Bertha Pappenheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bertha Pappenheim
Pappenheim 1882.jpg
Bertha Pappenheim amb 22 anys.
Naixement 27 de febrer de 1859
Viena
Mort 28 de maig de 1936
Neu-Isenburg
Altres noms Anna O.
Nacionalitat austríaca
Ocupació feminista

Bertha Pappenheim (27 de febrer de 1859 - 28 de maig de 1936), coneguda també amb el pseudònim Anna O. fou una austríaca, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.

Fou tractada pel metge psiquiatre Josef Breuer i Sigmund Freud (es va basar en el cas com partida de la seua teoria de la Psicoanàlisi, i el seu cas apareix relatat en el llibre Studies on Hysteria o Estudis sobre la histèria escrit en col·laboració per Breuer i Freud).

Relació amb la psicoanàlisi[modifica | modifica el codi]

Anna O.

Bertha Papenheim (Anna O.) fou històricament la pacient gràcies a la qual Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va descobrir el que s'anomenaria curació per la paraula. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la hipnosi amb el metge francès i Director de la Salpêtrière, Jean Martin Charcot. Va començar a treballar com ajudant de Josef Breuer, amb el que va tenir una bona amistat al principi, però va acabar distanciant-se d'ell per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.

El cas d'Anna O. el van compartir els dos metges i van utilitzar al principi la hipnosi com mètode terapèutic. Amb la hipnosi Bertha semblava recuperar-se però patia recaigudes histèriques que li afectaven a la mobilitat de les seues cames. Llavors, sobtadament, va tenir una crisi catàrtica sense la necessitat de cap hipnosi i Freud va començar a albirar la tècnica de la psicoanàlisi que amb el temps aniria desenvolupant: associació d'idees, atenció flotant, etc.

Finalment Bertha fou internada en un centre psiquiàtric del que una vegada recuperada es consagrà com una fervent feminista i es va dedicar a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat en Frankfurt del Main i va fundar la lliga de dones jueves.

Hans Eysenk[modifica | modifica el codi]

No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. Hans Eysenk -que ha estat psicòleg influent a fins del segle XX- per les seues teories sobre la personalitat i enemic del Psicoanàlisi al que considera una pseudociència, afirma en el seu llibre Decadència i caiguda de l'imperi freudià que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita Meningitis tuberculosa, que estava molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertha Pappenheim Modifica l'enllaç a Wikidata