Jacobus Henricus van 't Hoff

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJacobus Henricus van 't Hoff Jr.
Vant Hoff.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Jacobus van 't Hoff Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 agost 1852 Modifica el valor a Wikidata
Rotterdam Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1911 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Steglitz (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentDahlem Cemetery (en) Tradueix, 001/296 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPaïsos Baixos Països Baixos
FormacióUniversitat de Leiden
Universitat d'Utrecht
Universitat de Bonn
Universitat Tècnica de Delft
Universitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica física i química orgànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímica
OcupadorUniversitat d'Amsterdam (1878–1895)
Universitat d'Amsterdam (1877–1878)
Universitat d'Utrecht (1874–1878)
Universitat Frederic Guillem de Berlín
Universitat Humboldt de Berlín Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsFriedrich August Kekulé Modifica el valor a Wikidata
AlumnesErnst Cohen Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralErnst Cohen Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Premis

Find a Grave: 179490161 Modifica els identificadors a Wikidata

Jacobus Henricus van 't Hoff (Rotterdam, Països Baixos 1852 - Berlín, Alemanya 1911) fou un químic neerlandès guanyador del Premi Nobel de Química l'any 1901.

Biografia[modifica]

Va néixer el 30 d'agost de 1852 a la ciutat de Rotterdam fill d'un metge. Des de jove s'interessà per la ciència i, en contra dels desitjos del seu pare, estudià química al Delft Polytechnical Institue i successivament a la Universitat de Leiden; Bonn, on coincidí amb Friedrich Kekulé; París, on estudià amb Charles Adolphe Würtz; i finalment a la Universitat d'Utrecht, on va obtenir el doctorat l'any 1874.

Posteriorment fou professor a les universitats d'Amsterdam i Berlín, on morí l'1 de març de 1911.

Recerca científica[modifica]

Interessat en la química orgànica, és considerat un dels precursors de l'estereoquímica, amb el fi d'explicar les dues formes isòmeres de l'àcid tàrtric i altres casos d'isomeria òptica. L'any 1874 proposà, al mateix temps que el químic francès Joseph Achille Le Bel, la hipòtesi del carboni tetraèdric asimètric.

Posteriorment dugué a terme estudis sobre l'afinitat química i sobre cinètica de les reaccions. Mitjançant l'aplicació de conceptes termodinàmics a l'estudi dels equilibris químics, determinà la relació entre la constant d'equilibri i la temperatura absoluta, el que actualment es coneix com a equació o isocora de Van't Hoff. També realitzà investigacions sobre el comportament de dissolucions diluïdes, evidenciant certes analogies amb els gasos, i introduí el concepte de pressió osmòtica.

L'any 1901 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel descobriment de les lleis de la dinàmica química i de la pressió osmòtica en les solucions químiques, esdevenint el primer premiat en aquesta categoria dels Premis Nobel instaurats aquell any.

Reconeixements[modifica]

En honor seu s'anomenà el cràter Van' t Hoff sobre la superfície de la Lluna.

Enllaços externs[modifica]