David Livingstone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Livingstone

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 març 1813 Modifica el valor a Wikidata
Blantyre (Escòcia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1873 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Ilala Hill (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malària Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturaabadia de Westminster Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia congregacional Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Glasgow
Imperial College School of Medicine
Charing Cross Hospital Medical School
Gilbertfield House School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióexplorador, escriptor, geògraf, metge escriptor, missioner Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMary Livingstone Modifica el valor a Wikidata
FillsAgnes Livingstone Bruce (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Livingstone Modifica el valor a Wikidata
ParentsRobert Moffat (explorateur) (en) Tradueix (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 1276 Project Gutenberg: 519 Modifica el valor a Wikidata

David Livingstone David Livingstone (Blantyre, 19 de març de 1813 - Ilala Hill, 1 de maig de 1873) va ser un important explorador i missioner escocès.[1]

El 1844 es va casar amb Mary Moffat, qui durant alguns anys va estar amb el seu marit a l'Àfrica abans de tornar a Anglaterra amb els seus fills.

Descobriment de les cascades Victòria[modifica]

Després de recórrer durant 8 anys la regió fent la seva activitat missionera, va anar al desert de Kalahari i va descobrir el llac Ngami (1849) i el riu Zambeze. Entre els anys 1852 i 1856 va iniciar un viatge des de l'oceà Atlàntic fins a l'Índic descobrint les cascades del Zambeze (1855), i els va posar el nom de cascades Victòria en honor de la reina d'Anglaterra. David Livingstone es va proposar obrir rutes a Àfrica per facilitar la tasca missionera i l'activitat comercial, considerant la importància de la navegabilitat del riu Zambeze. Va viatjar a Anglaterra per buscar ajudants pel seu projecte i per editar un llibre sobre les seves expedicions, al mateix temps que dimitia de la societat missionera de la que havia format part fins aleshores.

Expedició al riu Zambeze[modifica]

Entre 1858 i 1863 va explorar profundament la zona compresa entre el llac Nyassa i el Zambeze, però va descobrir que fins als ràpids de Karabasa el riu es feia absolutament innavegable, a causa d'una sèrie de cascades i ràpids que en l'exploració ja havia fracassat en un viatge anterior. L'expedició va resultar un fracàs i en ella varen morir la majoria dels amics de Livingstone, entre ells el seu germà Charles i la seva muller Mary, que va morir el dia 29 d'abril de 1863 de disenteria. Quan van tornar a Anglaterra el 1864 de l'expedició al Zambeze, va ser durament criticat pels periodistes, la qual cosa va provocar que Livingstone tingués grans dificultats per aconseguir diners per continuar les expedicions a l'Àfrica.

Naixement del Nil[modifica]

El març de 1866 va tornar a l'Àfrica per continuar amb la seva expedició. Aquesta nova expedició la va iniciar a l'illa de Zanzíbar (que actualment pertany a Tanzània), per endinsar-se a continuació en el continent africà on va descobrir els llacs de Bangwuelu i Moero i el riu Lualaba, que va ser erròniament identificat per Livingstone com el Nil, quan realment és un afluent del riu Congo. Posteriorment es va encaminar cap a les ribes del llac Tanganyika.

El Doctor Livingstone, suposo[modifica]

A partir de llavors i durant diversos anys no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari New York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, el 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: "Dr. Livingstone, I presume". Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents.

Malaltia i mort[modifica]

Livingstone va continuar les seves exploracions fins que va morir l'1 de maig del 1873 a causa d'una malària i una hemorràgia interna que va ser produïda per una obstrucció intestinal. El seu cadàver va ser traslladat a Anglaterra i enterrat a l'abadia de Westminster però diu la llegenda que el seu cor va ser enterrat a l'Àfrica, abans de traslladar el cadàver.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: David Livingstone