Radioactivitat alfa

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Radiació alfa)
Jump to navigation Jump to search
Esquema que compara la penetració de les radioactivitats alfa, beta, gamma i neutrons

La radioactivitat alfa o radioactivitat α és un tipus de radioactivitat, o de transformació espontània del nucli de l'àtom acompanyada d'una emissió de partícules, que experimenten certs nuclis atòmics inestables pesats, de nombre màssic major a cent. En el cas particular de la radioactivitat alfa, el nucli es transforma en un altre mentre emet una partícula alfa per mitjà d'una desintegració alfa. Aquesta és monoenergètica, i l'energia de la partícula alfa, que varia segons el nucleid, és molt gran, de l'ordre uns quants megaelectronvolts. La radioactivitat alfa està carregada positivament, cosa que fa que es pugui separar de la resta de radioactivitat amb un camp magnètic. Existeixen aparells de detecció i control de les radiacions específics per a mesurar la radiació alfa de manera separada a la resta de radioactivitat.

Alguns nucleids concrets tenen una energia d'enllaç prou feble per a tenir tendència a perdre, que se'n separi del nucli, una part, quan aquesta part és una partícula alfa (dos protons i dos neutrons units, la mateixa composició que un nucli d'heli) llavors es diu que la substància que conté aquest nucli emet radioactivitat alfa. El nucli que ha perdut la partícula esdevé un nucli d'un altre element químic diferent. Aquest nou nucli pot ser estable o pot ser que al seu torn emeti, per exemple, una partícula alfa o una partícula beta.

La radioactivitat alfa pot desplaçar-se només uns cinc centímetres a l'aire, ja que allibera la seva energia molt ràpidament i de seguida cada partícula alfa esdevé un àtom d'heli normal. Pot ser aturada només amb una fulla de paper, per exemple. A la pell i teixits humans hi pot penetrar una distància de l'ordre d'una dècima de mil·límetre. No produeix cremades. Té per tant un abast inferior a la de la radioactivitat beta i molt inferior a la de la radioactivitat gamma. Tant la radiació alfa com la beta tenen una capacitat molt inferior a la gamma per a destruir enllaços químics, cosa que les fa menys perilloses que aquesta. Tanmateix, com les altres radiacions ionitzants, també té capacitat per a modificar l'ADN d'una cèl·lula podent provocar-hi una mutació i, si això ocorre amb massa freqüència, pot afavorir l'aparició de càncer i/o altres malalties.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Radioactivitat alfa Modifica l'enllaç a Wikidata