Bertha Pappenheim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bertha Pappenheim

Bertha Pappenheim amb 22 anys.
Naixement 27 de febrer de 1859
Defunció 28 de maig de 1936
Nacionalitat austríaca
Altres noms Anna O.
Ocupació feminista

Bertha Pappenheim (27 de febrer de 1859 - 28 de maig de 1936), coneguda també amb el pseudònim Anna O. fou una austríaca, coneguda defensora dels drets de la dona i el xiquet.

Fou tractada pel metge psiquiatre Josef Breuer i Sigmund Freud (es va basar en el cas com partida de la seua teoria de la Psicoanàlisi, i el seu cas apareix relatat en el llibre Studies on Hysteria o Estudis sobre la histèria escrit en col·laboració per Breuer i Freud).

Relació amb la psicoanàlisi[modifica | modifica el codi]

Anna O.

Bertha Papenheim (Anna O.) fou històricament la pacient gràcies a la qual Sigmund Freud, pare de la psicoanàlisi, va descobrir el que s'anomenaria curació per la paraula. Ens situem entre 1880 i 1882, Freud acabava de tornar dels seus estudis sobre la hipnosi amb el metge francès i Director de la Salpêtrière, Jean Martin Charcot. Va començar a treballar com ajudant de Josef Breuer, amb el que va tenir una bona amistat al principi, però va acabar distanciant-se d'ell per culpa de la seua controvertida teoria sobre la sexualitat infantil.

El cas d'Anna O. el van compartir els dos metges i van utilitzar al principi la hipnosi com mètode terapèutic. Amb la hipnosi Bertha semblava recuperar-se però patia recaigudes histèriques que li afectaven a la mobilitat de les seues cames. Llavors, sobtadament, va tenir una crisi catàrtica sense la necessitat de cap hipnosi i Freud va començar a albirar la tècnica de la psicoanàlisi que amb el temps aniria desenvolupant: associació d'idees, atenció flotant, etc.

Finalment Bertha fou internada en un centre psiquiàtric del que una vegada recuperada es consagrà com una fervent feminista i es va dedicar a la lluita pels drets socials. Va dirigir un orfenat en Frankfurt del Main i va fundar la lliga de dones jueves.

Hans Eysenk[modifica | modifica el codi]

No obstant això, existeixen altres opinions sobre el cas. Hans Eysenk -que ha estat psicòleg influent a fins del segle XX- per les seues teories sobre la personalitat i enemic del Psicoanàlisi al que considera una pseudociència, afirma en el seu llibre Decadència i caiguda de l'imperi freudià que Bertha no patia histèria sinó una malaltia física dita Meningitis tuberculosa, que estava molt estesa a Europa. Segons Eysenk s'havia contagiat probablement del seu pare, que havia mort a causa d'eixa malaltia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertha Pappenheim