Estesícor

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaEstesícor
Stesichorus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Στησίχορος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement630 aC Modifica el valor a Wikidata
Gioia Tauro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort555 aC Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Catània (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPoeta i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansAmeristos Modifica el valor a Wikidata

Estesícor (en llatí Stesichorus, en grec antic Στησίχορος que vol dir "mestre del cor" per la seva habilitat en dirigir els cants corals) fou un cèlebre poeta grec nadiu d'Himera a Sicília, contemporani de Safo, Alceu, Pítac i del tirà Falaris d'Agrigent que va florir circa el 603 aC fins a la seva mort potser el 560 aC (o entre el 556 i el 552 aC) als 80 o 85 anys. Era un dels anomenats Nou poetes lírics.

Plató, al seu diàleg Fedre, el fa nascut a Himera, i a les monedes de la ciutat hi ha la seva efígie. Ciceró diu que en aquesta ciutat hi havia una estàtua seva, però l'enciclopèdia Suides diu que va néixer a Metaurum al sud d'Itàlia o Sicília (una colònia lòcrida) des d'on els seus pare segurament van emigrar a Himera. La seva família, on hi va haver diversos poetes, es deia descendent d'Hesíode. El seu pare és esmentat amb diversos noms (Euforbe, Eufem, Euclides, i Hietes). Segons Suides tenia dos germans, un geòmetra de nom Mamertí i un legislador anomenat Halianax. El seu nom de naixement hauria estat Tísies (Tisias), que després va canviar.

Es va educar a Catània i potser va gaudir de l'amistat del tirà Falaris d'Agrigent, encara que la font són unes cartes espúries. Va viatjar per tota Grècia on va participar en diversos concursos, i potser a Pal·làntion a l'Arcàdia on va viure algun temps com exiliat, però en tot cas va tornar a Sicília i va ser enterrat a Catània. Va tenir una especial relació amb Esparta, la Crònica de Paros li atribueix un viatge a aquell país, i la seva obra Ὀρεστεία la va escriure per una festa espartana. Una altra obra seva, la Παλινῳδία εἰς Ἑλέναν (Palinòdia sobre Helena), la va escriure per satisfer a Esparta. Pausànies explica la llegenda de què després d'escriure una obra atacant Helena de Troia es va quedar cec, i que no va recuperar la vista fins que no va escriure la Palinòdia retractant-se del que havia dit.

Es conserven dos epitafis sobre Estesícor, un en grec per Antípater de Sidó, inclòs a l'Antologia grega, i un altre en llatí. A Thermae, ciutat successora d'Himera, va tenir una estàtua de bronze. Probablement una medalla de bronze d'Himera portava la seva imatge. Entre els que el van elogiar cal esmentar a Ciceró, Aristides, Dionís d'Halicarnàs, Dió Crisòstom i Sinesi. Se'l compara sovint en estil amb Homer encara que Quintilià diu que el seu llenguatge era un xic difús, cosa que contradiu Hermògenes. En tot cas va ser un dels principals poetes lírics de l'antiguitat en una sèrie que va començar amb Alcman 50 anys abans. Se'l considera l'inventor de la poesia coral. Va trencar la monotonia de l'estrofa i l'antístrofa introduint l'èpoda o conclusió, i els seus metres eren més variats i les seves estrofes més elaborades que les d'Alcman. Els seus poemes tractaven principalment de temes heroics i va transferir la vella poesia èpica a la forma lírica, abandonant la forma contínua en el temps i centrant-se en personatges concrets. Va compondre també poemes sobre altres temes, com ara poesia eròtica i poemes d'amor.

Obres[modifica]

  • Temes mítics
    • Ἄθλα ("Athla"), Lluita
    • Γηρυονις ("Gerionis"), que descriu la lluita d'Hèracles amb el gegant Gerió.
    • Κέρβερος ("Kerberos"), sobre Cèrber, el guardià de les portes de l'Hades.
    • Κύκνος ("Kuknos"), segurament sobre Cicne, fill d'Ares.
    • Σκύλλα ("Skilla"), sobre Escil·la, convertida en monstre i guardiana de l'Estret de Messina.
    • Συοθῆραι ("Suotherai")
    • Εὐρώπεια ("Europeia"), sobre la recerca que fa Cadme de la seva mare Europa.
    • Ἰλίου πέρσις ("Iliou persis"), el Saqueig de Troia, sobre la destrucció de Troia, relacionat amb el poema èpic Iliupersis.
    • Νόστοι ("Nostoi"), els Retorns, quan els herois, després de la Guerra de Troia van tornar a casa seva, relacionat amb el poema èpic Retorns.
    • Ὀρεστεία, ("Oresteia") Sobre Orestes i de com les Erínnies el perseguien.
  • Himnes, Encomis, Epitafis:
    • Παλινῳδία εἰς Ἑλέναν ("Palinodia eis Helenan"), la Palinòdia, on es retracta d'un poema anterior que deia que Helena va ser la causant de la Guerra de Troia.
    • Ἐπιθαλάμιον Ἑλένας ("Epithalamion Helenas"), epitalami sobre el casament d'Helena.
  • Poesia eròtica
    • Καλύκα ("Kaluka"), calze, copa.
    • Ραδινά ("Radina"), flexible, ràpida.
  • Poemes pastorals
  • Faules
    • Ἵππος καὶ ἔλαφος ("Hippos kai elaphos"), el cavall i el cérvol.
    • Γεωργὸς καὶ ἀετός ("Georgos kai aetos"), ell llaurador i l'àliga.
    • Είς Λόκρους παραίνεσις ("Eis lokrous parainesis"), recomanacions als locris.[1]

Referències[modifica]

  1. Stesichorus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 908-909
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estesícor