Gaspar Miró i Lleó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGaspar Miró i Lleó
Dades biogràfiques
Naixement 2 de març de 1859
Vilanova i la Geltrú
Mort 29 de setembre de 1930
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació Acadèmia de Joan Ferrer Miró i Escola de la Llotja
Activitat professional
Ocupació Pintor
Art Pintura
Obres destacades
Jardin du Luxembourg - Gaspar Miró i Lleó - 8836.JPG
Jardin du Luxemburg, Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Modifica dades a Wikidata

Gaspar Miró i Lleó (Vilanova i la Geltrú, 2 de març de 1859 - Barcelona, 29 de setembre de 1930) fou un pintor català.

Biografia[modifica]

Cursà el seu primer ensenyament a l'escola del mestre Francesc Bonet Espasa. Treballà durant la seva joventut a la litografia Hurtado i assistí a l'acadèmia vilanovina de pintura i dibuix de Joan Ferrer Miró. Anys més tard, es traslladà a Barcelona on estudià a la Llotja i fou deixeble de Ramon Amadoperò també tingué com a professors a Claudi Lorenzale, Lluís Rigalt i Antoni Caba. Residí a París (1884 - 1886) i allí freqüentar en diverses acadèmies lliures i tornà convertit en pintor de natures mortes.

El 1886 s'instal·là de nou a Vilanova i va ser professor de l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat, creada aquell mateix any, on treballà durant 10 anys però acacabà dimitint com a conseqüència d'un canvi en l'organització dels estudis i per a dedicar-se plenament a la pintura on, deslligat dels compromisos professionals va poder, el 1899, presentar una selecció d'obres a la Sala Parésde Barcelona. Un cop acabada l'exposició marxà, el febrer de 1901, amb la família (la seva dona i els tres fills) a París. En el seu taller, prop del parc de Luxemburg, realitzà vistes urbanes, del mateix parc i pintura a l'aire lliure, obres que van tenir un gran èxit entre els marxants. Un any i mig més tard va haver de tornar a Catalunya per motius de salut però malgrat va fixar la seva residència a Barcelona va seguir treballant com a pintor. Aquesta producció la dividia en dos i puna part considerable l'enviava als seus marxants de París i una altra part la destinava a la Sala Parés, on va tornar a exposar el novembre de 1903. Un cop va recuperar la salut va tornar cap a París amb l'anhel de posicionar-se dins el món de l'art. El 1904 exposà amb èxit de vendes per primera vegada a l'Hotel Drouot i ho féu així entre aquell any i el 1914. Fou un pintor popular el qual la premsa qualificà de "peintre de la rue" i l'ajuntament de París li concedí el títol honorífic de "peintre de la ville de Paris" on el prefecte li lliurà una credencial que l'autoritzava a plantar el cavallet en qualsevol indret de la ciutat, fins i tot als balcons dels edificis oficials.


També pintà, esporàdicament, a Venècia (1909 i 1911) i Brussel·les (1913)(per exemple en aquest cas fou cridat per a plasmar els millors indrets de la ciutat). El 1914, fugint de la I Guerra Mundial s'instal·là a Lió on continuà la producció artística fins que el 1927 retornà a Catalunya malgrat que la majoria de les obres les remetia a París.

Tal com cita Francesc X. Puig del crític Sebastià Gasch "Gaspar Miró és un dels pintors catalans que aconseguí triomfar a París i que és gairebé desconegut a la seva terra".[1]

El 1959 el Foment Vilanoví dedicà una exposició antològica a la seva obra i actualment la Biblioteca Museu Víctor Balaguer disposa d'algunes obres de l'autor.

Referències[modifica]

  1. Puig Rovira, Francesc X. Diccionari biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Dones i homes que han fet història. El Cep i la Nansa editors. Vilanova i la Geltrú, 2003


Bibliografia[modifica]

  • «Gaspar Miró i Lleó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • Quílez Corella, Francesc Miquel «Aportacions documentals per al coneixement de la vida i l'obra del gravador Francesc Fontanals i Rovirosa». Butlletí del Museu Nacional d'Art de Catalunya, 5, 2001, pàg. 93 - 108.
  • Canyameras, Ferran. París en l'obra de Gaspar Miró, 1960. 
  • Gasch, Sebastià. L'expansió de l'art català al món, 1953. 
  • Ràfols. Presentació del catàleg de l'exposició del Foment Vilanoví, 1959. 
  • Ferrer Parera, R. Gaspar Miró i Lleó, 1930.