Apel·les de Colofó
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 370 aC ![]() Colofó ![]() |
Mort | 306 aC ![]() Cos (Grècia) ![]() |
Activitat | |
Ocupació | pintor, escriptor ![]() |
Activitat | (Floruit: segle IV aC ![]() |
Professors | Pàmfil d'Amfípolis ![]() |
Alumnes | Perseu (pintor) ![]() |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Pare | Pytheas (en) ![]() ![]() |

Apel·les (Apelles, Ἀπελλῆς) (356 aC-308 aC) fou el més important dels pintors grecs clàssics.[1] Va néixer probablement a Colofó,[2] encara que Estrabó i Llucià de Samòsata el fan efesi. Va estudiar amb Pàmfil d'Amfípolis i d'altres. Després, va passar a la cort de Filip II de Macedònia i d'Alexandre el Gran i hi va fer gran nombre de retrats. Després de la mort d'Alexandre, va treballar a l'Àsia occidental i va ser a Rodes i a Alexandria. Va morir a Egipte al servei de Ptolemeu I Sòter.
Plini el Vell dona una llista d'obres d'Apel·les, en general figures soles o grups de poques figures; el seu retrat més famós és el d'Alexandre i el llamp (Kepavvotyopos), del qual el mateix Apel·les va dir "Alexandre és invencible, però Apel·les inimitable"; va pintar també Antígon i es va fer un autoretrat; va fer representacions de Càstor i Pol·lux, i de la Victòria i Alexandre. La figura més admirada en fou la Venus Anadyomene ('Venus sortint de la mar'), que va fer per al temple d'Asclepi a Cos, August va col·locar-la en un temple dedicat a Juli Cèsar i fou malmesa el 110. Una altra al·legoria de Venus va restar inacabada a la seva mort.
Referències[modifica]
- ↑ Navarro (1999), p. 11
- ↑ Pollitt, Jerome Jordan. Art in the Hellenistic Age (en anglès). Cambridge University Press, 1986, p. 22.
Bibliografia[modifica]
- Commelin, Pierre: Mythologie grecque et romaine. Belin, 1960.
- Llucià de Samosata: Œuvres complètes. París: Les Belles Lettres.
- Plini el Vell: Histoires naturelles (llibre 35, 81-83).