Topònims balears preromans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La toponímia preromana balear és la formada pel conjunt de noms de lloc als quals se'ls pressuposa un origen anterior a la integració de les Illes Balears i Pitiüses dins el món romà (123 aC).

Les llengües preromanes balears[modifica | modifica el codi]

Amb l'excepció del fenici les llengües que es parlaren a les illes abans del llatí ens són desconegudes. Tot i això, és possible establir qualque anàlisi comparativa que ens pot fornir informació, que hauria de ser contrastada per l'arqueologia i l'etnohistòria. Per al seu estudi comptam amb elements toponímics actuals, fonts escrites de l'època clàssica i alguna font epigràfica. Sense cap dubte la principal aportació a aquest àmbit la constitueix l'obra de Joan Coromines.[1]

Topònims esmentats pels geògrafs i historiadors de l'antiguitat[modifica | modifica el codi]

  • Kromyussa i Melussa (Hecateu de Milet 540aC - 475 aC).[2]
  • Gymnesiai o Baliarides, Palma, Pollentia, Pityoussai, Ebysos i Ophiusa (Estrabó 65 aC a 29 dC)[3]
  • Baliares, Baliares maior, Palma col.(oniae), Baliaris minor, Mago castellum, Jammo castellum, Ebusus i ins. Colubraria (Pomponi Mela entre el 37 i el 47 dC).[4]
  • Baliaris, Palma, Pollentia, Guium, Tucis, Bocchorum, Gymnesiae Insulae, Magon, Sanicera, Iamon, Capraria ins, Menariae, Tiquadra i Hannibal, Pityusae, Ebusus i Ophiussa ins. (Plini el Vell cap a la meitat del segle I dC).[4]
  • Gymnesia (Ruf Fest Aviè s. IV dC).[4]
  • Balearicum mare, Balearis minor, Gymnesiae, Balearis maior, Aphrosias i Ebosus. Isidor de Sevilla abans de 636 dC).[4]

Topònims de probable origen preromà[modifica | modifica el codi]

Alaior
Municipi i ciutat de Menorca. Apareix com Yhalor el 1301. Sembla preromà i recorda vagament Iluro, que segons Coromines deu ser la forma etimològica del mallorquí Alaró i d'Alarona, suburbi de Mataró.
Alpara
Lloc de Ciutadella i puig de la comarca de Llevant (Mallorca). Podria ser preromà. Cal assenyalar les formes com Alps i els termes llatins ALPINUS, ALPICUS i ALPESTRIS, relacionades amb indrets elevats.
Alaró
Vila de Mallorca. Sembla haver-hi una base ILURO. El seu nom és preromà i es relaciona amb Alarona (Mataró). Pel que fa al continent cal assenyalar Alora i Illora (Andalusia), Ilurdoz (País Basc), l'antic Ilurbeda, Oloron (Bearn) i l'illa d'Oleron a la costa atlàntica.
Ariant
Vall i possessió de la Serra mallorquina. Recorda el nom del poble d'Ariany. Possible etimologia preromana.
Bèquer o Beca
Punta de Bèquer a Pollença. Binibèquer a Menorca. Possible relació amb la sèrie Síller, Bóquer... BECCUS 'bec d'ocell' és un manlleu del cèltic en llatí vulgar.
Bóquer 
Antiga ciutat indígena federada amb Roma. Bocchori en Plini i en el Llibre del Repartiment hi consta Alqueria Buchar'. Coromines esmenta un grup de noms de forma aproximada Boccus urgellesos antics, comengers i protoaquitans. Bocurus en una inscripció del Gard. En conseqüència s'hi veu una traça indoeuropea.[5]
Cúber 
Possessió i vall de la Serra de Tramuntana, en el municipi d'Escorca.
Garonda 
El torrent de Garonda està situat a la Marina de Llucmajor. És un nom molt antic (1232,[6] que es relaciona amb el nom del riu Garona i amb els nombrosos Garona, Garoña, Guareña, etc. de la península Ibèrica. Podria tenir el significat de "curs d'aigua".
Mallorca
És un mot d'origen indoeuropeu, com Menorca. Un mot llatí Maiorica no hauria pogut evolucionar fonèticament cap a Mallorca, el més probable segons Coromines és que procedeixi d'una base *Maglorica[7]
Menorca
És un mot preromà d'origen indoeuropeu, com Mallorca, llatinitzat com a Minorica.
Míner
Hi ha dues possessions mallorquines amb aquest nom (Llucmajor i Escorca). La d'Escorca apareix en el s. XIII com Mínur.[8] La de Llucmajor el 1460 és Míner. Segons Coromines es tracta d'un nom del grup de Sóller, Sèlva(r), Bóquer, Cúber, Búger, etc.
Selva
Nom d'una vila important de Mallorca. En la documentació antiga apareix en la forma Sèlvar o Sèlver. Coromines[9] hi veu una forma SǏLŬAR que considera l'etimològica de Sóller. A Sant Llorenç des Cardassar hi hagué un altre Sílbar.
Síller
Nom d'una antiga alqueria situada prop del Port de Pollença. Forma part de la sèrie pre-romana: Míner, Búger, Bóquer, Sóller, Sèlver (Selva), etc.
Tagomago
Illeta situada a un km de la punta NE d'Eivissa. Probablement sigui un element lingüístic indoeuropeu (Taga-/Tago- amb noms com Tagast, Taga i Tagamanent que sembla significar la idea de 'turó' i -mago que expressa la idea de 'gran' com Mag-/Meg-/Magh-/Magn-). Aquest influx indoeuropeu fa pensar a Coromines amb raids marins d'indoeuropeus cap a les illes, però més aviat caldria veure-hi una colonització intensa vinculada a les darreres fases de les cultures megalítiques.
El Toro
La muntanya més alta de Menorca. L'origen és pre-romà, segurament amb el significat de 'turó, muntanya, altitud'. Emparentat amb el català turó i gascó turoun.

Noms d'origen incert[modifica | modifica el codi]

Talapi (Sa Pobla), Talatí (Maó), Tornaltí (Maó).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Joan Coromines i J. Mascaró Pasarius “Onomasticon Cataloniae” Curial Edicionas Catalanaes: Barcelona, 1989. Vol. I.
  2. Veny Melià, Cristóbal. 1953: "Un texto de Hecateo: Kromyusa y Melusa". Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 31. 251-254. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  3. [Libro tercero de la Geografía de Estrabón, que comprehende un tratado sobre España antigua] (castellà)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Corominas, Joan; Mascaró Pasarius, Josep. Toponímia antiga de les Illes Balears. Curial Edicions Catalanes, 1989, p. 299. ISBN 8472563308. 
  5. Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 160.
  6. Poveda, Àngel Repertori de toponímia arabo-musulmana de mayurqa segons la documentació de la Ciutat de Mallorca (1232-1276/1229-1300) Fontes Rerum Balearium III p. 10)
  7. Coromines, Joan Entre dos llenguatges Curial: Barcelona, 1976, p. 47
  8. Rafel Juan Mestre Escorca. Apuntes para la historia del municipio Palma 2002, I, 51.
  9. Coromines, Joan i Mascaró Pasarius, J. Onomasticon Cataloniae Vol. I. Curial: Barcelona, 1980. P. 261