Potabilització

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Aigua potable

La potabilització és el procés que transforma les aigües naturals en aptes per al consum, és a dir, potables. En ella s'eliminen o ajusten les contraccions dels seus components perquè no suposin un factor de risc per a la salut humana i no tinguin característiques organolèptiques repulsives.

El tractament de potabilització inclou dos tipus de processos:

Processos físics[modifica]

Els processos físics com la sedimentació, la filtració i la decantació per eliminar la matèria orgànica i les partícules responsables de la terbolesa i el color fosc de l'aigua sense tractar.

Processos químics[modifica]

Els processos químics que tenen com a finalitat eliminar una altra sèrie d'elements de l'aigua. Per a això, s'utilitzen sals minerals que precipiten quan es combinen amb aquests elements. Posteriorment, s'eliminen aquests precipitats.

En una fase posterior, s'eliminen els microorganismes patògens afegint-hi clor o sotmetent l'aigua a ozó o a radiacions ultraviolades. La cloració és barata i eficaç, però deixa en l'aigua un sabor especial de clor. Els altres tractaments són encara més eficaços però també més cars. Amb la cloració s'eviten la majoria de les malalties que es transmeten per l'aigua, com el còlera i les disenteries bacterianes.

En el procés de la cloració el clor reacciona amb la matèries orgànica que hi ha a l'aigua, produint com a subproducte de la desinfecció unes substàncies compostes organohalogenades perjudicials per a la salut. Per a reduir la presència d'aquestes substàncies perjudicials alguns estudis proposaren un pre-tractament amb ozó (ozonització). Aquest tractament és controvertit perquè hi ha estudis que el troben efectiu i altres troben que augmenten les substàncies perjudicials. Aquesta varietat de resultats s'explica per la varietat trobada en les matèries orgàniques que hi ha inicialment a l'aigua.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]