Aristòfanes de Bizanci
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 257 aC  Bizanci |
| Mort | c. 180 aC (76/77 anys) Alexandria |
| Director de la Biblioteca d'Alexandria | |
| 200 aC – ← Eratòstenes – Aristarc de Samotràcia → | |
| Activitat | |
| Camp de treball | Homeric scholarship (en)  |
| Ocupació | lexicògraf, bibliotecari, lingüista, gramàtic |
| Període | Període hel·lenístic |
| Professors | Cal·límac de Cirene i Zenòdot d'Efes |
| Alumnes | Aristarc de Samotràcia |
Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les. Va viure a Alexandria vers el 264 aC durant els regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC) i va tenir la direcció de la Biblioteca d'Alexandria.[1]
Va ser deixeble d'Eufrònides de Corint,[2] Zenòdot d'Efes i Erastòtenes i mestre del cèlebre Aristarc de Samotràcia. Va fundar una escola a la ciutat i va fer una gran feina pel coneixement de la llengua i la literatura grega. Fou l'introductor dels accents a la llengua grega. Va escriure obres sobre Homer, Plató i Aristòtil. Dels seus escrits només es conserven alguns fragments.
Referències
[modifica]- ↑ «Aristòfanes de Bizanci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (Euphronides, Εὐφρονίδης) fou un escriptor grec natural de Corint, que és esmentat entre els mestres d'Aristòfanes de Bizanci. Se l'esmenta a Suides (Suidas. s. v. Ἀριστοφάνης.)