (en anglès). Balkan Insight, 28 febrer 2011. [Consulta: 5 març 2025].
  3. ↑ «Ponta loses ethnic Hungarian coalition partner» (en anglès). Euractiv, 28 novembre 2014. [Consulta: 3 maig 2025].
  4. ↑ «El conservador Ludovic Orban, investido nuevo primer ministro de Rumanía» (en castellà). El Mundo, 04-11-2019. [Consulta: 3 juliol 2020].
  5. ↑ «Guvernul Orban 2 a fost învestit. Voturile PSD au fost decisive. Măsuri speciale pentru depunerea jurământului» (en romanès). Digi 24, 14 març 2020. [Consulta: 12 abril 2025].
  6. ↑ «Noul guvern de coaliție condus de Florin Citu a fost inaugurat de Parlament mesaj scurt de la Iohannis la ceremonia de investire» (en romanès). MediaFax, 23 desembre 2020. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2020. [Consulta: 14 desembre 2024].
  7. ↑ «El Govern de Romania cau arran d'una moció de censura». Diari de Girona, 6 octubre 2021. [Consulta: 14 desembre 2024].
  8. ↑ Plate, Katja Christina. «Changing of the guard in Romania: Ciucă leaves, Ciolacu comes» (en anglès). Konrad-Adenauer-Stiftung e. V., 01-06-2023.
  9. ↑ Marcu, Vasile. «Surse: Surprize la negocierile pe ministere. UDMR obține Finanțele și Dezvoltarea, PSD primește Justiția» (en romanès). Antena 3 CNN, 22 desembre 2024. [Consulta: 11 gener 2025].
  10. ↑ «Romania in chaos as prime minister resigns» (en anglès). Politico, 5 maig 2025. [Consulta: 5 maig 2025].
  11. ↑ Tomàs, Lluís. «Adeu a l’ombra del Kremlin: Romania posa fi a mesos d’inestabilitat amb la formació d’un nou govern». El Nacional, 24-06-2025. [Consulta: 19 desembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Democràtica dels Hongaresos de Romania
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Unió_Democràtica_dels_Hongaresos_de_Romania&oldid=37642367»