Jean-Marie Vianney

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Joan Maria Vianney

Talla a Sermentizon (França)
prevere, confessor
Nom secular Jean-Baptiste-Marie Vianney
Naixement 8 de maig de 1786
Dardilly, França
Defunció 4 d'agost de 1859 (als 73 anys) (8 d'agost fins a 1969)
Ars-sur-Formans, França
Enterrament Basílica de S. Joan Maria Vianney (Ars)
Commemoració en Església Catòlica Romana, luteranisme, anglicanisme
Beatificació 8 de gener de 1905, Roma per Pius X
Canonització 31 de maig de 1925, Roma per Pius XI
Lloc de pelegrinatge Ars (casa i basílica)
Festivitat 4 d'agost
Fets destacables El Cura d'Ars
Iconografia Com a prevere, amb coll i roquet
Patronatge Rectors

Jean-Marie Vianney, conegut com el capellà d'Ars (Dardilly, 1786 - Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Vianney era el tercer dels sis fills de Matthieu Vianney i Marie Beluze, cristians molt devots. Durant la Revolució francesa, quan els sacerdots van ésser perseguits, els pares continuaven la seva vida religiosa en secret i el nen va començar a veure els sacerdots com a herois. Quan l'Església fou novament permesa, en 1802, Jean-Marie ja havia decidit la seva vocació religiosa, i en fer vint anys el seu pare li donà permís per marxar a estudiar a l'escola d'Ecully, on estudià aritmètica, història, geografia i llatí, amb problemes per la poca formació prèvia que tenia.

En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de Napoléo I i va deixar els estudis, però dos dies després, a Lió, va emmalaltir i fou hospitalitzat. Quan va guarir fou enviat a Roanne, però es va reunir amb altres desertors a les muntanyes de Les Noes, on visqué durant catorze anys, amagat sota el nom de Jerome Vincent. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble. En 1810, una amnistia general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de Lió, on va ésser company de Jean-Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.

Vida a Ars[modifica | modifica el codi]

En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma, a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.

Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Ja en vida se li havien atribuït miracles i dons com el coneixement del passat i el futur. El 8 d'octubre de 1874 fou declarat per venerable per Pius IX i el 8 de gener de 1905 Pius X el beatificà i el posà com a model de rector de parròquia. El 31 de maig de 1925 el va canonitzar Pius XI.

Va ésser proclamat sant patró dels rectors de parròquies rurals en 1929. Joan XXIII va publicar en 1959 l'encíclica Sacerdotii Nostri Primordia, sobre l'obra de Vianney.

La seva festivitat és el 4 d'agost.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Marie Vianney