Apel·les
 |
Per a altres significats, vegeu «Apel·les (desambiguació)». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 370 aC  Colofó | ||
| Mort | 306 aC (63/64 anys) Cos (Grècia) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintor, escriptor | ||
| Activitat | (Floruit: segle IV aC ) | ||
| Professors | Pàmfil d'Amfípolis i Ephorus (en)  | ||
| Alumnes | Perseu | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Pare | Pytheas | ||
Apel·les (en grec antic: Ἀπελλῆς, Apelles; 356-308 aC) fou el més important dels pintors de l'antiga Grècia.[1] Era originari de la Jònia, però es desconeix a quina ciutat: Plini i Ovidi el consideren de Cos, la Suda el fa de Colofó[2] i Estrabó i Llucià el fan efesi.[3]
Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i altres mestres, i més endavant va passar a la cort de Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran, on va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre, va treballar a l'Àsia occidental, i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte al servei de Ptolemeu I Sòter.[3]
Plini el Vell dona una llista d'obres d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figures; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Κεραυνοφόρος), del qual el mateix Apel·les va dir: «Alexandre és invencible, però Apel·les inimitable». Va pintar també Antígon, i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pòl·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada en fou la Venus Anadiòmena ('Venus sortint de la mar'), que va fer per al temple d'Asclepi a Cos. August va col·locar-la en un temple dedicat a Juli Cèsar, i fou malmesa l'any 110. Una altra al·legoria de Venus restava inacabada a la seva mort.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22.
- 1 2 3 Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 221-223.
Bibliografia
[modifica]
Primària
[modifica]- Llucià. Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres.
- Plini el Vell. Histoires naturelles. París: Les Belles Lettres. Llibre XXXV, 81-83.
Secundària
[modifica]- Commelin, Pierre. Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960.