Llei de Boyle
La llei de Boyle (o llei de Boyle-Mariotte) és una de les lleis dels gasos. La llei de Boyle, rep el seu nom del naturista irlandès Robert Boyle (1627-1691) que la descobrí el 1662.[2][3] El físic francès Edme Mariotte (1620-1684) la descobrí de manera independent el 1676, i per tant a vegades s'anomena llei de Boyle-Mariotte o llei de Mariotte. La llei anuncia que, per als gasos ideals, si la temperatura (T) és constant, pressió (P) i volum (V) són inversament proporcionals.[4][5]Matemàticament s'expressaria:
on seria constant si la temperatura i la massa del gas romanen constants.[6]
Si augmenta la pressió, el volum disminueix, i si la pressió disminueix, el volum augmenta. Així, no és necessari conèixer el valor exacte de la constant k a l'utilitzar la llei. És per això que s'acostuma a enunciar:
Combinant-la juntament amb la llei de Charles i Gay-Lussac i amb la de Graham es pot obtenir la llei dels gasos ideals.
En l'experiment per verificar la llei de Boyle, la temperatura s'ha de mantenir constant (variable de control).
Referències
[modifica]- ↑ «Boyle's Law .. Animated». [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ West, John B. «The original presentation of Boyle’s law» (en anglès). Journal of Applied Physiology, 87, 4, 01-10-1999, pàg. 1543–1545. DOI: 10.1152/jappl.1999.87.4.1543. ISSN: 8750-7587.
- ↑ Girill, T. R. «The First Law of Elasticity». American Journal of Physics, 40, 1, 01-01-1972, pàg. 16. DOI: 10.1119/1.1986435. ISSN: 0002-9505.
- ↑ «7.18: Reversible vs. Irreversible Pressure-Volume Work» (en anglès), 25-05-2019. [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ Ivanov, Dragia Trifonov «Experimental verification of Boyle’s law and the ideal gas law». Physics Education, 42, 2, 01-03-2007, pàg. 193–197. DOI: 10.1088/0031-9120/42/2/011. ISSN: 0031-9120.
- ↑ Watson, Keith L. Gases (en anglès). Londres: Macmillan Education UK, 1998, p. 175. DOI 10.1007/978-1-349-14714-4_19. ISBN 978-1-349-14714-4.