Teoria àcid-base d'Arrhenius

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Svante August Arrhenius

Les anomalies que tenien les propietats col·ligatives dels electròlits i la conductivitat elèctrica que presentaven les seves dissolucions varen dur al químic suec Svante August Arrhenius a proposar una teoria de la dissociació electrolítica el 1887[1] que indicava que els electròlits, en dissolució aquosa o fusos, es dissocien parcialment en ions carregats elèctricament.

Els electròlits es classifiquen en àcids, bases i sals. Segons Arrhenius:

  • Els àcids són substàncies que en dissolució aquosa donen protons, cations hidrogen, H+, és a dir contenen hidrogen que es pot substituir per un metall o per un radical positiu per formar sals. Per exemple:
HCl està en equilibri amb H+ + Cl-
  • Les bases són substàncies que en dissolució aquosa donen anions hidròxid, OH-, això és, contenen un o més anions hidròxid que poden ser substituïts per radicals àcids negatius per formar sals. per exemple:
NaOH està en equilibri amb Na+ + OH-

Referències[modifica]

  1. Arrhenius, S.A. «On the Dissociation of Substances Dissolved in Water» (en anglès, traducció). Zeitschrift fur physikalische Chemie, I, 1887, pàg. 631.
  2. Babor, J.A.; Ibarz, J. Química General Moderna (en castellà). 8a. Barcelona: Marín, 1979. ISBN 84-7102-997-9.