Jacobus Henricus van 't Hoff

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJacobus Henricus van 't Hoff Jr.
Vant Hoff.jpg
Nom original (nl) Jacobus van 't Hoff
Biografia
Naixement 30 d'agost de 1852
Rotterdam, Països Baixos
Mort 1 de març de 1911(1911-03-01) (als 58 anys)
Berlín, Imperi Alemany
Causa de mort Tuberculosi
Lloc d'enterrament Dahlem Cemetery Tradueix
Nacionalitat Països Baixos Països Baixos
Educació Universitat de Leiden
Universitat d'Utrecht
Universitat de Bonn
Universitat Tècnica de Delft
Universitat de París
Activitat
Camp de treball Química física i química orgànica
Ocupació química
Ocupador Universitat d'Amsterdam
Universitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat d'Utrecht
Universitat Humboldt de Berlín
Professors Friedrich August Kekulé
Alumnes Ernst Cohen Tradueix
Obra
Estudiant doctoral Ernst Cohen Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 1852 - Berlín, Alemanya 1911) fou un químic neerlandès guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1901.

Biografia[modifica]

Va néixer el 30 d'agost de 1852 a la ciutat de Rotterdam fill d'un metge. Des de jove s'interessà per la ciència i, en contra dels desitjos del seu pare, estudià química al Delft Polytechnical Institue i successivament a la Universitat de Leiden; Bonn, on coincidí amb Friedrich Kekulé; París, on estudià amb Charles Adolphe Würtz; i finalment a la Universitat d'Utrecht, on va obtenir el doctorat l'any 1874.

Posteriorment fou professor a les universitats d'Amsterdam i Berlín, on morí l'1 de març de 1911.

Recerca científica[modifica]

Interessat en la química orgànica, és considerat un dels precursors de l'estereoquímica, amb el fi d'explicar les dues formes isòmeres de l'àcid tartàric i altres casos d'isomeria òptica. L'any 1874 proposà, al mateix temps que el químic francès Joseph Achille Le Bel, la hipòtesi del carboni tetraèdric asimètric.

Posteriorment dugué a terme estudis sobre l'afinitat química i sobre cinètica de les reaccions. Mitjançant l'aplicació de conceptes termodinàmics a l'estudi dels equilibris químics, determinà la relació entre la constant d'equilibri i la temperatura absoluta, el que actualment es coneix com a equació o isocora de Van't Hoff. També realitzà investigacions sobre el comportament de dissolucions diluïdes, evidenciant certes analogies amb els gasos, i introduí el concepte de pressió osmòtica.

L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions químiques, esdevenint el primer premiat en aquesta categoria dels Premis Nobel instaurats aquell any.

Reconeixements[modifica]

En honor seu s'anomenà el cràter Van' t Hoff sobre la superfície de la Lluna.

Enllaços externs[modifica]