Helene Böhlau

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHelene Böhlau
Portrait of Helene Böhlau.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de novembre de 1859
Weimar
Mort 26 de març de 1940 (80 anys)
Augsburg
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Modifica dades a Wikidata

Helene Böhlau (Weimar, 22 de novembre de 1859Augsburg, 26 de març de 1940) va ser una escriptora alemanya famosa per les seves obres on descriu la societat de l'època de la República de Weimar.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla del llibreter i editor Hermann Böhlau, Helena va dedicar-se a la literatura de jove. Ben jove va viatjar cap a Constantinoble on va conèixer l'arquitecte i erudit Friedrich Arnd, de qui es va enamorar. Molt més gran que ella i pare de família, Arnd, per a poder casar-se amb ella, es va convertir del judaisme a l'islam, religió que permet tenir més d'una dona alhora, i va adoptar el nom d'Omar al Raschid Bey, pel que en algunes obres Helene signa com a 'Helene Böhlau al Raschid Bey'. Després d’anys viatjant per l’Orient la parella va tornar a Alemanya per establir-se a Munic. En morir el seu marit el 1911, Helene Böhlau va viure a Ingolstadt, Widdersberg i Augsburg, on va morir. Va tenir un fill, Omar Hermann, nascut el 1895.

Obra[modifica | modifica el codi]

Böhlau va escriure diferents volums a on hi descriu la societat de Weimar a l’època de Goethe i el seu cercle artístic. El primer volum es publica l’any 1888, anomenat Ratsmädelgeschichten ('Història de les filles del conseller'). L’èxit de l'obra va fer que el 1897 publiqués Neue Ratsmädelgeschichten, on hi parla de la vida entremaliada de Röse (àvia de l'autora) i Marie, filles del conseller Kirsten, en temps de les guerres napoleòniques. També hi apareixen com a personatges el pintor Franz Horny (1798-1826), Ernst Schiller, la família Schopenhauer, el duc Carles August i Goethe. Va escriure igualment novel·les de caràcter social i en defensa de l’emancipació de la dona. La seva millor obra seria Der Rangierbahnhof ('L’estació de maniobres'). Totes elles tenen un gran valor documental.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón, S.A. 1963. Nº Registre:M 3843-63. Depósito Legal: B 20872-63(I)
  • González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol V. Montaner y Simón, S.A. 1959. Depósito Legal: B 1.352-1959.