Svante August Arrhenius

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Svante August Arrhenius
Arrhenius2.jpg
Naixement 19 de febrer de 1859
Viks slott, Suècia
Mort 2 d'octubre de 1927 (als 68 anys)
Estocolm, Suècia
Nacionalitat Suècia Suècia
Camp Química
Premi Nobel
Premi Nobel de Química
(1903)

Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia 1859 - Estocolm 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 19 de febrer de 1859 al castell de Vik, situat al comtat d'Uppsala (Suècia). Estudià a la Katedralskolan d'Uppsala, quan la seva família es traslladà a aquesta ciutat des de Vik, i assistí a la universitat d'aquesta mateixa ciutat quan tenia 17 anys. Insatisfet dels estudis de física d'aquesta universitat, es traslladà a la Universitat d'Estocolm.

Impartí classes de física a l'Escola Tècnica Superior d'aquesta universitat entre 1891 i 1895, aconseguint la càtedra de física aquell any. L'any 1904 abandonà la seva tasca docent per passar a dirigir el 1905 l'Institut Nobel de Química Física, càrrec que ocupà fins al 1927. L'any 1909 fou nomenat membre de la delegació estrangera de la Royal Society de Londres.

Morí a la ciutat d'Estocolm el 2 d'octubre de 1927.

Recerca científica[modifica | modifica el codi]

El 1884 Arrhenius va desenvolupar la teoria de l'existència de l', ja predit per Michael Faraday el 1830, a través de l'electròlisi. Durant la seva preparació del doctorat a la Universitat d'Upsala, investigà les propietats conductores de les dissolucions electrolítiques, que formulà a la seva tesi doctoral. La seva teoria afirma que en les dissolucions electrolítiques els compostos químics dissolts es dissocien en ions, mantenint la hipòtesi que el grau de dissociació augmenta amb el grau de dilució de la dissolució, que resultà ser certa només pels electròlits dèbils. Pensant que aquesta teoria era errònia li aprovaren la tesi amb la mínima qualificació possible, sent objecte de molts atacs, especialment de William Thomson, però sent recolzada per Jacobus Henricus van 't Hoff, en el laboratori del qual havia treballat com a becari estranger entre 1886 i 1890, i per Wilhelm Ostwald.

Posteriorment treballà en diversos aspectes de la química-física, sent un dels principals fundadors i impulsors de la Química Física, com les velocitats de reacció, sobre la pràctica de la immunització i sobre l'astronomia. L'any 1889 descobrí que la velocitat de les reaccions químiques augmenta amb la temperatura, en una relació proporcional a la concentració de molècules existents.

L'any 1903 fou guardonat amb el premi Nobel de química pel desenvolupament de la química amb els seus experiments en el camp de l'electròlisi, guanyant-se així un gran prestigi entre els científics.

Obres[modifica | modifica el codi]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'anomenà l'equació d'Arrhenius formulada per van't Hoff l'any 1884, i el cràter Arrhenius de la Lluna i el cràter Arrhenius de Mart.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Svante August Arrhenius
Portal

Portal: Química