Stassfurt
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Alemanya | ||||
Estat federat | Saxònia-Anhalt | ||||
Districte rural | Salzlandkreis (en) ![]() ![]() | ||||
Capital de | |||||
Població | |||||
Total | 24.265 (2021) ![]() | ||||
• Densitat | 165,39 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 146,71 km² ![]() | ||||
Banyat per | Bode ![]() | ||||
Altitud | 73 m ![]() | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | René Zok ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 39418, 39443 i 39446 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 03925, 039262, 039265 i 039266 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | stassfurt.de ![]() |
Staßfurt (Stassfurt) (pronunciació alemanya: [ˈʃtasfʊʁt]) és una població d'Alemanya dins el districte de Salzland, a Saxònia-Anhalt. Està ubicada a les dues ribes del riu Bode. El 2005 tenia 23.538 habitants.
Va ser un dels principals llocs de producció de sal (clorur de sodi) a Alemanya a partir de les fonts salades que conté.
Jaciments de potassi a Staßfurt[modifica]
El jaciment de potassa de Staßfurt, part de la mateixa seqüència d'evaporita que les mines de sal comuna, és notable històricament per se la primera explotació a gran escala de la potassa destinada a ser utilitzada com a fertilitzant, va començar l'any 1861.[1]
-
Cristall d'Halita provinent de Stassfurt.
Residents notables[modifica]

- Karl Wilhelm von Willisen (1790–1879), general prussià
- Hermann Volrath Hilprecht (nascut el 1859 al districte de Hohenerxleben), arqueòleg
- Wilhelm Steinkopf (1879–1949), Químic alemany
- Lutz Graf Schwerin von Krosigk (1887–1977), Ministre de finances des de 1932 a 1945 i canceller el maig de 1945
- Andreas Wecker (1970-), gimnasta alemany
- Eberhard Köllner (1939-), cosmonauta
- Waltraud Dietsch, nascut a Birnbaum, Alemanya (1950-), atleta
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stassfurt |
- ↑ Vaclav Smil, 2006, Transforming the Twentieth Century: Technical Innovations and Their Consequences, [1], Oxford University Press, ISBN 978-0-19-516875-4
Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.